Vora la masia i l’església que s’aixequen en aquest veral hi ha una curiosa pedra de contorns arrodonits que dona nom a la serra i a l’indret. El topònim, que en llatí s’escrivia Catulo Rotundo (pedra rodona), ja s’esmenta en documents del segle XIII, quan en aquest lloc, per on hi passava un camí ral, hi havia un hospital de pelegrins i una església, en un principi dedicada a Santa Maria.
L’església ha conservat bona part de la fàbrica gòtica, bàsicament dels segles XIII-XIV amb reformes posteriors. Actualment es troba adossada a la masia i ocasionalment s’hi celebra culte. Des de sempre la pedra de Còdol-rodon ha constituït una fita significativa en el territori i ha despertat la fantasia popular, tot donant peu a diverses tradicions orals que s’han anat passant de pares a fills.
L’església és d’una sola nau, de planta rectangular i sense absis, orientada a l’est. El parament, característic dels segles XIII-XIV, és obrat amb carreus de mida mitjana perfectament escairats i disposats en filades. En una de les reformes, segurament per substituir la teulada, l’edifici es va fer recréixer amb un aparellat de menor qualitat.
A la façana principal destaca el portal, d’un gòtic arcaic. Queda desviat cap a l’esquerra, i consta d’una arquivolta ogival que descansa sobre columnes amb impostes i capitells decorats amb motius florals. Les dovelles de l’arc queden emmarcades per un guardapols que tanca les impostes. En una reforma posterior l’intradós de l’arc fou tapiat. Una mica més amunt hi ha un òcul amb la data 1803, i sobre la teulada un campanar d’espadanya modern corona l’edifici.
Construïda sobre un aflorament rocós, avui l’església ha quedat integrada i adossada al mas pel costat de migdia.
En aquest lloc, per on passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, l’any 1285 ja hi ha constància d’un hospital, i el 1292 s’hi documenta una església amb advocació a “Santa Maria de Catulo Rotundo”. El 1377 el conjunt va ser objecte d’una important reforma que comportà una renovació gairebé total de l’església. El 1605 encara consta que hi ha l’hostal de pelegrins, que més tard va desaparèixer.
El 1612 la capella ja apareix vinculada al mas, anomenat Monconill de Codol-Rodon. Les construccions d’aquesta pairalia corresponen al segle XVII i, sobretot, al XVIII, quan els propietaris, des de 1605, eren els Montconill. Al segle XVII eren una de les famílies més notables de Castellar, com ho demostra el fet que el senyor de Castellar fes de padrí en el bateig d’una nena l’any 1629. La capella encara conservava l’advocació a Maria l’any 1685, i més tard es substituí per la de Magdalena. Cal recordar que el culte a Maria Magdalena sol estar vinculat amb pedres i coves ja que, segons la tradició, la santa va acabar els seus dies en una cova de la Provença.
Des del segle XIX la capella ha estat restaurada i modificada en diverses ocasions: el 1805 s’amplià i s’hi va fer una volta nova, el 1864 es va decorar interiorment, i el 1953 s’hi van fer noves reformes, després que fos profanada durant la Guerra Civil.
Hi ha diverses contalles que tenen a veure amb pedres, la masia de Còdol-Rodon i el menhir de cal Giralt, situat al pla d’Aguilar. Una de les llegendes explica l’origen mític de la pedra en un moment en què la gent d’Aguilar mantenia un conflicte amb els habitants de la serra de Còdol-rodon. Les discussions van acabar en una gran baralla en la que uns i els altres es van llençar de tot. Així, la taula de Còdol-rodon va acabar al pla, on els d’Aguilar la van clavar verticalment, i aquest és l’origen del menhir de cal Giralt. Per l’altra banda, un paller d’Aguilar va acabar a dalt de Còdol-rodon i també s’hi va quedar. Amb el temps va esdevenir una pedra que conserva la forma de paller.
BELMONTE, Cristina ( 2017). “Santa Magdalena de Còdol-rodon”. Mapa del Patrimoni Cultural d’Aguilar de Segarra. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxa 105, 106, 108, 126. https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-codol-rodon
LUS i BONET, A (2012). Recull de poemes. Publicacions Abadia de Montserrat.
PARCERISAS I COLOMER, Roser (2000). Memòria d’Aguilar de Segarra. Recull de la vida d’un poble. Monografies, 22. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 47.
Escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa
AFA Agrupació Sant Jordi
Agrupació Cultural de Salo
Agrupació Cultural Riubrogent
Adf amics del bosc Bages-Anoia
Amics de Coaner
Associació cultural de veïns de
Camps Associació cultural i recreativa d’Aguilar de segarra
Associació cultural i recreativa de Fals
Associació cultural i recreativa de Fonollosa
Associació cultural i recreativa de Rajadell
Associació memòria i història de Manresa
Bastoners de Rajadell
Centre d’estudis del Bages
Club esportiu Fonollosa
Comissió de festes de valls de Torroella
Fundació espurnes barroques
Geoparc de la catalunya central
Grup de memòria i recerca històrica de Fonollosa
Institució catalana d’història natural delegació del Bages
L’arada creativitat social
Observatori astronòmic de Castelltallat
Persones dels quatre municipis impulsors