Capella de Sant Amanç de Viladés

El conjunt es troba vora la gran masia de can Viladés, i prop també de les ruïnes de la vil·la romana de Sant Amanç, ja que aquest era un lloc estratègic per on transcorria el camí ral que anava cap a Calaf. Cada 15 d’agost, per la festa de la Mare de Déu, a la capella s’hi fa missa. Al vespre s’organitza un ball i el joc del Conill porquí, en el qual un animal d’aquesta espècie posat sobre una taula decideix qui serà el guanyador entre diferents apostants.

La capella romànica

L’església romànica és força petita, d’una sola nau amb l’absis orientat a llevant. És un absis de radi ultrapassat, gairebé tan ample com la nau. Té una base d’uns 40 cm d’alçada i, més amunt, una finestrella molt estreta, amb arc de mig punt i desplaçada cap a un costat. Podria ser de mitjans segle XII. El parament és fet amb carreus de mida mitjana no gaire regulars. Actualment hi ha dues portes (una d’elles tapiada), les quals donaven accés a la nau en un moment en què s’utilitzava com a magatzem. Al mur de migdia s’hi pot veure el buidat d’un fragment del primitiu portal, que era fet amb arc de mig punt adovellat. L’interior d’aquesta nau és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Destaca un enllosat fet amb pedra molt ben escairada.

La capella del segle XVII

La capella nova es va construir al costat de ponent de la romànica. És de planta rectangular, orientada de sud a nord, amb una capella adossada a la banda de ponent i la sagristia (part del temple romànic) a llevant. Els murs són de pedra, arrebossats de color beix i amb restes de policromia en una faixa amb sanefa que discorre sota el ràfec.

La façana principal té un portal rectangular, amb una llinda que té inscrita la data 1632. És coronada amb un campanar d’espadanya de doble obertura. Al costat de la porta es conserva una pedra en forma de marc on antigament s’hi penjaven els edictes de l’Ajuntament perquè els coneguessin els veïns del barri de Sant Amanç. A la banda de llevant hi ha adossat un petit cementiri de les famílies dels masos dels voltants.

L’interior és cobert amb volta i presenta un cor sobre l’entrada. El presbiteri és del 1719 i el cor del 1789. Les parets interiors són completament emblanquinades, amb pintura mural del segle XIX. Al paviment s’hi conserven dues lloses sepulcrals. Una porta la inscripció: “Setelles 1636”.

Antiga sagrera, capella rural

La primera notícia documental coneguda d’aquesta capella és de l’any 1027, i el 1113 el topònim “Amanz” es torna a esmentar. L’any 1284 l’església apareix com a Santa Maria de Sant Amanç, però en els documents posteriors ja només hi consta l’advocació de sant Amanç. Entorn d’aquesta església, que mai va tenir la categoria de parròquia, s’hi va formar una sagrera que fou el nucli de poblament més important de Rajadell al segle XIII.

L’any 1558 hi ha notícies d’un retaule que s’havia de fer. El 1632 es va acabar la construcció de l’església nova, tal com indica la llinda de la porta. El 1676, quan es va firmar un contracte per fer la sagristia, encara quedaven restes de l’església antiga, que es van destruir. Durant la Guerra Civil de 1936 l’església fou saquejada i el retaule es va perdre. L’absis de l’església antiga estava separat mitjançant un mur i durant força temps es va utilitzar com a magatzem.