Església de Sant Mamet Vella

Segons la llegenda, sant Mamet va néixer a Cesàrea de Capadòcia en el moment que la seva mare era martiritzada i, per això, el nadó va haver d’ésser alimentat per dues cérvoles. L’any 273 Mamet hauria mort decapitat davant les feres de l’amfiteatre. Aquest sant, que compta amb diverses capelles a Catalunya, era molt invocat per les mares lactants, que li demanaven poder tenir llet abundosa.

Dues fases constructives: segle X i segle XII

De l’antiga capella se’n conserva tota la planta, rectangular i capçada amb absis semicircular. S’hi observen dues fases constructives clarament diferenciades. La primera, més arcaica (probablement del segle X) es caracteritza per una obra irregular i correspon a la part de la nau. La segona, feta ja amb carreus ben tallats, correspon a l’absis i la volta. De la volta en queden fragments d’arrencada al mur de tramuntana a partir d’una cornisa que separa l’obra antiga i la moderna. Aquesta remodelació es va fer a finals del segle XII i va consistir a recolzar sobre els murs vells la volta i afegir-hi l’absis.

A l’interior de la nau la zona de l’altar queda elevada per dos graons. Al mur de migdia s’hi obria el portal, que era rematat amb arc de mig punt fet amb dovelles esculpides amb motius molt simples. Les dovelles es conserven al mas Bacardit. A ponent s’obria un petit finestral de doble esqueixada que donava claror a la nau.

Capella rural, construïda de bell nou al segle XVII

La primera referència d’aquesta església és de l’any 950, quan el comte de Barcelona Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al castell de Castelltallat, al lloc anomenat “Cans” (Camps), junt amb les esglésies de Santa Maria del Grau, Sant Pere i Sant Mamet. El topònim de la serra o coll de Sant Mamet es documenta també en aquest mateix segle: l’any 987. Al segle següent el temple és esmentat diverses vegades, i al segle XV hi ha constància d’algunes deixes testamentàries que hi van fer propietaris de la zona.

Molt probablement Sant Mamet no passà de capella rural, i amb el pas dels anys va quedar abandonada. El segle XVII ja devia estar en ruïna, i el 1685 s’havia aixecat ja la capella nova. Sabem que en aquesta època s’hi feia una processó.

A la dècada de 1970 una colla de voluntaris dels Amics de l’Art Romànic del Bages van portar-hi a terme una neteja i excavació; així van quedar al descobert les restes que avui es poden veure.