El Cau de la Guineu

L’any 1932 la balma fou dinamitada per pagesos de la zona que volien fer fora una guineu que provocava matances en l’aviram. Aleshores s’hi van recollir tres destrals de pedra polida. Entorn de 1980 s’hi realitzaren diverses excavacions clandestines que destruïren una vintena de cranis i bona part dels estrats arqueològics. Davant l’amenaça d’aquestes actuacions, el 1981 s’hi va dur a terme una excavació sistemàtica dirigida per Josep Castany i Lluís Guerrero.

Enterrament col·lectiu d’uns trenta individus

La balma és formada per un gran banc de roca sorrenca, en un extrem de la qual hi ha el jaciment arqueològic. Es troba uns 15 metres al nord del camí que va cap al Torrent Bo, en un terreny actualment terrassat amb feixes, prop de l’esmentat torrent.

L’interior de la balma contenia un atapeït conjunt d’ossos, especialment cranis i ossos llargs. D’això es dedueix que es tractava d’un cas típic d’enterrament secundari; és a dir, inhumacions fetes un cop s’ha consumat el procés de descarnament o putrefacció dels cadàvers, i després d’una selecció dels ossos més representatius. La cambra que contenia aquest enterrament, de 1’40 metres d’amplada, es pot incloure en el tipus anomenat cista evolucionada, dins el grup solsonià.

L’estudi antropològic va revelar que les restes corresponien a uns 30 individus, de manera equilibrada entre homes i dones. L’esperança de vida es situava entorn dels 26 anys. Des del punt de vista racial, el predomini era dels mediterranis gràcils, amb alguns individus amb trets robusts o alpins. Entre els aixovars o dipòsits funeraris es van recuperar fragments de terrissa, una làmina de sílex, un dentàlium o dent de mar i un botó de pedra del tipus Durfort, perforat amb una gran precisió.