Església de la Mare de Déu de la Sala

Aquest indret, però, també amaga alguns interrogants, especialment en relació al mas que s’aixeca al costat de l’església. Es tracta d’un casal o domus amb aparença de fortificació, de característiques romàniques i gòtiques, que va ser construït segons un disseny arquitectònic perfectament planificat i que no té res a veure amb les típiques masies. És un cas molt semblant a un altre casal gòtic proper que avui es coneix amb el nom de ca l’Eloi. Tots dos es troben en estat molt precari i en semi-ruïna.

Ruïnes de l’església romànica

El nucli de la Sala es troba en un altiplà dominant, a la zona oriental de la serra anomenada de la Sala, que és una derivació de la de Castelltallat. L’indret gaudeix d’una esplèndida vista sobre un ampli territori a l’est del terme de Sant Mateu. De l’església se’n conserven els murs laterals i part de l’absis, orientat igual que el mas vers el nordest. Es tracta d’una construcció de dimensions modestes, aixecada al segle XIII. Actualment el centre de l’absis es troba esfondrat, però tenia una finestra rematada amb arc monolític apuntat. Hi ha indicis que aquesta part de l’absis havia estat sobrealçada. El portal exterior, situat a la cara nord, era format per dos arcs de mig punt adovellats emmarcats per una arquivolta i comptava amb dos interessants capitells. Després de l’abandonament del lloc els capitells van desaparèixer, i avui de la porta només en queda un forat a la paret.

Un impressionant casal gòtic

L’antiga domus o casal fortificat presideix majestuosa el centre de l’altiplà. És una edificació de planta quadrada, molt sòlida i perfectament regular. La façana principal, orientada vers migdia, presenta un aspecte sobri, amb un mur fet de carreus ben disposats en fileres i amb poques obertures, amb l’excepció d’un gran finestral situat al primer pis. Podria tractar-se d’una antiga finestra geminada convertida més tard en balcó. Està decorada amb unes palmetes que podrien correspondre a un romànic tardà. La part baixa del mur, de característiques romàniques, presenta unes espitlleres de doble esqueixada capçades amb arcs monolítics semblants als de les esglésies. Al mur de llevant es conserva un contrafort i dos finestrals amb ampits treballats, tal vegada dels segles XVI o XVII.

A l’interior la part oest de la planta baixa és ocupada per un magnífic celler sustentat amb quatre arcs diafragmàtics apuntats. Algunes de les dovelles dels arcs, igual com les del portal d’entrada a la casa, són fetes amb pedra de color vermellós, fet que els hi confereix un aire distintiu.

Lloc de domini de la serra de Castelltallat est

L’ocupació humana d’aquest indret és força antiga, ja que a uns 800 metres hi ha un jaciment d’època ibèrica del qual pràcticament no en sabem res. Les notícies documentals sobre la Sala són molt escasses. Segons Albert Benet, la casa o domus de La Sala està documentada des del segle XII, però en canvi no s’ha trobat constància de l’església en aquests anys. Molt probablement l’església es va construir després, ja que el portal d’entrada no és a la banda de migdia, com és habitual en les esglésies romàniques, sinó al costat nord, perquè a l’altra banda ja hi havia el mas pràcticament enganxat.

No sabem qui fou el senyor que va fer aixecar aquestes construccions. Sens dubte algú d’alt estatus i amb prou poder econòmic per construir, amb una intenció sembla que clarament estratègica, el gran casal i l’església adjunta. Devien constituir el nucli des d’on es dominava aquest sector oriental de la serra, inclòs dins el terme del castell de Sant Mateu. L’estudiós Josep Bastardas sosté la hipòtesi que entorn del segle X la Sala era una possessió d’un important noble de la Catalunya central anomenat Sal·la, i que successivament passaria al monestir de Sant Benet de Bages i al de Santa Cecília de Montserrat. Segons Bastardas, al segle XIII la Sala i el casal proper de ca l’Eloi haurien passat a mans dels templers, igual que una part del sector de ponent de la serra de Castelltallat (Claret dels Cavallers, Vilalta i Castelltallat). Entorn de l’any 1230 un personatge important dins l’Orde del Temple, Bernat de Claret, administrava terres a la zona de ca l’Eloi i la Sala. Si aquesta hipòtesi fos confirmada ajudaria a explicar l’existència d’aquests dos impressionants casals gòtics, bastits entorn del segle XIII.

Decadència del casal, convertit en una masia convencional

En un capbreu de 1334 la Sala apareix com un edifici en ruïnes, amb un nom propi que reflectia el seu passat esplendorós: l’Enderrocada. El casal es va refer, tal vegada a partir del segle XV, però sense gaires canvis estructurals. En un moment donat, la Sala devia perdre el seu antic estatus i va acabar esdevenint una masia més o menys convencional. De la seva evolució en els segles XVIII i XIX en són testimoni algunes petites ampliacions a la casa, incloent-hi unes típiques tines. Pel que fa a l’església, no devia passar de capella rural. Tot el conjunt fou abandonat abans de 1966. Des d’aleshores, alguns elements de l’església han desaparegut del seu lloc, i la imatge de la Verge blanca també es va perdre.