Església de Santa Maria de Monistrolet

Aleshores es destruïren les restes de la primitiva església romànica. Actualment forma un conjunt unificat amb la Rectoria, que constituïa el nucli de la parròquia de Monistrolet. A l’esplanada del davant el segon diumenge de maig encara s’hi celebra la festa major d’aquesta demarcació.

Conjunt d’església i antiga rectoria.

L’església, adossada parcialment a la Rectoria, és de planta rectangular i consta d’una sola nau. Les façanes són austeres i sense decoració. El portal d’entrada és situat a ponent, força petit i rematat amb arc adovellat. Al seu damunt té un ull de bou. La façana de migdia, reforçada amb dos contraforts, sembla haver estat ampliada pel cantó de llevant amb una obra de menys qualitat, i potser també fou sobrealçada. A l’angle nordest hi ha adossat el campanar. És una torre de planta quadrada formada per una base iun cos superior, culminada amb una coberta piramidal.

Pel que fa a la Rectoria, és formada per diferents cossos, el principal fruit d’una ampliació de la segona meitat del segle XVIII. Crida l’atenció la diversitat de carreus que s’observen als murs més antics, alguns de mida força gran i molt erosionats, tal vegada aprofitats d’una construcció més antiga.

Interior d’un discret neoclàssic

L’interior de l’església és cobert amb una volta de canó amb llunetes, característica del període neoclàssic. Als peus de la nau s’aixeca un petit cor. Les parets laterals acullen una mena de pòrtic cec d’arcs de mig punt que conforma petites capelles. En quatre d’elles hi trobem retaules de fusta policromada: obres molt recents que imiten l’estil renaixentista o gòtic. Al paviment es conserva una làpida funerària on hi havia enterrat el rector de la parròquia, Francesc Regués, mort el 1779.

Evolució de la parròquia de Monistrolet

En època medieval el lloc de Monistrolet ja s’esmenta l’any 978, en un document que descriu el terme de Manresa. L’església és documentada l’any 1023. El 1292 es diu que tenia els altars de santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i la Santa Creu. En aquesta època part de les terres de Monistrol formaven part del terme de Manresa. La senyoria de Monistrol corresponia a la família Eimeric, tot i que el paborde de la Seu i el Veguer de Manresa probablement hi tenien també drets senyorials. Després de la crisi baixmedieval, el 1553 la parròquia de Monistrolet només tenia tres masos. El 1576 l’hereva dels Cruïlles (aleshores senyors de Rajadell) es casà amb Bernat d’Eimeric, senyor de Monistrolet i Vallformosa. D’aquesta manera les jurisdiccions de l’actual terme de Rajadell van quedar ajuntades i sota el domini d’una sola família: els Cruïlles Eimeric.

El 1813, amb l’adveniment dels ajuntaments constitucionals, les terres de la parròquia de Monistrol van passar a formar part del municipi de Rajadell. Ja al segle XX, durant la Guerra Civil l’església fou saquejada.

L’any 1993, amb motiu de la realització del Catàleg del Patrimoni de Rajadell, Jordi Piñero va identificar material arqueològic d’època romana en parts de la Rectoria i en un camp proper. No eren abundants, però suficients per confirmar que a l’indret hi hagué un assentament previ de tradició romano-visigòtica.