Molí de Fals

Era un molí senyorial sobre el qual hi tenien drets les famílies nobiliàries dels Cardona i els Sentmenat. Des del segle XVI fou gestionat pels propietaris del mas Massana, i actualment és la seu de l’Associació de Defensa dels Èquids, una organització dedicada a acollir animals vells i ferits que són abandonats pels seus propietaris.

El casal del molí (segles XIV i XV)

L’edifici del molí, construït en un terreny amb pendent, consta de planta baixa, un primer pis potser afegit al segle XV i un segon pis rematat amb merlets. Aquest darrer fou transformat en habitatge fa pocs anys. La construcció és obrada amb carreus gairebé quadrats i ben disposats en filades, un tipus d’aparell característic dels segles XIV i XV. Al pis superior destaca una finestra gòtica geminada, actualment força malmesa.

A la planta baixa un magnífic portal adovellat dona accés a l’antic obrador del molí. L’interior, cobert amb volta apuntada, té al fons dos arcs cecs on primitivament hi havia sengles molins, els quals foren unificats en un de sol l’any 1798, segons consta en una inscripció feta a la base de la mola. Actualment les moles es troben situades al centre, mentre que al mur nord hi veiem dos grans forat destinats a encaixos de la maquinària. Sota aquesta sala es conserva pràcticament intacte el carcabà: la cambra subterrània per on l’aigua provinent de la bassa feia girar el rodet.

A la planta superior es conserven tres arcs diafragmàtics, dos apuntats i el central de punt rodó. Al voltant de l’estança hi ha diverses espitlleres que donen a l’edifici un cert aire de fortalesa. El segons pis ha estat sobreposat a l’estructura del pou o cup, que és la conducció per on l’aigua de la bassa es precipitava cap al carcabà.

Resclosa, rec amb aqüeducte i bassa

Situada per sota de l’aiguabarreig de la riera de Fontanet i la de Fals, es conserva la resclosa del molí. D’aquí en sortia el rec, no gaire llarg, que havia de travessar una balcera mitjançant un aqüeducte de dos arcs del qual encara se n’aprecien algunes restes. Finalment l’aigua arribava a la bassa, rere el casal del molí, força malmesa i actualment utilitzada com a pati.

Els Cardona, els castlans de Fals, els Sentmenat i els propietaris del mas Massana

Les primeres notícies d’un molí en aquesta zona es remunten als segles XIII i XIV, però sembla que es tracta d’un molí anterior. L’edifici actual es pot datar amb precisió a l’any 1310, segons consta en un establiment que el vescomte de Cardona va fer al castlà del castell de Fals, Bernat de Fals, autoritzant-lo a construir un molí i la seva resclosa. Així doncs, aquest era un molí senyorial, del qual els vescomtes de Cardona en tenien el domini directe i els castlans de Fals hi tenien també reconeguts els seus drets. Possiblement el molí disposava també d’una ferreria o farga, documentada el 1351. Al segle XV la castlania de Fals va passar a la família Sentmenat, establerta a Barcelona. Tant els Fals com els Santmenat arrendaven l’explotació a diversos moliners. L’any 1364 ja consta un arrendament a Romeu de Montoliu de Santa Fe pel preu de 520 sous anuals, una quantitat elevada que demostra que el monopoli senyorial dels molins constituïa una bona font d’ingressos.

A finals del segle XV, després d’un llarg procés el molí va passar a propietat d’un mas de la zona anomenat Sala i després Massana, que el va tenir durant cinc-cents anys. Per això a partir d’aleshores fou conegut com el molí de la Sala o del Massana. En endavant serien els Massana els que arrendarien l’explotació del molí, però aquests encara havien de pagar els corresponents censos tant als marquesos de Sentmenat com als ducs de Cardona, fins que a principis del segle XIX els drets senyorials foren abolits.

Segle XIX: la fi del molí

L’any 1835 el propietari del mas Boixeda va iniciar tràmits per instal·lar un molí més modern a poca distància del de Fals. Immediatament Pere Massana va presentar una reclamació i va aconseguir que s’aturés durant uns anys la nova concessió. La queixa venia motivada sobretot per la pèrdua del monopoli de la mòlta en aquesta zona, i més tenint en compte que el nou molí disposaria de maquinària més moderna que faria la farina més fina. Finalment el conflicte va arribar als tribunals i el 1854 el litigi es va resoldre en favor del Molí de Boixeda, fet que va suposar la fi del molí de Fals. En endavant els Massana van reconvertir l’antic molí en habitatges per als seus treballadors. El 1963 Miquel Massana va acabar liquidant les seves propietats a Fals.