Església i Rectoria de Sant Miquel de Castellar

D’aquí la data de 1830 a la llinda del portal, que correspon a la restauració feta després de la Guerra del Francès. Avui l’església està pendent d’una restauració i és difícil accedir-hi. La Rectoria, en canvi, ha estat rehabilitada i forma part de la visita que s’ofereix al recinte del castell. És un casal engrandit al segle XVIII que ara acull una suggerent exposició sobre l’evolució de les cuines a través del temps. Ha estat muntada pel col·lectiu MAIAS, un grup de mestresses del poble.

Església reformada i campanar amb arcuacions llombardes

L’església és d’una sola nau amb capelles laterals. De la del segle XI, romànica, només se’n conserva part del campanar. La seva torre quadrada, que dona personalitat al conjunt, conserva la decoració amb arcuacions llombardes. A principis del segle XIX el campanar fou reformat i sobrealçat amb el cos superior acabat amb una barana de pedra. L’església fou reformada en època gòtica, al segle XVI, però d’aquesta fase només en resta una part del mur de migdia. La major part de la construcció actual és dels segles XVIII i XIX.

La Rectoria i el muntatge sobre la cuina tradicional

La Rectoria és un casal de dimensions considerables, adossat a l’església i bastit vora el pendent del turó. Bàsicament és obra del segle XVIII, tot i que sobre una anterior construcció datada al segle XVI. És feta amb pedres de majors dimensions a la part baixa i, a mesura que guanyen alçada, les pedres es tornen més petites. El portal principal és a la cara nord, encarada a l’era del castell. Al costat de migdia hi ha adossat un porxo amb grans arcades sota el qual és visible l’interior d’una gran cisterna que acumulava les aigües pluvials de les teulades. També hi ha una tina.

L’interior, ben rehabilitat, ara disposa de diversos espais grans i en bones condicions. Una part de les estances acull el muntatge expositiu dedicat a l’evolució de la cuina tradicional. Hi podem veure mostres dels diferents tipus de cuina, des de la l’ancestral llar de foc, amb els seus bancs escons, als fogons de pedra (de diferents formes per estatjar les brases), els fogons de ferro i, més tard, la cuina econòmica, que cremava llenya i carbó. Totes aquestes cuines es complementen amb una diversitat d’objectes que han estat recollits de les masies de la zona.

Parròquia d’un vast territori

El primer esment documental de l’església és del segle X, tot i que una mica dubtós. La primera notícia fiable de Castellar es troba en el testament que l’any 1022 va ser Seguí de Castellar, el primer senyor conegut del castell. D’aquesta església en depenien d’altres que es trobaven repartides en el feu que el senyor va conquerir arrabassant terres als sarraïns, fins arribar a l’actual municipi de Prats de Rei, a la Segarra. Amb aquest ampli territori d’influència, al segle XII l’església era servida per vuit preveres.

Ja en temps més recents, el primer diumenge de cada mes a la missa es donava pa beneït partit a trossets que solia pagar la família de cal Palà: una de les cases més riques de la contrada. També s’hi feien les típiques processons, que consistien en donar la volta al recinte del castell per tornar a l’església.

Església saquejada i Rectoria rehabilitada

Durant la Guerra del Francès l’església va ser saquejada, i ho tornà a ser durant al Guerra Civil de 1936. Posteriorment, a la dècada de 1940 va ser restaurada amb aportacions fetes per les cases més notables i la gent del poble. El culte es va mantenir fins els anys 1950, quan l’església va quedar abandonada i va entrar en procés de degradació. Cap als anys 1970 venien colles d’excursionistes a fer estades a la Rectoria, però l’ambient va anar degenerant i el despropòsit va culminar en un greu incendi forestal provocat l’any 1980.

Durant els últims anys el castell i la Rectoria han estat restaurats i rehabilitats. La Rectoria fou adquirida per l’Ajuntament el 2011.