Aquesta petita capella, parcialment romànica, està emplaçada al costat del camí que va al nucli de Sant Mateu, just en el punt on hi ha el trencall cap a la masia de les Planes i molt a prop també de l'antic castell de Sant Mateu de Bages, situat a dalt d’un turó proper. De fet, aquesta és l'antiga capella del castell.
La primitiva església es trobava dins el mateix recinte casteller, però més tard es va decidir construir-ne una altra més a prop del camí. Un cop abandonat el castell, va subsistir com a capella rural. Al seu entorn hi va sorgir un petit nucli de cases o sagrera que era conegut com la Vila, però que a finals del segle XVIII ja havia desaparegut. Actualment a la capella s’hi ret culte de manera esporàdica.
La capella, perfectament orientada vers l’est, està composta per dos cossos: la nau i un absis carrat; és a dir, de planta quadrangular. D’època romànica conserva la part de l’absis i del presbiteri. A la part posterior de l’absis hi podem veure una finestra de doble esqueixada rematada amb arc monolític. A la banda oposada, a ponent, hi ha una altra obertura estreta, en forma d’espitllera, per on la capella rep també la llum. En aquest mur als peus de la nau s’hi aprecien restes d’un antic campanar d’espadanya. El portal és situat a la façana de migdia. Es tracta d’un portal molt baix, format per un arc de mig punt construït amb dovelles, endinsat en la paret del mur i remarcat per un arc que sobresurt a manera d’arquivolta. Va construir-se amb les dovelles originàries romàniques, però, més tard, va ésser restaurat i actualment les dovelles no encaixen del tot bé. El parament és fet amb carreus molt ben tallats a la part de l’absis, mentre que a la nau és més irregular.
A l’interior l’absis és cobert amb volta de mig punt feta amb bons carreus. Arrenca d’una motllura en forma de cornisa. Després d’un arc pre-absidal, comença el cos de la nau, fet amb un aparell de menor qualitat. La nau és recoberta també amb volta de canó, però en aquesta part no és de pedra, sinó que ha estat obrada amb maons i revestida amb guix. Cada mur lateral té una cavitat en forma d’arcada. En la de migdia hi ha inserit el portal, mentre que la de tramuntana possiblement acollia una capelleta.
L’església és documentada per primera vegada l’any 1361, en una deixa testamentària de Pere Comallonga. A partir del segle XVII se’n té constància a través de les visites que hi feien els bisbes de Vic. El 1663 el bisbe va autoritzar la benedicció de la capella, reconstruïda després d’haver quedat mig ensorrada. Possiblement al segle XVIII va patir una important remodelació que va donar com a resultat la forma actual de la nau.
Es desconeix en quin moment va sorgir el nucli de cases al costat d’aquesta capella. Al segle XVI eren els masos Corts, Cardó, Conill i Vila, i se’ls designava com la Villa. Era el nucli urbà més important a Sant Mateu en aquesta època. L’any 1501 un tal Sebastià Planes era el batlle del terme i l’amo d’aquestes cases. El 1520 Sebastià consta com a resident al mas de les Corts. Poc després la seva família devia construir la masia avui coneguda com les Planes, en un indret una mica més apartat. El 1701 la família Planas encara era propietària d’aquestes cases que, uns anys més tard, van quedar abandonades. Només va quedar la masia de les Planes, que continuava sent un dels poders fàctics de la zona. Molts dels hereus de la masia eren els batlles del terme.
Els propietaris de les Planes fa segles que tenen cura de la capella. Fa un temps van col·locar uns tirants que reforcen l’estructura. Segons els propietaris, a l’altre costat del camí per la façana de llevant hi han aparegut en alguna ocasió restes òssies que deuen correspondre a l’antic cementiri de l’església.
BARRAL ALTET, Xavier (1981). L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 280.
BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). “Sant Miquel de les Planes”, Catalunya Romànica, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 452-453.
PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2017). “Església de Sant Miquel de les Planes”. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Mateu de Bages. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxa 110. https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-de-les-planes
PLADEVALL, Antoni (1975). “Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Sant Miquel de les Planes”, Full Diocesà, núm. 3353, Vic (20-07-1975).
Escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa
AFA Agrupació Sant Jordi
Agrupació Cultural de Salo
Agrupació Cultural Riubrogent
Adf amics del bosc Bages-Anoia
Amics de Coaner
Associació cultural de veïns de
Camps Associació cultural i recreativa d’Aguilar de segarra
Associació cultural i recreativa de Fals
Associació cultural i recreativa de Fonollosa
Associació cultural i recreativa de Rajadell
Associació memòria i història de Manresa
Bastoners de Rajadell
Centre d’estudis del Bages
Club esportiu Fonollosa
Comissió de festes de valls de Torroella
Fundació espurnes barroques
Geoparc de la catalunya central
Grup de memòria i recerca històrica de Fonollosa
Institució catalana d’història natural delegació del Bages
L’arada creativitat social
Observatori astronòmic de Castelltallat
Persones dels quatre municipis impulsors