Les ruïnes d’aquesta església romànica es troben al cim d’una serra entre els masos Bacardit i Casalot. Al segle XVII va quedar abandonada i l’acabalat propietari de Bacardit en va construir una de nova al costat del seu mas. Antigament, per la seva festivitat el 17 d’agost a la capella nova s’hi feia un gran aplec que agrupava gent de Camps, Fonollosa i Castelltallat.
Segons la llegenda, sant Mamet va néixer a Cesàrea de Capadòcia en el moment que la seva mare era martiritzada i, per això, el nadó va haver d’ésser alimentat per dues cérvoles. L’any 273 Mamet hauria mort decapitat davant les feres de l’amfiteatre. Aquest sant, que compta amb diverses capelles a Catalunya, era molt invocat per les mares lactants, que li demanaven poder tenir llet abundosa.
De l’antiga capella se’n conserva tota la planta, rectangular i capçada amb absis semicircular. S’hi observen dues fases constructives clarament diferenciades. La primera, més arcaica (probablement del segle X) es caracteritza per una obra irregular i correspon a la part de la nau. La segona, feta ja amb carreus ben tallats, correspon a l’absis i la volta. De la volta en queden fragments d’arrencada al mur de tramuntana a partir d’una cornisa que separa l’obra antiga i la moderna. Aquesta remodelació es va fer a finals del segle XII i va consistir a recolzar sobre els murs vells la volta i afegir-hi l’absis.
A l’interior de la nau la zona de l’altar queda elevada per dos graons. Al mur de migdia s’hi obria el portal, que era rematat amb arc de mig punt fet amb dovelles esculpides amb motius molt simples. Les dovelles es conserven al mas Bacardit. A ponent s’obria un petit finestral de doble esqueixada que donava claror a la nau.
La primera referència d’aquesta església és de l’any 950, quan el comte de Barcelona Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al castell de Castelltallat, al lloc anomenat “Cans” (Camps), junt amb les esglésies de Santa Maria del Grau, Sant Pere i Sant Mamet. El topònim de la serra o coll de Sant Mamet es documenta també en aquest mateix segle: l’any 987. Al segle següent el temple és esmentat diverses vegades, i al segle XV hi ha constància d’algunes deixes testamentàries que hi van fer propietaris de la zona.
Molt probablement Sant Mamet no passà de capella rural, i amb el pas dels anys va quedar abandonada. El segle XVII ja devia estar en ruïna, i el 1685 s’havia aixecat ja la capella nova. Sabem que en aquesta època s’hi feia una processó.
A la dècada de 1970 una colla de voluntaris dels Amics de l’Art Romànic del Bages van portar-hi a terme una neteja i excavació; així van quedar al descobert les restes que avui es poden veure.
Autors diversos (1984). Catalunya Romànica. Vol XI. “El Bages”, p. 239-255.
MOLINS ROCA, Ernest (2018). Camps, les cases i la història. Zenobita Edicions; Ajuntament de Fonollosa, p. 76-78.
SITJES I MOLINS, Xavier (1986). Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l’Art romànic del Bages, Manresa.
VILLEGAS, Francesc (1982). El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.
VALDENEBRO MANRIQUE, Raquel (2005). “Antiga església de Sant Mamet de Bacardit”. Mapa del Patrimoni Cultural de Fonollosa. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxa 3. https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-mamet-de-bacardit
Escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa
AFA Agrupació Sant Jordi
Agrupació Cultural de Salo
Agrupació Cultural Riubrogent
Adf amics del bosc Bages-Anoia
Amics de Coaner
Associació cultural de veïns de
Camps Associació cultural i recreativa d’Aguilar de segarra
Associació cultural i recreativa de Fals
Associació cultural i recreativa de Fonollosa
Associació cultural i recreativa de Rajadell
Associació memòria i història de Manresa
Bastoners de Rajadell
Centre d’estudis del Bages
Club esportiu Fonollosa
Comissió de festes de valls de Torroella
Fundació espurnes barroques
Geoparc de la catalunya central
Grup de memòria i recerca històrica de Fonollosa
Institució catalana d’història natural delegació del Bages
L’arada creativitat social
Observatori astronòmic de Castelltallat
Persones dels quatre municipis impulsors