Església parroquial de Santa Maria de Camps

La imatge predecessora, obra d’un gòtic primitiu força remarcable, té el seu origen en uns fets llegendaris esdevinguts entorn del segle XVI. Antigament gaudia d’una gran devoció al poble, però avui de l’original tan sols se’n conserva la part de les mans.

Església, campanar i restes de l’absis romànic

L’església és de planta rectangular, amb una façana principal orientada a migdia que incorpora, perfectament integrat, un campanar de torre quadrada. Compta amb tres naus, que exteriorment es distingeixen per les diferents alçades de les teulades. La façana principal no té cap ornamentació especial, llevat d’un petit rosetó. El portal és rematat amb un arc rebaixat confegit amb maons disposats verticalment. El parament és fet amb carreus polits i ordenats, reforçats a les cantonades amb blocs més grossos.

A la cara oposada es conserva el sòcol de l’absis romànic, obrat sobre la roca natural i que tan sols consta d’una filada. Correspon a la primitiva església que s’hauria bastit als segles XII-XIII. Per aquesta banda la capçalera de l’església és llisa, ja que les absidioles queden integrades dins l’edifici. Al costat de llevant s’hi adossa l’edifici de la rectoria, bastit segurament al llarg del segle XVIII.

Interior amb pintures murals de Joan Rifà

L’interior, totalment reformat, combina la pedra vista amb el maó. La coberta és amb volta de canó, enguixada i reforçada amb arcs torals que delimiten tres trams. Les naus laterals presenten voltes d’aresta fetes amb maó en pla, i als peus de la nau s’aixeca un cor.

Són interessants les pintures murals del presbiteri, fetes el 1965 per Joan Rifà Bonet, conegut pintor de Torelló que es caracteritza per un estil que recorda el cubisme.

Necròpolis paleocristiana i possible vil·la romana de Camps

A la placeta on hi havia el cementiri vell en unes excavacions fetes l’any 2015 es va descobrir una necròpolis romana paleocristiana corresponent al període tardoantic (entorn dels segles V-VIII). Això indicaria que en aquest indret ja devia existir una anterior església i, probablement, també una vil·la romana. D’aquesta suposada vil·la no se n’han trobat restes materials, però un document del monestir de Santa Cecília de Montserrat de l’any 1334 parla molt clarament de la “Vila de Camps” com a seu d’una demarcació que agrupava els amplis dominis que el monestir posseïa en aquesta zona. S’anomenava la batllia de Camps. Així doncs, la vila de Camps, que al segle XIV era formada per l’agrupació d’unes sis cases entorn de l’església, podria ser l’hereva d’una anterior vil·la romana.

Més sobre les enigmàtiques lloses sepulcrals; la Creu de Camps

Les lloses sepulcrals romàniques segurament foren col·locades davant del portal en el moment en què es construí el nou temple, per tal d’enllosar l’entrada. Els experts les atribueixen de manera genèrica al segle XIII, però en realitat el debat sobre la seva datació es manté obert, ja que hi trobem algunes lloses que semblen molt arcaiques al costat d’altres d’aparença més moderna. Les làpides presenten uns relleus escultòrics plans i molt desgastats, i se’n poden distingir quatre tipus. Les que semblen més antigues són anepígrafes (sense lletres) i es caracteritzen pels seus relleus enigmàtics, en forma de creus, figures orants o una torrella. Les del segon tipus tenen en comú la presència d’una creu singular de la qual no se n’han trobat paral·lels. Per això s’ha anomenat la “Creu de Camps”. Un quart grup correspondria més aviat a esteles funeràries; és a dir, làpides que originàriament estaven clavades a terra en posició vertical.

Origen i evolució de l’església

El primer esment de l’església de Santa Maria de Camps és del segle X. Aleshores es trobava dins el terme del castell de Castelltallat, a l’indret anomenat de “Cans”. El primer document conegut és de l’any 950, quan el comte Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al Castell de Montedon (Castelltallat), anomenat Cancis, on hi havia Santa Maria, Sant Pere i Sant Mamet. L’any següent es confirma que l’església depenia del monestir de Santa Cecília, que tenia grans possessions a la zona. En els anys següents hi ha documentades moltes donacions que els habitants de la població van fer a l’església. Possiblement algunes de les làpides romàniques corresponen a aquests donants.

L’església romànica primitiva fou enderrocada al segle XVIII, quan s’inicià la construcció d’un temple de majors dimensions. Les obres van començar 1760, i el 1765 encara no havien acabat, malgrat que al portal hi consti una inscripció amb la data 1762. La nova església va canviar l’orientació tot situant la capçalera al nord, mentre que la romànica estava orientada a llevant.

Des de l’any 1138 l’església de Camps era parròquia, però al segle XVI ja no tenia aquesta condició i era servida pel rector de Fonollosa. No va recuperar la categoria parroquial fins el 1868, després que la població hagués augmentat molt notablement al llarg de les dècades anteriors. Mentre era sufragània i no tenia un rector propi de l’església en tenia cura el mas Coma, que era la casa més propera.

Troballa i devoció del Sant Crist de Camps

Entorn del segle XVI va tenir lloc la troballa de la imatge del Sant Crist de Camps. Com és habitual, el fet es troba envoltat d’elements fabulosos que l’acosten a les llegendes de les marededéus trobades. Segons la tradició, la imatge es va trobar a l’interior d’un pou vora l’antiga capella de Sant Esteve, després que fos assenyalat reiteradament per un bou de la masia la Coma. Ben aviat el Sant Crist fou objecte de gran veneració per part dels feligresos de Camps. El seu culte és documentat ja l’any 1585, i posteriorment es creà una confraria sota aquesta advocació.