Regadiu del mas Dalmau

L’impressionant edifici, situat al costat de la masia, havia de proporcionar una casa i una tina a cada parcer, en total uns 36. El projecte va quedar finalment inacabat, ja que Dalmau no va poder fer front als deutes i als estralls provocats per la plaga de la fil·loxera. El 1898 es va veure obligat a vendre la finca i provà de fer fortuna a les Amèriques, concretament a Mèxic.

Un llarg rec amb una mina que omplia una gran bassa

La séquia i la gran bassa per a regar els horts sí que foren operatius, mentre que el molí sembla que no va arribar a funcionar mai. La séquia o rec s’ha conservat sencera. Tenia el seu inici a la zona de Dalt de cal Gardela, al nordoest, on captava les aigües a través d’una mina que ja s’ha perdut. La bassa es troba just al costat de la façana de llevant de la masia. És de planta circular, d’uns 24 metres de diàmetre, obrada amb grans carreus regulars i lligats amb morter de calç. A la part superior és rematada per un seguit de columnes cilíndriques de pedra que collen una tanca metàl·lica en tot el perímetre. Sobre l’obertura per on entra l’aigua del canal hi ha una columna més gruixuda, coronada per una bola, amb un medalló que té gravat un estel amb vuit rajos. La bassa té una canonada de sortida que permetia regar els camps situats a un nivell inferior.

La construcció de la bassa es pot datar per una inscripció situada en una de les pedres de la filada superior, on es llegeix: “1878 / JUAN-EMILIO-ROSA-TERESA / V. VALL”. Aquests noms corresponen als fills de Joan Dalmau, mentre que Valentí Vall, de Camps, fou el mestre picapedrer que va fer l’obra.

Pou i molí

El molí es troba situat enmig d’un camp, 65 metres al nord de la casa. Havia d’acollir un molí de vent que accionés una bomba hidràulica que propulsés l’aigua del pou, de manera semblant al molí que es troba a can Gallifa, a Monistrolet. El propòsit d’aquesta infraestructura devia ser complementar el subministrament d’aigua a la bassa, a la masia o a la colònia. Pel que sembla, però, aquest mecanisme mai s’arribà a completar. El molí és format per una torre de forma cilíndrica de 7,5 metres d’alçada i 1,70 de diàmetre. És obrat amb carreus ben escairats, també lligats amb morter. A la part baixa té una porta que dona accés a una escala de cargol que permet accedir a la plataforma superior, actualment plana i sense cap estructura que indiqui la presència de la roda del molí.

Font i escalinata

Joan Dalmau també va reformar la masia, dotant-la de les comoditats pròpies de les residències urbanes, i va crear un jardí amb font que també va restar inacabat. N’ha quedat com a testimoni, uns 45 metres a llevant de la casa, una doble escalinata de gust romàntic. A baix, entre les dues escales, es poden veure rastres del que havia de ser el brollador de la font i, a ponent, el un porticat amb pilastres de pedra i una taula circular. Al costat es conserva un safareig.