Aquesta ermita es troba en un turó del Serrat de Sant Jaume, a mitja alçada. El topònim “Salerm” fa referència a un monestir medieval que tenia el mateix nom, les ruïnes del qual estan situades al cim del turó, 100 metres al sudest. La denominació inicial, Sant Jaume de l’Erm o sa l’Erm, ens suggereix que era un cenobi molt senzill, a l’estil d’un eremitori.
Acollia un petit grup de monjos deodats i va durar pocs anys. El 1790 es devia construir l’ermita actual, que va anar guanyant popularitat entre els pobles de l’entorn. S’hi celebrava un gran aplec que atreia gent de la Molsosa, Prades, Aguilar o Fonollosa. Molts s’hi quedaven a dinar; fins i tot s’hi muntava un bar i, a la tarda, s’hi feia ball.
La capella és d’una sola nau, sense absis. Exteriorment, els murs són arrebossats i no presenten decoracions, excepte una fornícula sobre el portal que actualment és buida i que té diverses inscripcions. En una s’hi pot llegir “PER LO NOSTRA PARA”. El portal, situat a la façana de migdia, és rematat amb un arc senzill. A ponent la capella té un campanar d’espadanya que culmina una façana llisa. Al costat s’hi pot llegir la data 1790. A l’interior la paret del fons està amagada i avançada per un retaule de fusta. El sostre és cobert amb volta apuntada.
La primera referència històrica del lloc és del segle XIII. El 1419 la capella de Sant Jaume Salerm era possessió del castell de Boixadors. Fins no fa gaire encara hi havia confusions al respecte, però avui sabem que es refereix a la capella de l’antic monestir. La gent de les rodalies havia conservat viu el record d’aquest cenobi al cim del turó, i recentment Albert Fàbrega ha donat a conèixer un document de l’any 1297 que prova de manera clara la seva existència. En aquest document un tal Ramon de Torremalús reconeix que deu 18 sous a Pere Mercer per un ase que li havia comprat, i especifica que és deodat de Sant Jaume Salerm, i que l’ase era per al servei del monestir.
Tal com indica una inscripció, la capella nova es devia construir l’any 1790. Durant el segle XIX i primera meitat del XX la devoció a Sant Jaume va créixer i s’hi feien moltes misses i prometences. Tal com diu una inscripció, durant la Guerra Civil la capella es devia malmetre, i el 1939 l’edifici fou reconstruït per Miquel Camps. L’aplec que s’hi feia es va reprendre després de la guerra, però des de fa molt temps ja només s’hi fa missa la diada de Sant Jaume.
Autors diversos (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L’Arada, SCCL, p. 26.
FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2007). “Notícies del monestir de Sant Jaume Salerm i rodalies”, Dovella, núm. 93 (primavera/estiu, 2007), p. 21-25.
PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2017). “Església de Sant Jaume Salerm”. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Mateu de Bages. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxa 284, 285. https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-jaume-salerm
Escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa
AFA Agrupació Sant Jordi
Agrupació Cultural de Salo
Agrupació Cultural Riubrogent
Adf amics del bosc Bages-Anoia
Amics de Coaner
Associació cultural de veïns de
Camps Associació cultural i recreativa d’Aguilar de segarra
Associació cultural i recreativa de Fals
Associació cultural i recreativa de Fonollosa
Associació cultural i recreativa de Rajadell
Associació memòria i història de Manresa
Bastoners de Rajadell
Centre d’estudis del Bages
Club esportiu Fonollosa
Comissió de festes de valls de Torroella
Fundació espurnes barroques
Geoparc de la catalunya central
Grup de memòria i recerca històrica de Fonollosa
Institució catalana d’història natural delegació del Bages
L’arada creativitat social
Observatori astronòmic de Castelltallat
Persones dels quatre municipis impulsors