Tines de Braquets

D’aquesta manera les tines quedaven més a prop de les vinyes i els rabassaires no havien de transportar tan lluny la verema. En aquest cas cal suposar que les tines pertanyien al mas Braquets (també anomenat Mulnell), que està situat a tan sols 100 metres. Seguint la tipologia habitual, la part alta de les tines queda a peu de camí. Això facilitava que els rabassaires poguessin abocar el raïm sobre el brescat, que eren les fustes on es trepitjava, de manera que el suc queia a l’interior de la tina per fer el procés de fermentació. A la banda posterior, en la part baixa, hi trobem les boixes, que són els forats per on les tines es buidaven. Aquesta part quedava aixoplugada per uns coberts que es coneixien com les barraques de les boixes i que es podien tancar amb clau.

Una construcció allargassada amb deu tines i una casa

La construcció, molt irregular i d’aspecte desendreçat, queda alineada amb el camí. Presenta una coberta a un sol vessant i una llarga façana on hi trobem algunes portes o obertures que donaven accés a les tines. Aquestes són majoritàriament cilíndriques, però també n’hi ha algunes de rectangulars; totes revestides amb cairons: aquestes típiques rajoles quadrades de color marró. La casa s’hi adossà posteriorment, situada a la part del darrera, feta amb parets de tova i amb accés des del portal central. Al costat de ponent es conserva una bassa moderna, construïda a la dècada de 1950.

A principis del segle XIX a la casa hi vivia un fill dels amos del Cortès de Rajadell, amb la seva família. Segons la veu popular, en aquest indret hi va tenir lloc l’horrible “Crim de Braquets”, que va commocionar la contrada. Pel que sembla, en algun moment entre finals del segle XIX i la Guerra Civil per motius de gelosia un mosso va assassinar diversos membres d’una família. El culpable fou penjat a la plaça de Manresa.