Al vessant dret de la riera de Fonollosa hi ha una edificació de pedra seca de característiques singulars. Es tracta d’una sínia, no pas d’un molí, i servia per bombar l’aigua que captava d’un pou i canalitzar-la cap a un rec comunitari que els habitants de Fonollosa havien construït per regar els horts que tenien prop del poble. D’aquesta manera augmentaven el cabal del rec, sobretot durant els mesos d’estiu, quan la riera baixava més seca i els horts necessitaven més aigua.
Aquesta era una sínia de sang, propulsada per mitjà d’un ruc o una mula que anava donant voltes. Normalment l’espai on rodava l’animal era al descobert, però en aquest cas els constructors de la sínia, que devien ser els mateixos regants de Fonollosa, van decidir cobrir-lo amb una barraca de dimensions considerables; un fet força inaudit, ja que els devia suposar un cost important i tan sols per evitar que l’animal es mullés els dies de pluja.
Es tracta d’una construcció coberta amb falsa cúpula, semblant a una barraca però de dimensions força més grans: amb un diàmetre de 4,75 metres i una alçada de 4,47. Adossat en un cantó hi ha una altra construcció, de planta rectangular, que correspon al pou. Exteriorment, aquests dos espais queden embolcallats per una paret tot formant una sola construcció de forma ovalada força atípica.
Del mecanisme que feia funcionar la sínia en queden restes molt escasses, però es pot deduir que es tractava d’una sínia de les anomenades de rosari o de taps. Encastades a l’interior es conserven dues bigues travesseres que servien per sostenir l’eix vertical, que girava sobre la base d’una pedra amb un forat quadrat al mig on s’hi insereix un dau o pivot metàl·lic. Aquesta peça també s’ha conservat. L’animal que rodava anava lligat a una barra horitzontal (braçol) que feia rodar l’eix. A la part superior hi havia els engranatges que convertien el moviment rotatori horitzontal en vertical, de manera que, a la part del pou, accionaven una cadena o rosari amb un mecanisme de dos taps de goma que bombejaven l’aigua del fons del pou cap a un tub de ferro. Quan l’aigua arribava a dalt es desviava cap a la canalera ceràmica i sortia a l’exterior per una conducció que comunicava amb el rec.
Cal dir que el nivell de l’aigua del pou es troba a tres metres de profunditat, un nivell que és superior al de l’aigua de la riera. I és que, en realitat, l’aigua no prové de la riera, sinó d’un aflorament que baixa del cantó de la muntanya.
Antigament, moltes cases de Fonollosa tenien el seu hortet a baix a la riera, en uns terrenys terrassats que eren un oasi de verdor enmig del secà. En un principi l’aigua es pujava amb galledes i barrals o amb una grua de contrapès, però aviat els regants es va organitzar per construir un rec. El rec surt de la reclosa que hi ha sota la Roca de Querol i, passant pel costat dret de la riera, arriba fins a sota del Raval del Paisà. En passar per l’hort de Querol hi ha un gran dipòsit cobert de forma quadrada on s’emmagatzemava l’aigua. Uns metres més enllà el rec passa canalitzat per sota dels edificis de la Fassina del Tiquet, que devia aprofitar l’aigua per refrigerar l’aparell de destil·lació d’aquesta fàbrica d’aiguardent. El rec, que tenia una llargada d’uns 1.200 metres, actualment resta abandonat i ple de vegetació. Els horts que estaven situats a l’altra vessant de la riera, a l’esquerra, es regaven amb l’aigua d’alguns vivers i fonts, i també disposaven d’una infraestructura hidràulica d’una certa complexitat, que incloïa una mina.
De sínies n’hi ha de diversos tipus. Les sínies denominades de catúfols, introduïdes pels àrabs i de tradició medieval, constaven d’una roda vertical que anava captant l’aigua mitjançant una mena de gerros. Són les més arcaiques i van subsistir fins al segle XIX. A finals del segle XIX es van anar substituint per les sínies de rosari o de taps. Més tard es van imposar encara les sínies de pistons, activades mitjançant bieles que bombaven l’aigua. Tots aquests tipus eren activats amb tracció animal. La sínia del Molí del Rec deu ser de finals del segle XIX. Tot i que està situada en terrenys de Querol, és probable que fossin els mateixos regants els que s’encarreguessin de construir-la.
Amb el pas dels anys aquest element havia caigut totalment en l’oblit i ni els pagesos més vells recordaven quin ús havia tingut. Recentment fou redescobert per un grup de voluntaris, que el van netejar i, amb el suport de l’Ajuntament, van reparar una profunda esquerda que s’hi havia format, van substituir les dues bigues, que estaven podrides, i van escurar el terra. Per la relació que tenia amb el rec van decidir batejar-lo com a Molí del Rec.
MOLINS ROCA, Ernest (2021). Fonollosa, la història. Zenobita Edicions; Ajuntament de Fonollosa. P. 149-152.
Escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa
AFA Agrupació Sant Jordi
Agrupació Cultural de Salo
Agrupació Cultural Riubrogent
Adf amics del bosc Bages-Anoia
Amics de Coaner
Associació cultural de veïns de
Camps Associació cultural i recreativa d’Aguilar de segarra
Associació cultural i recreativa de Fals
Associació cultural i recreativa de Fonollosa
Associació cultural i recreativa de Rajadell
Associació memòria i història de Manresa
Bastoners de Rajadell
Centre d’estudis del Bages
Club esportiu Fonollosa
Comissió de festes de valls de Torroella
Fundació espurnes barroques
Geoparc de la catalunya central
Grup de memòria i recerca històrica de Fonollosa
Institució catalana d’història natural delegació del Bages
L’arada creativitat social
Observatori astronòmic de Castelltallat
Persones dels quatre municipis impulsors