Castell de Casteltallat

Això va permetre conèixer les característiques de la fortalesa i les seves fases constructives. Es tracta d’un castell de frontera que, com la resta dels que hi ha a la serra de Castelltallat, durant l’alta edat mitjana va adquirir un alt valor estratègic. Era la punta de llança del comtat de Manresa, que s’estenia cap a ponent envers els dominis sarraïns. Ben aviat el castell va entrar dins l’òrbita dels Cardona, que a l’època fou el principal poder fàctic de la zona.

Un castell amb torre quadrada i sales adjacents

Les ruïnes del castell ocupen una superfície d’uns 20 per 20 metres. La primera fase, molt reculada, ens situa als segles IX-X (anys 878-948). Se’n conserven els fonaments d’una torre de planta quadrada que està situada al vessant nordest del turó. A mitjan segle X se li va adossar una construcció rectangular allargassada a la part més alta, junt amb una sèrie de petits habitacles amb les seves llars de foc.

Cap a mitjans de segle XI es construí el recinte murallat que forma la planta actual. En aquesta època el castell tenia com a elements destacats l’antiga torre i la sala rectangular adjacent. El nou espai es va anar compartimentant en diferents àmbits, amb la construcció d’una nova sala a ponent i un pati central.

La resta de murs i estructures corresponen a diferents ampliacions i remodelacions fetes als segles XII-XIII. Més tard, el castell fou abandonat, tot i que va tenir una ocupació esporàdica al segle XVII.

El vescomtat de Cardona i el control de la frontera amb els sarraïns

A l’alta edat mitjana, quan la frontera amb els sarraïns es situava al votant del riu Cardener, la serra de Castelltallat va adquirir una gran importància estratègica i militar. Des de la primera meitat del segle X s’hi bastí una important xarxa de castells i torres de defensa. L’historiador Francesc Rodríguez Bernal ha identificat a l’arxiu dels Cardona una carta de poblament de la serra de Castelltallat de l’any 982, quatre anys anterior a la de Cardona i que probablement es compta entre les més antigues d’Espanya. Caldria emmarcar-la en la política impulsada pel comte Borrell per enfortir el poblament de frontera, i és una prova de la importància que s’atribuïa a aquest territori.

Els vescomtes de Cardona, posteriorment comtes, van ser els principals garants del control militar de la zona a través d’una xarxa de fidels. Tard o d’hora, tots els castells d’aquest sector van acabar sota domini dels Cardona. En el cas de Castelltallat va ser ja al segle XI. Al segle XIV, quan el vescomtat de Cardona fou elevat a comtat, ja constituïa un vast territori que s’estenia per la Catalunya central i més enllà, i que comprenia una faixa del Bages situada a l’oest del riu Cardener. Així, el comtat i posteriorment ducat de Cardona va actuar com el principal poder fàctic, fins al punt que sol dir-se que funcionava com un petit estat dins de l’estat.

El domini del castell per part dels Cardona

Com és habitual en altres castells, les excavacions han permès constatar que ja existia una assentament ibèric al cim d’aquest turó (dels segles IV al III aC.). Se n’han documentat sitges i alguns murs de poca entitat.

Tot i que possiblement el castell ja existia com a mínim a finals del segle IX, el primer esment documental conegut és de l’any 937, amb la denominació de castro Montedono. A finals del segle X es comença a utilitzar la denominació Castro tallato. Era un castell termenat. Andreu Galera planteja la hipòtesi que a partir d’un únic terme castral de grans dimensions, el Montdó, es generessin a partir del darrer quart del segle X altres termes més petits: el de Castelltallat, el de Sant Mateu i el de Fals.

El domini eminent del castell, en l’escala més alta de la piràmide feudal, corresponia als comtes de Barcelona, mentre que el domini feudal havia estat confiat als Cardona, com a mínim des de l’any 1010. Al segle XI hi ha documentada una família de castlans (custodis del castell) que van adoptar el cognom Castelltallat. Entorn de l’any 1080 el castlà era Bernat Berenguer, que va jurar fidelitat al vescomte Folch II de Cardona pels castells de Castelltallat i de Molsosa. El 1156 el castell sembla que ja es troba sota el domini directe de la casa de Cardona, que en podia disposar de manera lliure.

Castelltallat després de l’abandonament del castell

A partir del segle XIV el castell fou abandonat i es produí el seu enrunament progressiu. El terme del castell, però, continuava formant part del comtat de Cardona, que va exercir-hi tota la jurisdicció civil i criminal, probablement per usurpació més que no pas per compra, la qual cosa va crear un greu conflicte ja en època de *****Jaume I.

A Castelltallat no s’arribà a formar mai cap nucli urbà a redós del castell, però sí que van concentrar-s’hi, ja des d’antic, alguns dels masos principals de la zona: Soldevila, cal Vinyes, Selves, cal Pons o la mateixa rectoria, que funcionava com una masia més. Tanmateix, amb el declivi i abandonament del castell el nucli administratiu es va desplaçar cap a la zona de Puigdellívol i Vilalta, on diverses famílies solien exercir els càrrecs de batlles o síndics. No va ser fins els anys 1915 i 1920 que es construí un edifici, conegut com la Casa Nova, que aglutinava alguns dels serveis bàsics: botiga, cafè, bar i escola.