Sant Cristòfol de la Figuera

Cal situar l’origen del mas i l’església de Figuera en el context del segle XI, quan la serra de Castelltallat era encara prop de la frontera amb els sarraïns i va esdevenir una zona altament militaritzada, sota la tutela dels vescomtes de Cardona. De ben segur, el mas i l’església de Sant Cristòfol conformaven un nucli important en aquesta fase inicial de la feudalització.

Una petita església romànica amb aparença de fortificació

L’església, molt alta, compta amb una nau rectangular capçada per l’absis. L’aparell és fet amb carreuons escantonats i disposats ordenadament en filades. En un moment donat, sobre l’absis s’hi afegí una torre cilíndrica amb espitlleres de la qual avui en queda ben poca cosa. El campanar actual és més modern.

A l’interior l’absis és cobert amb volta d’un quart d’esfera i la nau amb volta de canó seguida, sense arcs torals. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, rematada amb arc de mig punt adovellat. La capçalera queda escapçada per una arcada que comunica amb un edifici de pedra que devia fer funcions de sagristia. Actualment el temple té dos portals. L’originari és el del migdia, de factura simple i acabat amb arc de mig punt fet amb dovelles. En aquest mateix mur hi ha una finestra, ara tapiada, també amb arc de mig punt adovellat.

Retaule de tradició renaixentista (segles XVI-XVII)

El retaule, avui emplaçat en una capella lateral, originàriament constava de predel·la (que no s’ha conservat), dos pisos al cos central i àtic. Se n’han conservat cinc escenes pintades sobre fusta de prou bona qualitat. En el carrer de l’esquerra hi trobem representades la decapitació de sant Cristòfol i la Mare de Déu del Roser. Al carrer de la dreta hi ha l’episodi en què sant Cristòfol fou martiritzat amb el llançament de fletxes i una imatge del sant amb alguns dels seus atributs, com ara una creu. L’àtic és ocupat per una sola escena, que representa la Crucifixió de Jesús. El retaule és perfilat amb un ampli guardapols decorat amb relleus de motius vegetals. La imatge central de sant Cristòfol és moderna. 

No coneixem notícies documentals ni l’autor d’aquest retaule, que s’inscriu en la tradició renaixentista. En aquesta època (finals del segle XVI o principis del XVII) els pintors Jeroni Soler (pare i fill) van ser molt actius en aquesta àrea entorn de Sant Mateu de Bages; per exemple, a l’església de Castelltallat. Podrien molt ben ser els autors.

Origen i fortificació de mas i església

El lloc de Figuera, situat dins l’antic terme del castell de Castelltallat, és documentat des de l’any 1025. L’església apareix citada el 1027, i el 1029 ja és documentada com a Sant Cristòfol de Figuera, i així mateix el 1285. És possible que als orígens fos parròquia, ja que compta amb un cementiri annex. Però en la seva història coneguda va funcionar com una capella rural, sufragània de Sant Mateu de Bages i que només tenia com a parroquians els masos Figuera i Montaner. El mas Figuera, que deu ser més o menys contemporani de l’església, era una de les cases importants d’aquesta zona ja al segle XI. Segons Xavier Sitjas, la fortificació de la part de l’església, que tenia una torre cilíndrica, es podria situar al segle XII. Segons Albert Benet, en canvi, aquesta fortificació s’hauria fet als segles XV-XVI. L’aspecte sòlid i de fortalesa de la part més antiga de la casa presenta el dubte de fins a quin punt el conjunt ja tenia unes connotacions marcadament defensives de bon principi, en consonància amb l’església.

Posteriorment, el mas s’anà ampliant i l’edificació actual pot ser en bona part obra dels segles XVI i XVII. Almenys des del segle XIV la família Figuera habitava la masia. El cognom Figuera encara apareix en una inscripció interior de la casa de l’any 1784. Els actuals propietaris són descendents directes d’aquesta família, per bé que han canviat dues vegades el cognom degut a casaments amb pubills.

Segle XX: talussament dels murs, restauració del conjunt

Ja al segle XX els murs exteriors del conjunt van ser reforçats pels costats nord i de ponent amb un gran atalussat per evitar possibles despreniments. Això ha acabat de donar un aspecte de fortalesa al conjunt.

Anys després que l’església fos profanada durant la Guerra Civil de 1936, amb la qual cosa es van perdre algunes peces del retaule, els propietaris de la Figuera, amb la col·laboració de l’antiquari i col·leccionista de Manresa Gabriel Garriga Mir, van confeccionar la predel·la que actualment es pot veure i van situar el retaule en una capella lateral. Gabriel Garriga va restaurar les dues escenes del carrer de la dreta.

Entorn de 1970 els propietaris van dur a terme una bona restauració de l’església i de tot l’edifici gràcies a la qual avui aquest conjunt arquitectònic presenta un aspecte excel·lent.