Segons una inscripció, aquesta ermita fou edificada l’any 1886, però segurament sobre alguna capella anterior de la qual sembla que no n’han quedat rastres. Està emplaçada al cim d'un petit promontori rocallós. Uns 150 metres a l'est es troba el lloc de Claret de la Serra, que a l’alta edat mitjana fou un nucli important i ara és ocupat per una gran masia.
Els propietaris eren els Claret, una família amb diferents branques que, al voltant del segle XIII, també trobem a Claret dels Cavallers, Claret dels Pagesos (actualment Claret de Figuerola) i a Cellers. La capella de Sant Martí de Claret tenia una gran devoció per part dels feligresos de Mejà. En les processons de quaresma era una de les que es visitaven, i tenia una imatge antiga de sant Martí, actualment desapareguda.
La capella actual sembla bastida en una sola fase. Consta d’una nau amb absis perfectament orientat a llevant. La façana principal, encarada a ponent, presenta un portal rematat amb llinda d’arc rebaixat i, al seu damunt, un òcul. A la llinda s’hi pot llegir la inscripció “1886 D.C.” La teulada és rematada amb un arc d’espadanya. Josep Carol considera que l’absis es podria haver mantingut de l’època del romànic; un extrem, però, que no està gens clar. L’interior és cobert amb volta de pedra i les parets són enguixades.
El lloc de Claret de la Serra és documentat des de l’alta edat mitjana. Al segle XIII els propietaris eren la família Claret. El 1309 el cavaller Bernat de Claret, fill de Ferrer de Claret dels Pagesos, tenia la seva residència segurament a Claret de la Serra. Josep Bastardas considera que aquesta família tenia lligams amb el Bernat de Claret que, a finals del segle XII, fou comanador de la comanda templera de Gardeny (Montsó) i un personatge important dins l’orde del Temple.
La família Claret va subsistir a Claret de la Serra fins ben entrat el segle XIX. A principis d’aquest segle es produí un casament entre la pubilla Claret i l’hereu del mas Genovès, situat al nucli de Salelles (Sant Salvador de Guardiola). Així, el patrimoni dels dos masos quedà unit i, des d’aleshores fins a l’actualitat, els hereus van passar a dir-se Genovès i residien a Salelles, on encara ho fan en l’actualitat.
Tot i que no coneixem notícies antigues sobre Sant Miquel, diversos factors indueixen a pensar a l’indret ja hi havia una capella més antiga: la proximitat a Claret de la Serra, l’advocació de Sant Martí (molt pròpia del moment altmedieval) i l’existència d’una imatge antiga de sant Martí.
FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). “Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)”, Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 6.7.
CAROL, Josep (1992). Salo, història d’un poble o Fills per l’Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 30.
PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2017). “Església de Sant Martí de Claret de la Serra”. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Mateu de Bages. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxes 444, 429. https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-claret-de-la-serra
Escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa
AFA Agrupació Sant Jordi
Agrupació Cultural de Salo
Agrupació Cultural Riubrogent
Adf amics del bosc Bages-Anoia
Amics de Coaner
Associació cultural de veïns de
Camps Associació cultural i recreativa d’Aguilar de segarra
Associació cultural i recreativa de Fals
Associació cultural i recreativa de Fonollosa
Associació cultural i recreativa de Rajadell
Associació memòria i història de Manresa
Bastoners de Rajadell
Centre d’estudis del Bages
Club esportiu Fonollosa
Comissió de festes de valls de Torroella
Fundació espurnes barroques
Geoparc de la catalunya central
Grup de memòria i recerca històrica de Fonollosa
Institució catalana d’història natural delegació del Bages
L’arada creativitat social
Observatori astronòmic de Castelltallat
Persones dels quatre municipis impulsors