Església de Sant Martí de les Feixes

L’església de Sant Martí, que es trobava dins l’antic terme del castell de Coaner, no degué passar mai de capella rural o sufragània de la parròquia de Castelltallat. Uns anys després que es construís el nou mas, el 1671 aquest es va dotar d’una nova capella; llavors l’antiga va quedar fora de culte.

Capella romànica amb decoració llombarda

La capella constava d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, que és l’element més ben conservat. És ornat amb faixes i arcuacions a la manera llombarda, habitual del segle XI. Concretament, l’absis és resseguit per un fris de dobles arcuacions cegues entre bandes llombardes. Al compartiment central hi ha una finestra de doble esqueixada, rematada amb arc de mig punt. Els paraments són fets amb carreus de mida petita que tan sols s’han escantonat, més o menys disposats en filades. Al mur de tramuntana s’hi observen les noves obertures que es van fer quan, en un moment donat, es va adaptar la construcció a un ús domèstic, entre d’altres un forn de pa.

Ruïnes del primitiu mas de les Feixes de Coaner

Vora l’església i enmig d’un terreny en pendent més o menys terrassat, del qual deu provenir el topònim de les Feixes, podem veure les restes constructives de l’antic mas. Se’n conserven diversos murs molt derruïts, fins a una alçada màxima d’un metre. En algun cas es tracta de paraments ferms i afaiçonats amb carreus més o menys escairats, fet que denota una construcció sòlida i de qualitat, que devia ocupar una superfície considerable.

El mas Feixes de Coaner, un dels més rics de la zona

La història d’aquesta església està lligada al mas, que ja es troba documentat al segle XII, quan n’era propietari Guillem Feixas. El seu fill i hereu, Pere Feixas, es casà amb Elisenda Fontanet, filla del senyor de Coaner. Aquest fet demostra la importància de la família ja des de temps reculats, cosa que es mantingué en les generacions posteriors. Els hereus sempre van conservar el cognom Feixes, encara que hi hagués matrimonis entre hereva i pubill. L’any 1595 Andreu Feixas de Sala va iniciar la construcció del mas en l’emplaçament actual. El 1616 fou enterrat amb l’assistència de 35 capellans, i després es celebrà el funeral amb 52. En els anys successius la família va mantenir i reforçar aquest alt estatus mitjançant enllaços matrimonials amb les principals nissagues. D’altra banda, l’heretat es va expandir amb l’absorció de diversos masos de l’entorn.

Les tres esglésies de Sant Martí

És possible que l’església ja sigui esmentada l’any 1298 amb el nom de Sant Martí de Cursu. Setanta-cinc anys després del trasllat del mas, el 1670 el propietari va demanar llicència per construir una nova capella dins el casal, bastida l’any següent. El nou temple va obtenir llicència del bisbe de Solsona perquè s’hi enterressin els difunts de la família. Al segle XVIII ja existia una nova capella als baixos del mas. Així, al llarg d’aquest període s’havien construït tres capelles dedicades a Sant Martí. La tercera en alguns moments va fer funcions de parròquia, ja que l’església de Coaner quedava lluny i tenia els accessos difícils.