Església de Sant Vicenç de Fals

L’església forma part d’un conglomerat d’edificis que inclou la Rectoria Vella, la Rectoria Nova i la Torre Vella. En aquest entorn privilegiat des de fa molts anys s’hi representa el popular pessebre vivent de Fals. L’església conserva elements gòtics, però fou substancialment reformada al segle XVII i, en menor mesura, al XVIII i XIX. Actualment es troba fora de culte i s’utilitza per fer-hi concerts i actes culturals.

Una església amb dos portals

És una església de planta rectangular, orientada a l’est, però amb dues capelles de ***formes desiguals que li acaben donant una forma de creu llatina. Són la Capella Fonda, que sobresurt adossada a la banda sud, i una capella d’estil gòtic que es troba a la banda nord. Junt a la capella nord s’alça un campanar de torre quadrada.

La façana principal és força atípica, ja que compta amb dos portals barrocs, un dels quals tapiat. El primer, situat a la dreta, és de l’any 1647, segons indica una inscripció. Està coronat amb una fornícula ara buida i amb un remat sinuós. La segona porta es va obrir tan sols nou anys després, el 1656, en aquest cas amb un emmarcament clàssic i més solemne, flanquejat per columnes i amb un frontó triangular. Crida l’atenció que els dos portals són rematats amb sengles relleus de figures humanes. El de la dreta té el cap d’un home amb barret o casc; el de l’esquerra és un bust esquemàtic de fesomia similar. Els dos fan la impressió de ser més aviat unes figures protectores, segons la tradició popular, que no pas uns sants canònics.

L’interior de l’església

L’església és d’una sola nau amb capelles laterals molt simples, configurades per quatre arcs entre pilars. Abans que fossin cremats durant la Guerra Civil de 1936, tenien retaules i altars; ara només en queden les peanyes. La nau està dividida en cinc trams de volta de creueria, separats amb arcs torals. En les recents restauracions els murs laterals han estat repicats i deixats a pedra vista. Al paviment s’hi conserven tres lloses sepulcrals, sota les quals hi ha els corresponents hipogeus o tombes subterrànies. El més antic, situat a la capella nord, és del 1651 i acollia les restes de la família Jaumandreu, que tenia cura de la capella.

A la banda nord es conserva la capella gòtica, del segle XV, amb un interessant finestral decorat amb traceries i coberta amb volta de creueria. Conserva relleus interessants a la clau de volta i en mènsules. En una hi podem veure un home de grans ulls que es llepa el dit gros de la ma.

A la banda de ponent hi trobem la Capella Fonda, construïda el 1885 en estil neoclàssic i coberta amb cúpula. En aquest costat hi ha també la sagristia, sobre la qual antigament hi havia un petit hospital.

Edifici de la Rectoria i cementiri

A ponent de l’església s’hi adossen dues cases separades. Al costat de l’església hi ha la Rectoria Nova i, a tocar de la torre, la Rectoria Vella, que ha estat construïda en diferents fases al lloc on originàriament hi havia l’habitatge del castlà. La construcció, sustentada sobre un ampli porxo a la planta baixa, s’adapta a les irregularitats d’aquesta part alta del turó, senyorejat en el punt culminant per la Torre Vella. La Rectoria té accés també per un pas obert des de l’interior de l’església. Finalment, a escassos metres a llevant de l’església hi trobem el cementiri.

La primitiva església romànica i l’ampliació gòtica

El primer document on s’esmenta l’església de Fals és de l’any 1012. Des dels seus inicis el castell de Fals estava sota l’òrbita dels vescomtes de Cardona. La mateixa advocació de l’església és homònima a la del monestir de Sant Vicenç de Cardona, i precisament el 1040 va passar a formar part de la dotació d’aquest monestir. De la primitiva església romànica, que era d’una sola nau, pràcticament no n’ha quedat rastre. Tan sols un capitell, que podria formar part de l’arc triomfal, i unes columnetes amb detalls florals. L’església quedava resguardada al cim del turó, dins un petit recinte emmurallat.

Al segle XV s’hi afegiren dues capelles laterals gòtiques, de les quals només s’ha conservat la que es troba al nord. El 1592 el temple comptava ja amb tres altars: el major, el de Sant Joan i el del Roser.

Ampliacions al segles XVII-XIX

A la primera meitat del segle XVII la nau es va fer més ampla. A la segona meitat d’aquest segle es va allargar amb un cos a l’extrem de llevant i un altre a ponent. L’ornamentació interior comptava amb retaules dedicats a Sant Josep (1666), l’altar major de Sant Vicenç (entre 1682 i 1690) i un retaule de Sant Joan (1697). Els seus artífexs es compten entre els millors representants de l’escola d’escultors barrocs manresans: Pau Sunyer, Joan i Francesc Grau i També el pintor Jeroni Soler. L’any 1694 s’acabà la construcció de la rectoria. A inicis del segle XVIII es va bastir el campanar. Finalment, el 1885 s’edificà la Capella Fonda, al costat de migdia on abans hi havia el cementiri. Aquesta capella estava permanentment il·luminada per una llàntia, i era el lloc més sagrat del temple.

Destrucció i restauració

Després de la decadència del castell, a partir del segle XVI l’única casa habitada era la Rectoria, que els respectius mossens portaven com si fos una més de les cases pairals. L’església continuava centrant l’activitat litúrgica i festiva, i per les festes senyalades es feien processions que sortien de l’església i donaven la volta al castell.

Ja al segle XX, l’església va ser incendiada tres vegades en el transcurs de la Guerra Civil, cosa que va provocar l’esfondrament de les voltes, la destrucció de la rectoria i també de l’arxiu parroquial. A les dècades següents es va mantenir com a seu de la parròquia de Fals. El darrer rector hi va morir l’any 1956. A la dècada de 1960 l’edifici corria perill d’esfondrar-se i es decidí construir una església nova al poble de Fals, també dedicada a sant Vicenç. El 1990 el Bisbat va cedir l’església antiga a l’Ajuntament de Fonollosa per un període de trenta anys. El 1892 van començar les primeres accions de restauració, i des de l’any 1995 la Diputació de Barcelona hi ha realitzat diverses campanyes, que han comportat un seguit d’estudis històrics, arquitectònics i arqueològics.