Capella de Santa Justa i Santa Rufina

Antigament la capella estava emplaçada un tros més amunt del turó, però fou enderrocada perquè es trobava en mal estat. Amb les mateixes pedres es va construir la nova, més a prop del mas, que en els darrers segles l’ha tinguda per al seu culte privat.

Una capella particular del mas La Vall

La capella és de planta rectangular, encarada al sudoest. L’accés es realitza per una petita porta oberta a la façana de migdia, emmarcada amb llinda i brancals de pedra picada. La construcció és molt senzilla, sense finestres que permetin una il·luminació natural i obrada amb murs de maçoneria mig arrebossats amb ciment. El mur tester presenta un campana d’espadanya. Quan el 1933 es va obrir la carretera es bastí un mur de contenció per protegir el talús, tot creant un petit pati adossat. A l’interior del temple les parets són enguixades.

Origen medieval i reconstrucció al segle XX

La primera notícia coneguda d’aquesta capella és de l’any 1397, quan s’hi documenten llegats dels propietaris de les cases més properes: el Puig i la Vall. El 1423 es va encarregar una campana de coure de 60 lliures al mestre campaner de Barcelona Joan Palou. El preu era a raó de 20 diners per lliura. Sembla que en un principi eren els mateixos parroquians que tenien cura de la capella, però almenys des del segle XVII els responsables ja eren els amos de la Vall. En aquest segle i al següent l’església es trobava en males condicions, segons queda manifest en diverses visites pastorals.

L’estat de precarietat es devia mantenir tot al llarg del segle XIX, de manera que, en una data indeterminada, probablement a principis del segle XX, els propietaris de La Vall van decidir construir la nova capella. Per la Guerra Civil de 1936 el temple fou saquejat i va romandre uns anys abandonat. Després de ser restaurada i embellida amb pintures murals que representen el martiri de les dues santes, obra del manresà M. Mestres, l’església fou beneïda de nou l’any 1950.