Castell de Coaner

En el cas de Coaner al costat nord es conserven unes estances en ruïnes que devien correspondre a l’habitatge del castlà (guardià del castell). La torre es situa sobre un turó rodejat en part de penya-segats. Al costat hi ha la masia de can Serra i l’església parroquial de Coaner, que és un magnífic exemple del romànic llombard. També es conserven vestigis de la muralla que envoltava les edificacions. Tot plegat constitueix un conjunt medieval de gran valor i molt ben conservat.

La torre, íntegrament conservada

La torre, que s’ha conservat ben sencera, té una alçada de 16,4 m i un diàmetre exterior de 7,3 m. Com era habitual, pràcticament no té obertures. La porta es troba a set metres de terra. S’hi accedia per una escala mòbil que, en cas d’atac, era retirada. Això feia que aquest tipus de fortificacions, petites però compactes, fossin pràcticament inexpugnables. El parament és fet amb pedres trencades, sense escairar ni polir, unides amb morter de calç i disposades en filades. A la part superior es conserven encara els merlets.

Interior amb uns grafits de vaixells datats als segles XIII-XIV

L’interior de la torre es distribueix en una planta baixa, dos pisos i un terrat a dalt de tot. Unes arcades separaven els nivells superiors. A les parets del primer pis (que corresponen al nivell de la porta) sobre l’arrebossat de calç es conserven uns interessants grafits, datats als segles XIII o XIV. Representen diversos vaixells i una construcció. Els vaixells són de vela llatina (triangular) i tenen rems. En algun d’ells s’hi veu també el timó. Per les seves característiques, especialment pels rems, sembla que podria tractar-se de galeres. Hom suposa que les escenes dibuixades podrien correspondre a una batalla naval en la qual hauria participat l’autor, possiblement empresonat a la torre. L’estil dels dibuixos és senzill però d’una gran precisió, de manera que fins i tot es poden comptar el nombre de rems o s’hi poden veure els plecs de la vela. Sobre un carreu d’una l’arcada hi ha gravada també una escena amb animals. Cal dir, però, que l’interior del castell està pendent d’una intervenció per protegir els grafits i adequar-lo a les visites. De moment, l’interior no és visitable.

Un castell de frontera incorporat al comtat de Cardona

L’origen del terme i del poble de Coaner és el castell, situat en un punt de control de la riera de Coaner, que constituïa un corredor cap a l’oest, més enllà del riu Cardener. Durant molts anys aquest va ser un territori de frontera amb els sarraïns. Concretament, la marca o frontera del comtat de Berga-Cerdanya, que s’anava estenent al llarg d’una estreta franja per la vall d’aquesta riera. Al segle XI la frontera ja es situava a la Segarra. El castell era termenat; és a dir, controlava un territori perfectament delimitat.

Prèviament, en aquest indret ja hi havia un assentament d’època ibèrica, del qual se n’han trobat abundants restes ceràmiques. El castell és de la segona meitat del segle X, una mica anterior a la consagració de l’església. En aquest moment es va aixecar tota la torre, amb els merlets inclosos. El primer esment documental del castell és de l’any 960, amb el nom de Quovece negro. A l’escala més alta del poder feudal, el domini pertanyia als comtes de Cerdanya, que després van quedar integrats en la dinastia dels comtes de Barcelona. El domini efectiu, però, era del senyor de Castelladral. Cap a finals del segle XI era Ramon Bernat de Castelladral, que entre el 1068 i 1135 jurà fidelitat a quatre comtes diferents per aquest castell. Després hi ha documentada una família anomenada Coaner, que probablement eren els castlans.

Entorn del 1300 es va remodelar la torre i tot el castell. En aquesta època va passar per un seguit de vendes i recompres fins que, el 1424, fou venuda al comte de Cardona la jurisdicció del castell, juntament amb la de Torroella. A partir d’aquest moment la casa comtal de Cardona va esdevenir senyora del castell de Coaner i l’incorporà al seu comtat, on es va mantenir fins a l’extinció dels senyorius, a principis del segle XIX.

El mas de can Serra, l’incipient govern municipal de Coaner

Entorn del segle XVI els que havien estat castlans van aixecar un petit mas al costat, mentre el castell va anar quedant abandonat com a lloc de residència. El 1555 es fundà la nissaga dels propietaris de can Serra, que és el nom d’aquesta masia, propietària actualment del castell. En un petit edifici adossat a l’església, construït el 1637, hi havia el Comú. És aquí on es reunia la universitat o comú del terme de Coaner. Es tractava d’un incipient govern municipal que estava format per tots els caps de casa del terme. Era dirigit per un batlle i dos jurats, uns càrrecs que s’elegien cada dos anys.

L’any 2001 la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages, portà a terme una intervenció arqueològica a la torre en el marc d’un projecte per restaurar-la i consolidar-la.