Dolmen de Castelltallat

Aquest fou excavat a la dècada de 1920 per la secció arqueològica del Centre Excursionista Montserrat de Manresa, dirigida per mossèn Valentí Santamaria. Té uns paral·lelismes molt clars amb el dolmen proper de Coaner, més ben conegut però que ja no es conserva. Per això es pot situar en el mateix període aproximadament, entre el neolític final i el bronze mitjà (2500 – 1200 aC.). Més endavant l’indret va esdevenir una mena de fita territorial ja que, cent metres enllà, s’hi van plantar dues creus: les Creus d’Espelta.

Dolmen amb restes de túmul

El dolmen consta d’una cambra central, orientada en direcció est-oest, i un túmul de pedres. De la cambra en queden tres grans lloses, tot i que en una posició que difereix bastant de l’original. Dues són en posició vertical, a un costat, i fan de suport a la que es troba a la coberta, actualment col·locada de biaix per evitar que caigui. L’arqueòleg Miquel Cura considera que aquest dolmen no és de cambra simple, sinó que podria correspondre al subtipus conegut com a arca amb vestíbul-pou.

El túmul, de planta circular, es troba rebaixat en la seva part central i més alçada, deixant veure les restes de la cambra. En l’excavació que s’hi va ver es van recuperar restes òssies de set persones que hi havia enterrades, trossos de ceràmica (un pertanyent al tipus campaniforme) i 22 joies de pedra i metall. Tot plegat es conserva al Museu de Manresa.

Als peus del túmul es conserven dos parapets o trinxeres de la Guerra Civil de 1936.

El grup solsonià de dòlmens, els darrers de la prehistòria

Aquest és el més ben conservat d’un seguit de megàlits que es troben en una zona propera. Són els de la Vena, la Creu de l’Espelta, el mas de la Cabana i la tomba del General Vallmanya. Fins fa poc també hi havia el dolmen de Coaner, però actualment ja no es conserva. Es tracta de dòlmens de petites dimensions, situats en punts de les serres de Castelltallat, de Torribalta i de la Vena. Igual que el dolmen de Castelltallat, corresponen al moment de transició entre el neolític final i l’edat del bronze. Es poden englobar dins el grup anomenat del Solsonès, que és una manifestació ja molt tardana del fenomen megalític.