Des de temps immemorials el terme de Fals estava sota la jurisdicció del ducat de Cardona. El territori quedava ben delimitat per un seguit de fites de terme. Algunes d’aquestes marques (anteriors al segle XIV) estaven gravades directament a la roca i s’han conservat en un cingle enlairat sobre el Cardener, a la zona de Montconill. Unes altres, que separaven Fals de la baronia de Rajadell, són fites de pedra amb l’escut dels Cardona gravat a un costat i el dels Rajadell a l’altre. Aquestes ja existien al segle XVIII, però poden ser també força més antigues.
Una d’aquestes fites de pedra s’ha col·locat recentment a la rotonda que hi ha sota l’estació de Rajadell. Una altra, també desplaçada, es troba sota una alzina al costat de la casa Pinyer de Fonollosa. Tretze fites més es troben repartides als sectors sud i oest del terme de Fals.
Al sector sud del terme, al llarg de la frontera entre les jurisdiccions del ducat de Cardona i la baronia de Rajadell, hi havia plantades unes “termes altes” que ja s’esmenten en el capbreu de Fals de 1791. Són blocs de pedra treballats per un picapedrer, d’un metre d’alçada, que tenen gravats els dos escuts, un a cada cara. L’escut dels Cardona és un card coronat de fulles, el dels senyors de Rajadell és un cercle amb rajos divergents.
Col·locades in situ encara es conserven tretze fites: una prop del Pi Gros, dues a la zona de cal Xamal, tres termenejant les finques del Tatger i el Dalmau, una a la rasa que separa Fals i Rajadell, prop de ca l’Esquerrà, una al Pla dels Manresans, dues de juntes, fent terme i contraterme, entre les propietats de la Gabriela i Caranyes de Monistrolet, dues més de juntes a la part de Dalt del Pla de l’heretat Torreblanca, i una a prop de cal Magdalena de Monistrolet. A aquest grup cal afegir-hi les dues que esmentàvem anteriorment, que han estat desplaçades del seu lloc originari, i encara n’hi havia més, algunes que han desaparegut no fa gaire.
Al sector nordest del terme, fent frontera amb Sant Joan de Vilatorrada (entorn del Pla de Montconill) és on trobem les marques gravades sobre la roca, que també serveixen de fites de termenal. A un costat tenen el card que identifica l’escut dels Cardona, a l’altre l’escut de Manresa, i entremig hi ha una ratlla que assenyala la direcció del termenat. D’aquestes marques o fites se n’han identificat tres, totes en bon estat. L’escut de Manresa ens indica que aquests gravats són anteriors al segle XIV, moment en què el terme de la ciutat ja havia quedat reduït a les dimensions actuals. Amb anterioritat el terme de Manresa era força més gran, i incloïa entre d’altres el de Sant Joan de Vilatorrada.
A part de Fals, molts altres termes del seu entorn, especialment a la serra de Castelltallat, formaven part del vescomtat de Cardona, que al segle XIV fou elevat a la categoria de comtat i, més endavant, a ducat. Constituïa un vast territori que s’estenia per la Catalunya central i més enllà, i comprenia una faixa del Bages situada a l’oest del riu Cardener. El ducat de Cardona va esdevenir el principal poder fàctic de la zona, fins al punt que sol dir-se que funcionava com un petit estat dins de l’estat, administrant, en molts casos, fins i tot la justícia.
MOLINS ROCA, Ernest (2016). “El terme de Fals”, Fals: la història. Zenobita; Ajuntament de Fonollosa, p. 43
Escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa
AFA Agrupació Sant Jordi
Agrupació Cultural de Salo
Agrupació Cultural Riubrogent
Adf amics del bosc Bages-Anoia
Amics de Coaner
Associació cultural de veïns de
Camps Associació cultural i recreativa d’Aguilar de segarra
Associació cultural i recreativa de Fals
Associació cultural i recreativa de Fonollosa
Associació cultural i recreativa de Rajadell
Associació memòria i història de Manresa
Bastoners de Rajadell
Centre d’estudis del Bages
Club esportiu Fonollosa
Comissió de festes de valls de Torroella
Fundació espurnes barroques
Geoparc de la catalunya central
Grup de memòria i recerca històrica de Fonollosa
Institució catalana d’història natural delegació del Bages
L’arada creativitat social
Observatori astronòmic de Castelltallat
Persones dels quatre municipis impulsors