Colomer de la masia de Castellar

Els colomers o colomars podien ser de formes molt variades: des d’una simple paret amb forats on s’allotjaven els nius fins a construccions que recorden una torre defensiva, quadrada o circular. El colomer de la masia de Castellar pertany al primer tipus. Té forma de mur amb nínxols.

Murs amb nínxols

El colomer és format per una estructura de 8 metres de llargada que consta d’un doble mur: un de davanter, de 40 cm de gruix, probablement amb la funció d’impedir l’accés dels depredadors, i un altre mur, de 3 metres d’alçada i 70 cm de gruix, que és el colomer pròpiament dit. Aquest segon mur, construït com l’altre amb bons carreus disposats en filades, incorpora entre els blocs de pedra una mena de nínxols on els coloms hi podien fer niu.

Els colomers, avicultura i signe de prestigi

Els coloms han viscut en companyia de l’home des de temps immemorials. Tradicionalment eren animals domèstics i se’n controlava la reproducció i cria en espais artificials com els colomars. A l’edat mitjana representaven un símbol de poder i riquesa del propietari, a més d’un recurs d’avicultura. En aquesta època els colomars van arribar a adquirir una gran importància, i la seva propietat estava lligada als senyors feudals, ja que suposava un privilegi molt apreciat. Fins no fa gaires anys en moltes cases de pagès, i també dins de l’entorn urbà, era habitual la cria de coloms. Al Bages és ben documentada ja des de l’alta edat mitjana. S’esmenten com a «palombario» o «columbario», i se’n troben molts a Manresa i a zones de l’entorn, com Sant Benet de Bages.