Castell de Sant Mateu

A l’entorn de la capella de Sant Miquel hi sorgí un petit nucli de cases conegut com la vila que a finals del segle XVIII ja havia desaparegut. Al segle XVI es va edificar la masia que avui es coneix com les Planes. Els seus propietaris, que tenien una vinculació molt directa amb el castell, van anar guanyant pes i foren un dels poders fàctics al terme. De fet, molts dels hereus de les Planes van ser batlles de Sant Mateu. Amb la consolidació d’aquesta masia el castell devia quedar abandonat i, progressivament, en ruïna. L’incendi de 1994 va eliminar la vegetació que fins aleshores el cobria, de manera que els anys següents s’hi van portar a terme excavacions arqueològiques i treballs de consolidació que han deixat al descobert la planta del castell.

Un castell de planta ovalada

El cim del turó conforma una plataforma més o menys el·líptica, i la muralla del castell s’adapta a aquesta forma. A l’interior hi trobem un seguit d’estances distribuïdes a banda i banda d’un corredor central. Després de les excavacions han quedat visibles els basaments i alguna paret d’aquestes estances. Les que es troben a la part central devien correspondre a la part noble del castell, ja que han conservat l’inici de columnes a les portes i l’arrencada d’arcs diafragmàtics a l’interior. A la banda est es conserva una cisterna rectangular amb un angle arrodonit. Al nord, una de les estances s’ha identificat com a graner. Al costat est hi havia la porta d’accés al recinte, que donava al corredor central. Al costat sud del portal es conserven restes d’una torre altmedieval i d’un baluard. Pel costat nord es conserva el tros més gran de muralla, que fa uns 20 metres de llargada i en el punt més alt arriba als 5,5 metres.

Fundació del castell al segle X

Segons Josep Bastardas, el lloc de Sant Mateu de Bages es correspon amb l’indret que en un document de l’any 955 s’anomena Terra Witizza i que es podria relacionar amb un poblament d’arrel visigòtica. De fet, a la zona s’han trobat tombes d’aquesta època. El castell de Sant Mateu es troba documentat per primera vegada l’any 983, en l’acta de Consagració del Monestir de Sant Llorenç de Bagà. El domini eminent era dels comtes de Barcelona, si bé força aviat els feudataris reals foren els vescomtes de Cardona, almenys des de l’any 1083. D’aquesta fase fundacional (segles X-XI) s’ha conservat el fonament d’una torre.

Altres torres de guaita connectades

Des del castell es divisen dos punts de guaita medievals: al nordest hi ha la torre de la Pobla o del Fusteret (del segle XI, en terme de Súria) i cap al sudest trobem el mas Guardiola. Tot i que no n’hi ha constància documental, és ben segur que aquest indret era una torre de guaita complementària al castell.

Reforma integral al segle XIII i evolució posterior

En una segona fase, al segle XIII, es produí una reforma total del castell, que adoptà la planta ovalada que avui es pot veure. Finalment, als segles XIII-XIV es modificà la distribució interna de la construcció, especialment al costat nordest.

Almenys des de principis del segle XIV el domini el castell era de la família Boixadors. Això no va ser obstacle perquè el 1314 els Cardona vinculessin aquest castell al seu districte vescomtal. Aleshores el senyor era Berenguer de Boixadors, casat amb Blanca, i a la seva mort (el 1306) passà el castell als seus descendents. El 1381 aquesta família amplià els seus dominis, ja que comprà al rei Pere el Cerimoniós el mer i mixt imperi; és a dir, la capacitat segons el dret feudal d’administrar justícia tant en casos comuns com en delictes de sang. De fet, poc abans d’arribar a la capella de Sant Miquel hi havia la Plana de les Forques, on se suposa que devien ajusticiar-se els reus per designi del senyor.

Al segle XV el domini del castell passà als Gàver i, per matrimoni, als Peguera, que encara tenien la senyoria al segle XVII en la persona de Galceran de Peguera. L’evolució posterior és poc coneguda. L’any 1718 el senyor jurisdiccional era Ignàsia de Soler, mentre que l’any 1789 era Fernando de Guzmán. En el moment de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, l’any 1831, el senyor era el baró de Finestracs.

La masia de les Planes i el govern municipal de Sant Mateu

Ja hem dit, però, que a partir del segle XVI la masia de les Planes funcionava a la pràctica com a centre de referència en l’administració del terme. Segons sembla, antigament les reunions del consell del terme es feien a l’aire lliure i a l’empara d’una alzina. Més tard, van passar a fer-se a la casa de Muntaner. Amb la constitució dels municipis moderns, al segle XIX, l’Ajuntament s’establí a l’incipient nucli urbà que aleshores sorgia al pla de Sant Mateu.