El Casalot

Casalot o Castellot (de les dues maneres és conegut aquest edifici), aquests termes fan referència a una casa que ha estat abandonada des de fa molt temps. El cert és que, en aquest cas, va ser habitada fins a principis del segle XX, malgrat que en tot aquest temps gairebé no va sofrir modificacions. Això ha permès que la construcció hagi quedat fossilitzada en la seva tipologia originària, molt arcaica.

Una casa forta a l’estil medieval

Es tracta d’una construcció molt sòlida i pràcticament sense obertures, obrada amb un aparell regular fet de carreus petits, disposats en filades i sense lligar amb morter. En diversos punts s’hi observen espitlleres. L’edificació, de planta lleugerament trapezial, constava de planta baixa més un pis. S’ha conservat dempeus fins a uns 10 m d’alçada, però ha perdut la coberta. La façana principal, encarada vers migdia, presenta un portal amb arc de mig punt una mica rebaixat, confeccionat amb grans dovelles. A la seva esquerra es conserva una finestra gòtica amb traces del que devia ser un arc trilobulat. Pels costats de ponent queden els fonaments d’antics coberts o construccions adossades i abundants enderrocs.

A la planta baixa la casa es distribueix en dues habitacions, mentre que a la primera planta hi hauria el menjador, la cuina i una cambra amb la finestra més sumptuosa. En cas d’urgència, en aquesta planta s’hi podia accedir mitjançant una porta elevada que es troba a la part posterior. Possiblement hi havia també una escala interior de fusta.

Casal en una cruïlla: hipòtesis obertes

El Casalot es troba situat en un pla que controlava els camins que pugen de la vall de Fonollosa i d’Aguilar a Castelltallat, a prop d’on creuaven amb el que transcorria per la carena de la Serra de Castelltallat. L’existència d’aquest casal medieval ha despertat l’interès de diversos estudiosos, que han especulat sobre algunes hipòtesis però sense tenir el suport de les fonts documentals, fet que deixa la interpretació molt oberta.

La hipòtesi d’una sala o domus senyorial

L’estudiós Xavier Sitjas considera que el Casalot era una sala fortificada, que es va construir en una sola fase i que es podria datar als segles XIV-XV, una hipòtesi que concorda bastant bé amb les característiques tipològiques de l’edifici.

En aquesta línia, es podria tenir en compte també la tesi formulada per Josep Bastardas, que sosté que entorn de 1130 la família vescomtal dels Cardona va introduir l’Orde del Temple en diferents punts de la serra de Castelltallat, incloent-hi el castell de Castelltallat. Les característiques arquitectòniques del Casalot s’avindrien amb algun tipus d’establiment auxiliar del castell a l’estil d’una domus. Segons Bastardas, en un document de 1135 sobre els dominis dels Cardona a Castelltallat es fa referència al “placito de Castrum Talato”. El terme placito podria indicar que el castell incloïa alguna mena de dependència externa.

La hipòtesi d’un mas fortificat

Per la seva banda, els historiadors Jordi Bolòs i Marta Torner, en un estudi monogràfic de caire arqueològic, arriben a unes conclusions força diferents. Consideren que l’edifici és bàsicament del segle XV, que s’hauria bastit en diverses fases i que s’hauria sobrealçat. Segons ells, es tractaria d’un mas fortificat construït per pagesos benestants, més que no pas per una família senyorial.