Aquesta petita església romànica, que es pot datar a finals del segle XII o principis del XIII, té el mèrit de conservar la tipologia originària, amb molt poques modificacions. Es troba situada enmig d’un camp de conreu, lleugerament elevada dalt d’un promontori i perfectament orientada amb l'absis cap a llevant.
Durant la Guerra Civil de 1936 fou profanada i se’n va cremar el mobiliari de fusta. Ramon Borràs, el llavors propietari de la masia propera de cal Quelet, la va fer arreglar. Des d’aleshores s’ha mantingut en un estat força acceptable i, encara que no té culte regular, s’hi diu missa un cop a l’any, per Sant Joan Baptista.
L’església és d’una sola nau, de dimensions reduïdes i capçada amb absis semicircular. En època moderna va ser ampliada amb una capelleta lateral que sobresurt al mur de migdia. L’absis tenia una finestra de doble esqueixada, actualment cegada, que quedava lleugerament desplaçada al nord respecte de l’eix de simetria. El portal, al mur de migjorn, és format per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació. Té inscrita la data 1600. La façana de ponent és coronada amb un minúscul i senzill campanar d’espadanya, posterior a l’obra romànica. També sembla posterior el finestral allargassat que hi ha en aquest mateix mur. L’aparell és fet amb carreuons sense polir, disposats ordenadament en filades.
A l’interior la nau és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, i l’absis amb volta de quart d’esfera. Els murs interiors són arrebossats amb guix. L’altar és l’originari, fet per una gran llosa. El terra és pavimentat amb grossos rajols.
Aquesta capella es trobava dins l’antic terme del castell de Salo, prop del mas Cans. No degué passar de capella rural. L’església apareix citada l’any 974 com a Sant Joan. Aquest any, quan va ser donada pel comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, tenia una sagrera. Segurament en una moment posterior els comtes de Cardona o la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona van adquirir els drets que tenia el monestir de Sant Llorenç. De fet, com a mínim des del segle XIV el castell de Salo formava part del comtat de Cardona.
El significat de l’apel·latiu “Cans”, que també compartia un mas proper, no està clar. Podria ser testimoni d’una antiga demarcació territorial que estava sota el domini del monestir de Santa Cecília de Montserrat i que en un temps fou coneguda com la batllia de Cans o de Camps.
BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). “Sant Joan dels Cans”, Catalunya Romànica, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 458-459.
CAROL, Josep (1992). Salo, història d’un poble o Fills per l’Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 28.
PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2017). “Església de Sant Joan de Cans”. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Mateu de Bages. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxa 395. https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-dels-cans
Escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa
AFA Agrupació Sant Jordi
Agrupació Cultural de Salo
Agrupació Cultural Riubrogent
Adf amics del bosc Bages-Anoia
Amics de Coaner
Associació cultural de veïns de
Camps Associació cultural i recreativa d’Aguilar de segarra
Associació cultural i recreativa de Fals
Associació cultural i recreativa de Fonollosa
Associació cultural i recreativa de Rajadell
Associació memòria i història de Manresa
Bastoners de Rajadell
Centre d’estudis del Bages
Club esportiu Fonollosa
Comissió de festes de valls de Torroella
Fundació espurnes barroques
Geoparc de la catalunya central
Grup de memòria i recerca històrica de Fonollosa
Institució catalana d’història natural delegació del Bages
L’arada creativitat social
Observatori astronòmic de Castelltallat
Persones dels quatre municipis impulsors