Al darrer quart del segle XIX el propietari d’aquest mas, Joan Dalmau Carreras, fou un personatge singular que volgué posar en pràctica idees innovadores, i també arriscades, amb les quals pretenia transformar totalment la seva heretat. Va impulsar un pla de regadiu que comptava amb una gran bassa, nodrida per un canal d’uns 700 metres de llarg, i un molí de vent. El seu projecte més ambiciós, però, fou la construcció d’una colònia agrícola destinada a rabassaires, una idea original i pràcticament sense precedents al país.
L’impressionant edifici, situat al costat de la masia, havia de proporcionar una casa i una tina a cada parcer, en total uns 36. El projecte va quedar finalment inacabat, ja que Dalmau no va poder fer front als deutes i als estralls provocats per la plaga de la fil·loxera. El 1898 es va veure obligat a vendre la finca i provà de fer fortuna a les Amèriques, concretament a Mèxic.
La séquia i la gran bassa per a regar els horts sí que foren operatius, mentre que el molí sembla que no va arribar a funcionar mai. La séquia o rec s’ha conservat sencera. Tenia el seu inici a la zona de Dalt de cal Gardela, al nordoest, on captava les aigües a través d’una mina que ja s’ha perdut. La bassa es troba just al costat de la façana de llevant de la masia. És de planta circular, d’uns 24 metres de diàmetre, obrada amb grans carreus regulars i lligats amb morter de calç. A la part superior és rematada per un seguit de columnes cilíndriques de pedra que collen una tanca metàl·lica en tot el perímetre. Sobre l’obertura per on entra l’aigua del canal hi ha una columna més gruixuda, coronada per una bola, amb un medalló que té gravat un estel amb vuit rajos. La bassa té una canonada de sortida que permetia regar els camps situats a un nivell inferior.
La construcció de la bassa es pot datar per una inscripció situada en una de les pedres de la filada superior, on es llegeix: “1878 / JUAN-EMILIO-ROSA-TERESA / V. VALL”. Aquests noms corresponen als fills de Joan Dalmau, mentre que Valentí Vall, de Camps, fou el mestre picapedrer que va fer l’obra.
El molí es troba situat enmig d’un camp, 65 metres al nord de la casa. Havia d’acollir un molí de vent que accionés una bomba hidràulica que propulsés l’aigua del pou, de manera semblant al molí que es troba a can Gallifa, a Monistrolet. El propòsit d’aquesta infraestructura devia ser complementar el subministrament d’aigua a la bassa, a la masia o a la colònia. Pel que sembla, però, aquest mecanisme mai s’arribà a completar. El molí és format per una torre de forma cilíndrica de 7,5 metres d’alçada i 1,70 de diàmetre. És obrat amb carreus ben escairats, també lligats amb morter. A la part baixa té una porta que dona accés a una escala de cargol que permet accedir a la plataforma superior, actualment plana i sense cap estructura que indiqui la presència de la roda del molí.
Joan Dalmau també va reformar la masia, dotant-la de les comoditats pròpies de les residències urbanes, i va crear un jardí amb font que també va restar inacabat. N’ha quedat com a testimoni, uns 45 metres a llevant de la casa, una doble escalinata de gust romàntic. A baix, entre les dues escales, es poden veure rastres del que havia de ser el brollador de la font i, a ponent, el un porticat amb pilastres de pedra i una taula circular. Al costat es conserva un safareig.
MOLINS, Ernest (2021). Cases i Masos de Rajadell (II). Zenobita Edicions. Ajuntament de Rajadell, p. 29-38.
PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1993); MENÉNDEZ, Xavier (2017). “Pou i molí de cal Dalmau”. Mapa del Patrimoni Cultural de Rajadell. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxes 395, 396, 397, 48. https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-moli-de-cal-dalmau
PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2003). “Un intent per crear una colònia de rabassaires a cal Dalmau (Rajadell, Bages)”, Els paisatges de la vinya. Comunicacions del Congrés celebrat a Manresa el 24, 25 i 26 d’octubre de 2003. Ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 89-90.
Escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa
AFA Agrupació Sant Jordi
Agrupació Cultural de Salo
Agrupació Cultural Riubrogent
Adf amics del bosc Bages-Anoia
Amics de Coaner
Associació cultural de veïns de
Camps Associació cultural i recreativa d’Aguilar de segarra
Associació cultural i recreativa de Fals
Associació cultural i recreativa de Fonollosa
Associació cultural i recreativa de Rajadell
Associació memòria i història de Manresa
Bastoners de Rajadell
Centre d’estudis del Bages
Club esportiu Fonollosa
Comissió de festes de valls de Torroella
Fundació espurnes barroques
Geoparc de la catalunya central
Grup de memòria i recerca històrica de Fonollosa
Institució catalana d’història natural delegació del Bages
L’arada creativitat social
Observatori astronòmic de Castelltallat
Persones dels quatre municipis impulsors