Santuari de Nostra Senyora de Coaner

El Santuari de Coaner ha estat molt popular entre els pobles de l’entorn, especialment perquè s’hi feien unes romeries multitudinàries per demanar pluges en cas de sequera. Més recentment, el Centre Excursionista de Súria hi organitza una caminada cada any i, per la Festa Major de Coaner, encara s’hi celebra missa.

Santuari amb tradició de romeries i aplecs

L’església és una edificació de mitjan segle XVII, molt regular i d’estructura simple. Consta de planta rectangular, amb un petit cos adossat a la part de migdia que darrerament servia de botigueta on es venien records del santuari. Al costat nord hi trobem el cementiri, i a la banda de llevant hi ha adossat un cos de dues plantes que era sagristia. La façana principal, rematada amb una espadanya doble, té un portal amb frontó i una rosassa. Al costat hi ha un pati on arribaven els feligresos que venien pel camí, tot pujant per les escales de migdia, i davant la façana hi ha l’esplanada on encara es fan els aplecs. 

Interior amb retaule barroc

L’interior del temple és cobert amb volta de canó i té un petit cor a l’entrada. A un costat es conserva el púlpit des d’on el capellà feia el sermó. L’altar és presidit pel retaule, realitzat el 1716 per l’escultor Segimon Pujol. La imatge de la Mare de Déu de Coaner, que anava situada a la fornícula d’aquest retaule, es conserva actualment a l´església de la Colònia de Valls de Torroella. És una talla policromada d’estil romànic, del segle XIII.

El retaule s’inscriu en el període intermedi de la retaulística barroca, caracteritzat per l’ús de la columna salomònica, que en el fust adopta una forma cargolada. S’estructura en cinc carrers i, en alçada, consta de pedestal, predel·la i tres pisos més àtic. A ambdós costats del pedestal hi ha sengles portes que donen al cambril on abans es podia accedir a la imatge de la Mare de Déu. És un retaule de tipus narratiu, amb escenes en talla sobre fusta daurada i policromada on es representen episodis de la Mare de Déu en relació a la vida de Crist. Concretament, a la predel·la són: Oració a l’hort de Getsemaní, Flagel·lació, Coronació d’espines i Camí del Calvari. Al primer pis: Anunciació, Naixement de Jesús, Presentació de Jesús al Temple i visita d’Isabel a Maria. Al segon pis: Resurrecció, Ascensió, Pentacosta i Jesús al Temple. Al tercer pis:  Assumpció de Maria, Crucifixió i Coronació de la Verge. En el primer graó de l’escalinata hi ha inscrita la data del retaule: 1716.

Confusió sobre l’origen del culte a Maria

El santuari és molt a prop del lloc de Coaner, que ja és documentat l’any 960, mentre que l’església parroquial de Coaner apareix citada l’any 1024 i en un principi estava dedicada a la Mare de Déu. Per aquest motiu s’ha donat una confusió entre l’església parroquial, avui dedicada a sant Julià, i el santuari de Coaner, dedicat a la Mare de Déu. Això ha donat peu a algunes especulacions. Fins no fa gaire es creia, seguint l’historiador Albert Benet, que en un principi l’església parroquial tenia l’advocació de Maria com a principal i que fou desplaçada posteriorment per la de sant Julià. Més recentment, l’historiador Albert Fàbrega considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l’església parroquial tenia l’advocació de Sant Julià, i que en algun moment anterior a 1557 (abans de la creació del santuari de Coaner el 1648) ja es va construir una capella a l’exterior destinada al culte a Maria, en algun lloc desconegut. També Bernat Comas s’inclina per aquesta possibilitat, i aporta indicis sobre aquesta altra capella dedicada a Santa maria, però sense poder-ne esbrinar la ubicació.

Oratori, i construcció del santuari el 1648

Sigui com sigui, l’actual santuari de Coaner es va construir el 1648. L’encàrrec es va fer al mestre de cases Pere Baixa pel preu de 160 lliures; segurament és el mateix que ja havia construït l’oratori tres anys abans. L’església es devia acabar l’any 1654, segons indica la inscripció d’una llinda. Més tard, el 1716, es construí el retaule que encara avui es conserva. El 2001 el retaule va ser restaurat per iniciativa de l’associació Amics de Coaner, i el 2012 es va restaurar capella i retaule.

La llegenda de la troballa de la Mare de Déu

La llegenda, molt similar a altres del mateix estil, fou recollida per un autor l’any 1913 i s’esmenta també en els goigs d’aquesta marededéu. Diu que a la riera de Coaner hi havia un bou que s’amagava entre unes branques properes. Un pastor que ho va veure s’hi va acostar, i va quedar admirat de trobar en aquell lloc la imatge de la Verge. Assabentat el rector de la notícia, es va fer col·locar la Mare de Déu a l’església parroquial de Coaner, però la imatge va desaparèixer i tornà a situar-se al punt on l’havien trobada, justament on després es construí l’oratori com a recordança, en un indret frondós i amb encant vora la riera. Per custodiar la imatge finalment es decidí construir el santuari al cim del turó.