Església de Sant Miquel d’Aguilar

El 1796, per exemple, en un tumult s’ensorrà la coberta de Sant Andreu perquè els feligresos volien que la parròquia es traslladés a Sant Miquel, ja que els suposava un esforç cada vegada que havien d’accedir costa amunt als serveis de la parròquia. Tot i això, el bisbat decidí refer l’església de dalt. No va ser fins després de la Guerra Civil de 1936 que la parròquia de Sant Andreu va quedar fora d’ús, i finalment es construí una nova església parroquial a baix al pla, consagrada el 1949.

Petita capella apuntalada amb sòlids contraforts

La capella de Sant Miquel és de dimensions reduïdes, sense absis i orientada a llevant. La porta originària era a migdia, i encara se’n pot veure el rastre entre dos sòlids contraforts atalussats. Al contrafort de la dreta s’entreveu, mig amagada, una finestreta amb arc monolític.  Aquesta porta lateral fou tapiada, probablement el 1714, i s’hi afegiren els dos contraforts. Al lateral nord hi ha un tercer contrafort, aquest en forma d’arc.

El portal actual, a la façana de ponent, té una inscripció a la llinda que diu “ALABAT SIE SANT M / 1714 [IHS] IQUeL”. Al seu damunt hi ha un petit òcul i el campanar d’espadanya. L’aparell és fet amb pedra desbastada i lligada amb morter. Recentment, la coberta ha estat refeta i aixecada, tal com informa una inscripció sobre ciment del 1992.

Sant Miquel i la rivalitat amb l’església de Sant Andreu

Tot i que probablement té un origen més antic, el primer document on s‘esmenta l’església de Sant Miguel és de 1496; aleshores ja tenia cementiri. A banda i banda del camí de Calaf s’hi formà el petit barri de Sant Miquel. Després de la davallada demogràfica del segle XV algunes cases van ser ocupades de nou, però finalment el barri va desaparèixer entorn del segle XVII. Només hi van quedar tres masos, que van absorbir els que s’havien abandonat.

En totes les èpoques a l’església de Sant Miquel s’hi havien fet molts oficis i celebracions, sobretot casaments. El centre del barri era el pati davanter de l’església, que acollia moltes activitats. Per exemple, quan algú es moria s’hi feien els encants; és a dir, paradetes per subhastar els béns del difunt. Després de la Guerra Civil de 1936 les misses es van fer en diversos locals provisionals, fins a la consagració del nou temple de Sant Andreu l’any 1949.