Església de Sant Miquel de les Planes

La primitiva església es trobava dins el mateix recinte casteller, però més tard es va decidir construir-ne una altra més a prop del camí. Un cop abandonat el castell, va subsistir com a capella rural. Al seu entorn hi va sorgir un petit nucli de cases o sagrera que era conegut com la Vila, però que a finals del segle XVIII ja havia desaparegut. Actualment a la capella s’hi ret culte de manera esporàdica.

Una capella amb absis romànic carrat

La capella, perfectament orientada vers l’est, està composta per dos cossos: la nau i un absis carrat; és a dir, de planta quadrangular. D’època romànica conserva la part de l’absis i del presbiteri. A la part posterior de l’absis hi podem veure una finestra de doble esqueixada rematada amb arc monolític. A la banda oposada, a ponent, hi ha una altra obertura estreta, en forma d’espitllera, per on la capella rep també la llum. En aquest mur als peus de la nau s’hi aprecien restes d’un antic campanar d’espadanya. El portal és situat a la façana de migdia. Es tracta d’un portal molt baix, format per un arc de mig punt construït amb dovelles, endinsat en la paret del mur i remarcat per un arc que sobresurt a manera d’arquivolta. Va construir-se amb les dovelles originàries romàniques, però, més tard, va ésser restaurat i actualment les dovelles no encaixen del tot bé. El parament és fet amb carreus molt ben tallats a la part de l’absis, mentre que a la nau és més irregular.

Interior amb volta de canó

A l’interior l’absis és cobert amb volta de mig punt feta amb bons carreus. Arrenca d’una motllura en forma de cornisa. Després d’un arc pre-absidal, comença el cos de la nau, fet amb un aparell de menor qualitat. La nau és recoberta també amb volta de canó, però en aquesta part no és de pedra, sinó que ha estat obrada amb maons i revestida amb guix. Cada mur lateral té una cavitat en forma d’arcada. En la de migdia hi ha inserit el portal, mentre que la de tramuntana possiblement acollia una capelleta.

Origen romànic, reconstruccions als segles XVII i XVIII

L’església és documentada per primera vegada l’any 1361, en una deixa testamentària de Pere Comallonga. A partir del segle XVII se’n té constància a través de les visites que hi feien els bisbes de Vic. El 1663 el bisbe va autoritzar la benedicció de la capella, reconstruïda després d’haver quedat mig ensorrada. Possiblement al segle XVIII va patir una important remodelació que va donar com a resultat la forma actual de la nau.

Un petit nucli de cases al voltant de la capella

Es desconeix en quin moment va sorgir el nucli de cases al costat d’aquesta capella. Al segle XVI eren els masos Corts, Cardó, Conill i Vila, i se’ls designava com la Villa. Era el nucli urbà més important a Sant Mateu en aquesta època. L’any 1501 un tal Sebastià Planes era el batlle del terme i l’amo d’aquestes cases. El 1520 Sebastià consta com a resident al mas de les Corts. Poc després la seva família devia construir la masia avui coneguda com les Planes, en un indret una mica més apartat. El 1701 la família Planas encara era propietària d’aquestes cases que, uns anys més tard, van quedar abandonades. Només va quedar la masia de les Planes, que continuava sent un dels poders fàctics de la zona. Molts dels hereus de la masia eren els batlles del terme.

Els propietaris de les Planes fa segles que tenen cura de la capella. Fa un temps van col·locar uns tirants que reforcen l’estructura. Segons els propietaris, a l’altre costat del camí per la façana de llevant hi han aparegut en alguna ocasió restes òssies que deuen correspondre a l’antic cementiri de l’església.