Segons la tradició, les germanes Justa i Rufina van néixer a Hispalis (la Sevilla romana), filles d’una família de terrissaires. Per haver trencat una imatge de Venus el prefecte les comminà a renegar de la fe cristiana; les va torturar i sotmetre als lleons de l’amfiteatre. Anys més tard, van ser canonitzades i declarades patrones de Sevilla. La capella de Fonollosa dedicada a aquestes dues màrtirs, reconstruïda totalment al tombant de segle XX, es troba al turó anomenat Puig de la Vall i pertany al mas La Vall.
Antigament la capella estava emplaçada un tros més amunt del turó, però fou enderrocada perquè es trobava en mal estat. Amb les mateixes pedres es va construir la nova, més a prop del mas, que en els darrers segles l’ha tinguda per al seu culte privat.
La capella és de planta rectangular, encarada al sudoest. L’accés es realitza per una petita porta oberta a la façana de migdia, emmarcada amb llinda i brancals de pedra picada. La construcció és molt senzilla, sense finestres que permetin una il·luminació natural i obrada amb murs de maçoneria mig arrebossats amb ciment. El mur tester presenta un campana d’espadanya. Quan el 1933 es va obrir la carretera es bastí un mur de contenció per protegir el talús, tot creant un petit pati adossat. A l’interior del temple les parets són enguixades.
La primera notícia coneguda d’aquesta capella és de l’any 1397, quan s’hi documenten llegats dels propietaris de les cases més properes: el Puig i la Vall. El 1423 es va encarregar una campana de coure de 60 lliures al mestre campaner de Barcelona Joan Palou. El preu era a raó de 20 diners per lliura. Sembla que en un principi eren els mateixos parroquians que tenien cura de la capella, però almenys des del segle XVII els responsables ja eren els amos de la Vall. En aquest segle i al següent l’església es trobava en males condicions, segons queda manifest en diverses visites pastorals.
L’estat de precarietat es devia mantenir tot al llarg del segle XIX, de manera que, en una data indeterminada, probablement a principis del segle XX, els propietaris de La Vall van decidir construir la nova capella. Per la Guerra Civil de 1936 el temple fou saquejat i va romandre uns anys abandonat. Després de ser restaurada i embellida amb pintures murals que representen el martiri de les dues santes, obra del manresà M. Mestres, l’església fou beneïda de nou l’any 1950.
MOLINS ROCA, Ernest (2021). Fonollosa, la història. Zenobita Edicions; Ajuntament de Fonollosa. P. 131-133.
VALDENEBRO MANRIQUE, Raquel (2005). “Santa Justa i Santa Rufina”. Mapa del Patrimoni Cultural de Fonollosa. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxa 41. https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-justa-i-santa-rufina
VILA I VILA, Josep M. (1987). “Fonollosa” . Història del Bages. Vol I, Parcir Edicions Selectes, Manresa. p. 275-282.
Escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa
AFA Agrupació Sant Jordi
Agrupació Cultural de Salo
Agrupació Cultural Riubrogent
Adf amics del bosc Bages-Anoia
Amics de Coaner
Associació cultural de veïns de
Camps Associació cultural i recreativa d’Aguilar de segarra
Associació cultural i recreativa de Fals
Associació cultural i recreativa de Fonollosa
Associació cultural i recreativa de Rajadell
Associació memòria i història de Manresa
Bastoners de Rajadell
Centre d’estudis del Bages
Club esportiu Fonollosa
Comissió de festes de valls de Torroella
Fundació espurnes barroques
Geoparc de la catalunya central
Grup de memòria i recerca històrica de Fonollosa
Institució catalana d’història natural delegació del Bages
L’arada creativitat social
Observatori astronòmic de Castelltallat
Persones dels quatre municipis impulsors