Aquesta capella probablement ja existia l’any 1285. Als segle XVI va rebre deixes dels senyors de Castellar, i l’any 1630 s’hi van portar a terme algunes reformes, segons indica la llinda del portal. En alguns documents se l’anomena Sant Valentí de la Calçada, tot i que el camí ral passava una mica més amunt. Antigament el dia de la seva festivitat s’hi havien celebrat fires de bestiar.
Un detall singular és que en tres de les façanes hi trobem anelles amb uns curiosos treballs de forja que representen caps humans, tant masculins com femenins. Algunes tenen una inscripció en llatí on es llegeix “A peste fame et bello et morte libera hos domine”. És a dir: “de la pesta, la fam, la guerra i la mort allibera aquest poble, Senyor”. A la part de darrere hi ha el nom de l’autor, Paolo Flor (pseudònim de Paolo Camiciottoli), que era el germà del propietari que a la dècada de 1970 va comprar cal Tinet i El Grauet. Així s’entén que a Santa Maria del Grauet de Maçana trobem uns treballs de forja similars.
La capella s’aixeca sobre una penya rocosa. És de planta rectangular i sense absis. En bona part respon a l’estil gòtic (obra dels segles XIII-XIV), però amb clares reminiscències romàniques. Els paraments són obrats amb carreus força grans i que tendeixen a la forma quadrada, ben escairats i disposats en filades. En totes les parets s’observen els forats que van servir per encaixar-hi les bastides durant les obres.
El mur tester, a llevant, adopta en la part superior un perfil curvilini que sobresurt en relació amb la resta de façanes. Al centre hi trobem una petita finestra esqueixada rematada amb arc de mig punt, i al capdamunt una creu de ferro forjat. A la façana oposada, a ponent, hi ha el campanar d’espadanya i el portal d’entrada, amb l’any 1630 inscrit a la llinda. A la façana de migdia es poden veure les restes de la porta originària, feta amb arc de mig punt adovellat i actualment tapiada. Al seu damunt sobresurt una espècie de mènsula petita amb la representació d’un cap.
L’interior, cobert amb volta de canó, és totalment reformat. La restauració la va fer l’any 1978 el propietari de cal Tinet (l’antic mas Benetes), i la capella fou consagrada de nou pel Bisbe de Vic. Ara s’hi diu missa un cop a l’any, per la festivitat del sant.
BELMONTE, Cristina ( 2017). “Sant Valentí”. Mapa del Patrimoni Cultural d’Aguilar de Segarra. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxa 69. https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-valenti
PARCERISAS I COLOMER, Roser (2000). Memòria d’Aguilar de Segarra. Recull de la vida d’un poble. Monografies, 22. Centre d’Estudis del Bages, Manresa.
Escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa
AFA Agrupació Sant Jordi
Agrupació Cultural de Salo
Agrupació Cultural Riubrogent
Adf amics del bosc Bages-Anoia
Amics de Coaner
Associació cultural de veïns de
Camps Associació cultural i recreativa d’Aguilar de segarra
Associació cultural i recreativa de Fals
Associació cultural i recreativa de Fonollosa
Associació cultural i recreativa de Rajadell
Associació memòria i història de Manresa
Bastoners de Rajadell
Centre d’estudis del Bages
Club esportiu Fonollosa
Comissió de festes de valls de Torroella
Fundació espurnes barroques
Geoparc de la catalunya central
Grup de memòria i recerca històrica de Fonollosa
Institució catalana d’història natural delegació del Bages
L’arada creativitat social
Observatori astronòmic de Castelltallat
Persones dels quatre municipis impulsors