Mas i necròpolis de les Coromines
Comparteix
Prop del barri de les Coromines, en una zona de bosc i camps de conreu, es troba aquest interessant conjunt arqueològic a cavall entre la romanitat tardana, l’època visigòtica i l’alta edat mitjana; és a dir, entre els segles IV i VIII aproximadament. D’una banda, hi ha un assentament rural que es pot identificar com un primitiu mas, especialitzat en la producció de vi i amb restes d’una premsa de raïm. Al seu costat hi trobem un conjunt familiar de tombes excavades a la roca. Molt a prop hi ha una altra necròpolis, aquesta més gran i formada per tombes més variades.
El jaciment fou excavat a inicis de la dècada de 1970 per membres del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada. És un dels exemples més significatius a casa nostra del període tardoantic, i també és molt representatiu com a assentament altmedieval caracteritzat pels treballs de perforació en afloraments de roca.
Un primitiu mas vitivinícola i cinc tombes (les Coromines I)
El sector anomenat “Coromines I” es situa en una franja rocosa i emboscada. Hi trobem restes d’un habitatge d’uns 40 metres quadrats del qual se’n conserven parets derruïdes de pedra seca amb forats per encaixar-hi bigues que sostindrien un sostre de brancatge i fang. Al costat hi ha diversos elements relacionats amb l’elaboració del vi: diverses cubetes d’uns quatre metres excavades a la roca i la base d’una premsa de vi. Aquesta es trobaria dintre d’un cobert sostingut amb columnes de fusta encaixades a la roca.
Al costat mateix hi ha cinc sepultures excavades a la roca: tres d’adults, una d’adolescent i també una ossera. Les tombes són de forma ovoïdal; és a dir, rectangulars amb els extrems arrodonits i els peus més o menys rectes. Com és habitual, estan orientades amb el cap mirant a l’est.
Transició entre la romanitat tardana i l’alta edat mitjana
Aquest assentament especialitzat en la producció de vi presentava quatre fases d’ocupació. La primera es pot situar en època romana baiximperial. Més endavant l’indret va ser aprofitat fins a l’època altmedieval. Els materials recuperats són molt interessants, perquè reflecteixen una evolució pròpia d’aquest moment de transició. S’hi van trobar ceràmiques emparentades amb el gust tardoromà o que deriven dels últims moments baiximperials, com la sigil·lada africana o clara D (que s’inicia al segle IV i pot perdurar fins al VII). D’altra banda, també hi ha representades les ceràmiques més barroeres pròpies ja del període altmedieval.
Una necròpolis amb 12 tombes excavades a la roca (les Coromines II)
60 metres al nordoest trobem un segon grup amb unes dotze tombes, en aquest cas de formes més variades. N’hi ha del tipus anomenat B (trapezials) i dels tipus A, C i D (rectangulars o en forma de peix). Algunes de les tombes adultes es troben al costat de tombes infantils. Actualment són una mica difícils de veure per la vegetació que hi ha anat creixent.
Per saber-ne mes
BELMONTE, Cristina ( 2017). “Les Coromines I”, “Les Coromines II”. Mapa del Patrimoni Cultural d’Aguilar de Segarra. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxa 57, 58. https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coromines-i
DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L’arqueologia al Bages. Col·lecció “Monogràfics”, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 202-202.
PARCERISAS I COLOMER, Roser (2000). Memòria d’Aguilar de Segarra. Recull de la vida d’un poble. Monografies, 22. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 20.