Comparteix

Aquesta esglesiola romànica, de la segona meitat del segle XII, es troba aïllada prop del mas Prat Barrina, situada a la punta d’un altiplà amb excel·lents vistes sobre la vall. El lloc era anomenat antigament Breners o Breneres, i actualment Bertrans. El topònim fa referència a una masia que s’aixecava a tocar de can Prat Barrina i de la qual avui pràcticament no se’n conserva res.

Sant Martí no degué passar de capella rural, depenent de la parroquial de Castelltallat. Actualment en tenen cura els hereus de Prat Barrina, que l’han agençada i, almenys un cop a l’any, s’hi ret culte per la festa de Sant Martí.

Capella romànica d’una sola nau amb absis

És una capella d’una sola nau, amb l’absis encarat a llevant però lleugerament desviat cap al nord, tot seguint la configuració del terreny. És un absis semicircular llis i, al centre, té una finestra de doble esqueixada rematada amb arc de mig punt. La façana principal, a ponent, té un portal amb arc escarser adovellat i un òcul modern que suplí un anterior finestral en forma de creu. A la part superior hi ha un campanar d’espadanya simple, recentment restaurat. El parament és format per carreuons tallats i disposats en filades uniformes. La porta d’entrada, que és l’originària, conserva un bonic forrellat. A l’interior trobem volta apuntada a la nau i un arc triomfal, mentre que l’absis consta d’una volta de quart d’esfera.

Documentada l’any 1031 i vinculada al mas Bertrans

L’església es troba dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc que antigament s’anomenava Breners i que és documentat l’any 1031 amb les grafies de “Breneros” i “Breners”. L’església ja s’esmenta aquest any i també el 1095. A l’alta edat mitjana aquest devia ser un indret important, ja que en un turó proper es conserven restes d’una torre pertanyent a aquesta època. De l’església no en coneixem més notícies fins al 1428, quan torna a aparèixer en llegats que se li fan.

El topònim actual de Bertrans correspon a la masia que estava situada al costat de Prat Barrina. Els seus hereus tenien cura de l’església almenys des del segle XVII. Després de 1739 s’hi van fer algunes reformes, possiblement per complir les disposicions del bisbe, que manava fer-hi reparacions. L’absis va quedar tapiat amb un envà que feia de suport a un quadre de Sant Martí i a una pintura barroca que imitava un retaule.

BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). “Sant Martí de Bertrans”, Catalunya Romànica, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457-458.

CASTELLET, Laura de (2017). “El paisatge arqueològic de Prades i els seus orígens històrics”, La Fornal, Associació Cultural de Prades, núm. 18 (maig 2017).

PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2017). “Església de Sant Martí de Bertrans”. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Mateu de Bages. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxa 242. https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-bertrans

PLADEVALL, Antoni (1976). “Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Sant Martí de Bertrans”, Full Diocesà, núm. 3403 ( 4 de juliol de 1976), Vic.

Església de Sant Martí de Bertrans

Autor fitxa
Jordi Piñero Subirana
Poble / Municipi
Castelltallat/ Municipi de Sant Mateu de Bages
Tipologia
patrimoni històric i arquitectònic
Subtipus
Església
Època i estil
Medieval/ Romànic
Datació
Segle XII
Estat de conservació
Bo
Observacions/visites

Continguts relacionats