Molins de Querol

El conjunt és format per dos molins encadenats, de manera que l’aigua que sortia del molí superior després nodria la bassa del molí inferior. Es troben al vessant esquerra de la riera de Fonollosa, una mica més avall del Raval del Paisà. El primer es manté encara dempeus i conserva bona part dels elements i la maquinària pròpies d’un molí fariner; el segon es troba uns dos-cents metres aigües avall, en un indret de difícil accés i en estat de ruïna.

El molí de Més amunt o Molí del Mestre Valentí

La resclosa principal està situada just a sota de ca l’Isidret. Fa uns tres metres d’alçada i aprofita un saltant natural de la riera. El rec que en surt havia de superar un seguit d’obstacles naturals mitjançant dos túnels. El segon, a l’alçada de la casa de cal Mestre Valentí, té una llargada de 35 metres i una alçada que, en alguns punts, permet el pas d’una persona dreta, amb un sostre reforçat per grans lloses.

La bassa del molí, enderrocada fa uns anys, feia uns 70 metres de llarg. En queda la paret del fons, adossada al casal. En un racó encara es pot veure el cupet o pou per on l’aigua era conduïda al carcabà perquè fes girar el rodet. En aquest punt un petit cabal d’aigua es podia desviar en direcció a uns horts.

El cos més antic del casal, majoritàriament del segle XVIII, és el que està situat a la dreta. Disposa de dues plantes i s’hi accedeix per un portal adovellat amb la data 1791. Als baixos es conserva l’obrador del molí, cobert amb volta de pedra i amb un curiós paviment enllosat fet amb trossos de moles de poc gruix. De la maquinària en queden les dues moles, la càbria i la tremuja. A la part subterrània o carcabà es conserva l’eix i un rodet de ferro. Al pis superior hi havia l’habitatge del moliner, avui totalment reformat, que en una porta té gravada novament la data 1791.

Al davant de la porta principal crida l’atenció una pedra en forma de disc i amb un forat central que segurament estava destinada a convertir-se en una mola, però que va quedar a mig fer.

El Molí de Més Avall

El segon molí es troba abandonat des de fa anys. De la bassa se’n conserva el mur del fons, amb el pou que es manté intacte. Del casal en queden algunes parets i dues portes; la que mira a llevant donava accés al molí. La construcció és de planta quadrada i conserva dos arcs apuntats, fet que indicaria una cronologia aproximada entorn del segle XIV, tal vegada una mica posterior. A l’interior es conserven les dues moles, força modernes, i restes de la maquinària. Per l’ull de la mola es pot observar la cavitat del carcabà, que conserva l’arbre sencer.

Orígens medievals

Molt probablement els molins del Querol són d’origen medieval. La Pabordia de Caselles els hauria establert a l’amo del mas Querol segurament al segle XIV. Al segle XVI aquest mas pagava 20 quartans de blat, un quartà d’oli i dues gallines com a cens anual pels molins. A finals del segle XV, però, l’heretat de Querol, amb els seus molins, havia passat als amos del mas Ferriola, d’Aguilar de Segarra. Tot i que uns anys tard el mas fou venut a la família Oller, els propietaris de Ferriola es van quedar els molins. A partir del segle XVII, per motiu d’un enllaç matrimonial, els propietaris van passar a cognominar-se Centellas. Al llarg del temps els molins del Querol foren arrendats a un gran nombre de moliners, dels quals se’n té constància des del segle XVI. Al segle XVII alguns d’ells eren d’origen occità.

Els molins al segles XVIII, XIX i XX

A finals del segle XVIII Francesc Centellas va fer un intent per construir un tercer molí aigües avall, el qual havia de permetre incrementar la producció en un terç. Aquest molí es va començar a construir, fins i tot en queden un munt de pedres, però no es va arribar a acabar.

Cap a mitjans del segle XIX el Molí de Més Avall ja es trobava abandonat. L’any 1936, poc abans que comencés la Guerra Civil, Ramon Centellas va vendre l’únic molí que quedava a Josep Vall pel preu de 1.500 pessetes. La família Vall ja s’havia instal·lat a la zona de feia temps, quan el 1854 Valentí Vall havia comprat la casa propera al rec que a partir d’aleshores es coneixeria com a cal Mestre Valentí. El sobrenom els venia d’un avantpassat paleta o mestre d’obres. Fins la dècada de 1940, en temps de carestia de la farina i d’estraperlo, el molí de Més Amunt encara va funcionar de manera esporàdica. Aleshores al pis de dalt hi vivien masovers.