Fàbrica de Valls de Torroella

Aquest enclavament industrial suposa un contrast evident amb la resta de pobles del Bages oest, on domina un tipus de patrimoni vinculat al món rural i al passat medieval. L’excolònia conserva els edificis i infraestructures més característiques, com ara la fàbrica, la resclosa, el canal, la xemeneia, les cases del director, de l’amo i dels directius, els blocs de pisos per als treballadors, un Casino i l’església. Des de mitjans de segle XX ocupava les primeres posicions en el rànquing de la filatura espanyola i formava part d’un consorci integrat per grans empreses de tot l’estat, amb Isidre Valls Taberner al capdavant, vinculat a un poderós clan familiar.

La fàbrica

La part productiva de l’antiga colònia (és a dir, la fàbrica) és formada per un conjunt de naus situades a la riba dreta del riu. Originàriament es dedicaven a la filatura i als teixits, però arran del tancament de l’empresa Valls ara són ocupades per tallers diversos, entre d’altres la fàbrica de cervesa artesana la Guineu.

Les tres naus més antigues es troben al sector sudoest, i tenen adossades als extrems la casa del director i una altra casa destinada a personal directiu. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (secció de filatura) i el 1931-33 (naus centrals de filatura i teixits). Es tracta de les típiques naus fabrils amb finestrals arrenglerats. En aquesta colònia comptaven amb un sistema de galeries subterrànies, connectades entre si, on hi havia instal·lat un sistema d’humidificació i ventilació que, mitjançant una turbina elèctrica, bombejava l’aire per unes grans conduccions i aportava les condicions climatològiques òptimes per al procés de fabricació.

La resclosa, el canal i la central elèctrica

La resclosa que desvia l’aigua del riu Cardener es troba uns 200 metres aigües amunt, en un paratge amb un interessant vegetació de ribera. Té una planta marcadament corba que facilita la desviació d’un important cabal d’aigua cap al canal mitjançant dues grans comportes, avui totalment automatitzades. El canal discorre en un traçat rectilini, delimitat per murs de pedra ben escairada, fins que entra a l’edifici de la central hidroelèctrica, situada a ponent de la fàbrica i avui encara en funcionament. Es construí a la dècada de 1950, juntament amb un nou salt d’aigua d’una profunditat de 12 metres que descendeix per sota del  nivell del riu. Per això el canal de desguàs discorre per una gran canalització subterrània que travessa el riu i desemboca al Cardener uns 1.000 metres més avall. Anteriorment a la construcció de la central el salt d’aigua feia anar directament una turbina a la fàbrica, la qual feia moure tota la maquinària a través del sistema d’embarrats. La instal·lació de la central va permetre electrificar el funcionament de la fàbrica.

Un exemple complet de colònia fabril

El poble de Valls de Torroella, derivat de l’antiga colònia, és l’únic nucli urbà pròpiament dit al municipi de Sant Mateu de Bages. Es troba repartit a ambdues ribes del Cardener, comunicades entre si per una palanca de ferro i pel pont de la carretera de Salo. El nucli conserva l’estructura de la colònia originària.

A la riba dreta, a més de les naus fabrils hi ha dos grans blocs d’habitatges: el primer conegut com les Galeries i el segon com a Pisos Nous (inaugurats el 1933). Al costat destaca l’imponent edifici que integra l’església parroquial, l’antiga residència de monges i les escoles, inaugurat el 1926. Al seu davant s’estén una zona enjardinada i, més a llevant, hi ha el camp de futbol així com altres instal·lacions esportives i d’esbarjo. També hi veiem una àmplia zona de garatges i coberts que s’han establert en els antics galliners.

A la riba esquerra es conserven els primers blocs d’habitatges que es van construir, a peu de la carretera de Cardona, i dos blocs més construïts a la dècada de 1960, anomenats Sant Josep. En aquest sector hi trobem el cafè, casino i teatre, que en temps passats va brillar com a centre de la vida social de la colònia, especialment en l’àmbit teatral. Al davant hi ha urbanitzada una placeta que ara compta amb una subseu de l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages. Tocant a la riba del Cardener, pel sector més meridional, podem veure un ampli espai amb horts que són regats amb l’aigua del canal i conreats pels mateixos habitants del poble.

Orígens de la colònia: una escissió de Palà Vell

Al darrer quart del segle XIX Joan Palà i Valls, propietari i advocat de Barcelona, fundà la colònia industrial de Palà de Torroella, situada un quilòmetre riu amunt, ja en terme municipal de Navàs. Arran d’unes desavinences, a principis del segle XX el seu cosí, Esteve Valls, fundà una nova fàbrica i colònia que seria coneguda com a Colònia Valls o Palà Nou. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. En un principi era una societat familiar i, des de 1916, funcionà com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 en societat anònima. El 1907 la incipient colònia va patir els efectes d’una gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s’hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu.

Primers habitatges i serveis

Els primers habitatges es construïren entorn de 1903 al costat de la carretera de Manresa a Solsona. El 1904 la colònia ja disposava d’església, escoles, capellà i monges. Entre 1907 i 1912 es feu un segon bloc de pisos, anomenats les Galeries. Al sud d’aquests i a peu de la carretera de Salo l’any 1933 s’acabà un nou bloc de quaranta pisos (els Pisos Nous). Amb aquests la colònia comptava ja amb 127 habitatges. De seguida s’hi van obrir també comerços i serveis. El 1921 s’aixecà el cafè i teatre, conegut també com a Casino. La següent obra important va ser el conjunt format per l’església. La nova església fou beneïda el 1926, posada sota el patronatge del Sagrat Cor, amb la rectoria, les escoles i el convent de les Germanes Dominiques.

Vida social i cultural

Com a mínim des de 1918 i fins el 1972 va funcionar la Cooperativa Valls, que gestionava el cafè i un forn de pa. En el terreny cultural cal destacar el Grup Avantguardista de la Federació de Joves Cristians, que va tenir una intensa activitat i, conjuntament amb els avantguardistes de Súria i de Callús, van publicar la revista L’Atrevit, de la qual en van sortir 14 números l’any 1933. També fou important el Futbol Club Colònia Valls, del qual en sortirien els barcelonistes Joaquim i Estanislau Basora, fills del director de la fàbrica.

Auge de l’empresa, crisi i tancament

El 1933 la colònia comptava amb 550 habitants. Als anys 1950 la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. La societat formava part d’un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l’estat. Al capdavant hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com el Banc Popular. Les crisis del tèxtil a les dècades de 1970 i 1980 van motivar diverses reestructuracions que van reduir el nombre de treballadors dels 630 que tenia a 269. Finalment, el tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991.