Castell de Rajadell

Al segle XVIII es va formar el petit poble de Rajadell, situat als peus del castell. L’estret vincle entre poble i castell, que va mantenir tothora la seva presència intimidadora, va persistir més enllà de l’edat mitjana. Encara a finals del segle XVIII cada vegada que un nou senyor prenia possessió es realitzava un ritual altament simbòlic en el qual els vassalls li havien de jurar fidelitat. Els primers senyors foren la nissaga cognominada Rajadell, després van venir els Cruïlles, emparentats amb els Eimeric, i finalment els nobles italians Pignatelli. A finals del segle XIX el castell fou adquirit per una família catalana. Els seus descendents en mantenen la propietat, per la qual cosa actualment no és visitable al seu interior.

Un gran casal en forma de U

La planta del castell és formada per tres cossos disposats en forma de U que delimiten un pati central o pati d’armes. El costat de llevant està tancat per una muralla on abans hi havia l’únic accés. A la façana de ponent es conserva una finestra gòtica trilobulada, actualment tapiada, i a la façana de llevant hi ha dos carreus més de forma semblant que s’han reutilitzat en posició invertida. La resta de finestres, rectangulars, corresponen bàsicament a les reconstruccions fetes al segle XVII. En una llinda de la façana est s’hi llegeix la data 1647. A l’angle nordoest trobem una torrella defensiva, mentre que el portal adovellat per on actualment s’accedeix al recinte s’hi va afegir no fa gaires anys.

El cos principal i més gran és el de migdia, que és on es conserven les estructures més antigues. Concretament, dos arcs ogivals, possiblement dels segles XIII-XIV i que en una fase posterior van ser tapiats, i part d’un arc de ferradura que podria correspondre a una antiga capella preromànica. En una sala adjacent es conserva part d’un portal gòtic tardà. En aquest sector hi trobem les cambres que havien estat habitades: la sala d’armes, les alcoves, l’estable, la cuina, les habitacions, el menjador, la masmorra, etc. Són remarcables els enteixinats dels sostres de les cambres, fets a principis del segle XX, amb els cassetons on es representen l’escut de Solsona (en referència als orígens de la dona del propietari) i altres motius. L’ala nord en els últims temps va acollir la casa del masover.

Una obra gòtica reconstruïda al segle XVII

Una part de l’obra del castell és gòtica, i conserva uns pocs elements significatius d’aquesta època. Per un inventari de 1406 sabem que aleshores era habitat de manera permanent i tenia una biblioteca. L’any 1471 fou destruït a causa de la Guerra Civil Catalana. La reconstrucció no es portà a terme fins al segle XVII, però els detalls d’aquestes obres i les seves fases posteriors no són gaire conegudes. L’any 1638 el castell es trobava en males condicions i amenaçava ruïna. Va ser llavors quan s’hi van fer obres importants.

Els Rajadell, els Cruïlles-Eimeric i els Pignatelli

La primera noticia coneguda del castell de Rajadell és del 1063, i torna a esmentar-se el 1113. Era un castell termenat, possiblement sota el domini dels vescomtes de Cardona. Fins el segle XIII trobem diversos personatges anomenats “Rajadell”, la majoria com a participants en expedicions militars: a Montornès, Balears, Provença o Muret. A partir del segle XIII ja es pot resseguir la història del castell de manera més concreta, lligada al llinatge dels Rajadell, que eren els senyors del terme sota l’empara dels Cardona.

Un dels membres més destacats fou Berenguer de Rajadell, que al principi del segle XIV va tenir un paper important en les guerres empreses per Pere II i Alfons II, amb qui s’embarcà a Mallorca. Participà també al setge d’Almeria i, com a recompensa, el rei li concedí el títol de Veguer d’Ausona i Bages, Vic, Berga, Berguedà, Ripoll i Ripollès.

Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) Joan Berenguer de Rajadell es refugià a Manresa. El castell, la majoria dels masos i l’església de Rajadell van ésser destruïts per les tropes de Joan II l’any 1471. Aleshores els Rajadell van traslladar de manera permanent la seva residència a la capital del Bages.

A primers del segle XVI el llinatge dels Rajadell s’extingí. L’any 1515 Bernat Joan de Cruïlles va comprar el senyoriu, que més tard va passar per matrimoni a la família Eimeric, que eren senyors de Monistrolet, Vallformosa i Vallhonesta. Al segle XVII l’hereva dels Cruïlles-Eimeric es casà amb Domenico de Pignatelli, un noble italià que residia a Nàpols. Durant el segle XVIII els Pignatelli venien poc al castell.

El ritual de presa de possessió del nou senyor

Cada vegada que un nou senyor prenia possessió del terme el vincle amb els seus súbdits es renovava a través d’un ritual altament simbòlic. A la plaça del poble el senyor prenia la vara i seia envoltat de tots els adults del terme, que li juraven fidelitat. Després es solia fer un ritual a les portes del castell. L’any 1796, per exemple, s’obrien i es tancaven les portes i es trucava tres vegades a la presó. Així mateix, en senyal de possessió del seus drets judicials el senyor es posava i es treia uns guants blancs i feia tres creus a l’aire amb l’espasa desembeinada.

El castell convertit en segona residència

Entorn de 1895-97 els Pignatelli van vendre el castell i els seus drets a Francesc Pons. Aleshores es trobava en pèssimes condicions. Els nous propietaris van rehabilitar-lo per convertir-lo en segona residència i el moblaren amb peces de la seva col·lecció particular. Durant la Guerra Civil de 1936 el castell fou requisat pel comitè revolucionari i la pràctica totalitat dels objectes de valor van desaparèixer. En l’actualitat els descendents de la família Pons mantenen la propietat, molt segmentada.