Comparteix

Aquesta antiga església romànica, actualment en ruïnes, es pot datar al final del segle XII o potser ja al XIII. Crida l’atenció el seu emplaçament en un punt excèntric, enmig d'un coster en un lloc on no hi ha cap mas i molt a prop d'una altra església romànica: Sant Miquel de les Planes. Situada a uns 400 metres, la de Sant Miquel era la capella del castell de Sant Mateu, i originàriament estava situada al seu costat, al cim d’un turó.

L’advocació de Sant Miquel era habitual en llocs alts, especialment en castells. Aquest arcàngel era el protector dels guerrers defensors de les fortaleses, mentre que les esglésies dedicades a sant Martí solen trobar-se en cotes més baixes. Almenys aquest esquema era força habitual en terres del Prepireneu. Les dues esglésies queden actualment dins la propietat de la masia de les Planes. És probable que vora l’església hi passés algun camí antic.

Capella romànica d’una nau, amb absis quadrat

L’església consta d’una petita nau gairebé quadrada i té la particularitat que està capçada per un absis rectangular, lleugerament més estret. L’orientació és cap a llevant, amb una certa desviació al nord, mentre que el portal es troba al capdavall del mur de migdia. Sembla que la capçalera era il·luminada per tres estrets finestrals.

Els murs presenten un aparell de qualitat, fet amb grossos carreus. Estan farcits amb pedra a l’interior i tenen un gruix considerable, d’1,25 m. Això, junt a les dimensions modestes del temple, li devia conferir un aspecte sòlid i massís. A l’interior es conserva una bancada lateral força ampla, on seien els feligresos durant la missa. Al seu torn, la part del presbiteri queda separada per dos graons i lleugerament més alta.

La intervenció de neteja que s’hi va fer l’any 1993 va posar al descobert un habitacle adossat al mur de migdia del presbiteri. Exteriorment hi ha altres murs al costat sudoest que semblen correspondre a una altra edificació annexa, actualment soterrada.

Petita capella rural, sufragània de Sant Mateu

Aquesta església apareix esmentada l’any 1361, quan es fa un llegat a diverses esglésies de Sant Mateu i s’esmenta la de Sant Martí. Segurament no va passar de capella rural, sufragània de la parròquia de Sant Mateu. Al segle XVII ja devia estar sense culte.

L’any 1981 els Amics de l’Art Romànic van fer una neteja del lloc, ja que les ruïnes es trobaven mig colgades. Això va suposar que s’excavés en part el conjunt i va permetre determinar el perímetre de la construcció. L’any 1993 s’hi realitzà una intervenció arqueològica, que va consistir en la neteja i adequació de l’església. Segons sembla, molta de la pedra enderrocada ha estat utilitzada en les construccions de les cases veïnes.

BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). “Sant Martí de les Planes”, Catalunya Romànica, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 453-454.

OLIVARES, D.; TORRAS, M. “Memòria de la neteja i adequació de l’església de Sant Martí de les Planes. Sant Mateu de Bages, 21 de juny-4 de juliol de 1993”. Amics de l’Art Romànic del Bages. Butlletí de divulgació i informació, núm. 100, p. 435-442.

PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2017). “Església de Sant Martí de les Planes”. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Mateu de Bages. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxa 189. https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-les-planes

VILLEGAS MARTÍNEZ, Francesc (1981). “Recuperació d’una església romànica del Bages: Sant Martí de les Planes”, Dovella, núm. 3 (desembre, 1981), p. 35-37.

Sant Martí de les Planes

Autor fitxa
Jordi Piñero Subirana
Poble / Municipi
Sant Mateu de Bages/ Municipi de Sant Mateu de Bages
Tipologia
patrimoni històric i arquitectònic
Subtipus
Església
Època i estil
Medieval/ Romànic
Datació
Segles XII - XIII
Estat de conservació
Bo
Observacions/visites

Continguts relacionats