Comparteix

Els pous de glaç van ser molt habituals als segles XVII i XVIII, quan tot Europa va passar per una petita edat de gel. Construïts en zones obagues, durant l’hivern acumulaven blocs de gel que després subministraven a les ciutats. El pou de glaç de Fals fou construït poc abans de l’hivern de 1605 en terrenys propietat del rector de Fals, que en aquell any era Jeroni Gallart.

El rector havia arribat a un acord amb dos blanquers de Manresa perquè construïssin el pou, i l’any següent va obtenir permís de l’amo del mas Massana per utilitzar durant 25 anys aigua d’un torrent i canalitzar-la cap al pou. El mateix rector Gallart, que era d’una família bona de Manresa i molt ric, devia aprofitar els seus contactes per vendre el gel a aquesta ciutat. A principis del segle XXI el pou es trobava abandonat quan, el 2004, fou redescobert pel grup de divulgació de la història de Fals. El 2008 voluntaris de l’associació de veïns van dedicar onze jornades a netejar-lo i adecentar-lo, un treball que va merèixer el segon premi de la DO Pla de Bages per fomentar la restauració de construccions en pedra seca.

Pou restaurat, però sense la coberta

Al terme de Fals hi havia dos pous de glaç. Un es trobava entorn de l’heretat del Querol, però no ha estat localitzat. El segon és el que es coneix com el Pou de glaç de Fals o pou del Rector, situat a l’indret anomenat Feixes del Rector. Seguint la tipologia habitual, està construït aprofitant un pendent en una zona obaga i parcialment enfonsat sota terra. El pou consisteix en una cavitat cilíndrica folrada amb una paret de pedra seca. Té un diàmetre d’uns cinc metres i una profunditat que arriba fins als 5 metres en el punt més alt. La part superior era coberta amb una volta semiesfèrica de la qual se’n conserva un petit tram. El pou devia comptar amb un seguit d’obertures que permetien l’accés als blocs de gel mitjançant una politja.

A diferència dels pous de neu, els de glaç havien d’estar prop d’un riu o bassa que permetés estancar prou aigua per convertir-la en glaç. En aquest cas sabem que tenia un rec que, a part de subministrar aigua a les basses, servia per regar les feixes del Rector. Actualment, però, no en queda cap rastre.

MOLINS ROCA, Ernest (2016). Fals: la història. Zenobita; Ajuntament de Fonollosa, p. 243-244.

PERARNAU I LLORENS J (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages. Col·lecció quaderns núm. 5, Centre d’Estudis del Bages. Manresa.

VALDENEBRO MANRIQUE, Raquel (2005). “Pou de glaç de Fals”. Mapa del Patrimoni Cultural de Fonollosa. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxa 110. https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-fals

Pou de glaç del Rector

Autor fitxa
Jordi Piñero Subirana
Poble / Municipi
Fals/ Municipi de Fonollosa
Tipologia
patrimoni històric i arquitectònic
Subtipus
Pou de glaç
Època i estil
Modern
Datació
Segle XVII
Estat de conservació
Regular
Observacions/visites

Continguts relacionats