Església de Sant Salvador de Vallformosa

Curiosament, el temple s’ubica a la planta superior, mentre que la planta baixa no és accessible per cap indret. Malgrat que té un origen medieval, d’aquest moment primitiu no n’han quedat vestigis. L’edifici actual es defineix per un historicisme inspirat en el romànic. A l’interior conserva una interessant decoració neoclàssica, feta entorn de l’any 1772.

Exterior medievalitant

Per fora l’edifici segueix un llenguatge historicista que evoca l’època medieval, en consonància amb el petit estany que es troba a la façana de tramuntana i que recrea un ambient d’esperit romàntic. En una façana lateral, al pis superior, destaca un portal neoromànic que constitueix l’únic accés a l’interior del temple. Consta d’un timpà d’arc de mig punt adovellat amb arquivolta, caracteritzat per una decoració que alterna el color rosa i blanc. A la part davantera hi trobem un cos més baix (la sagristia), coronat amb merlets punxeguts i un campanar d’espadanya. Les parets són arrebossades amb una capa de color groc.

Interior amb decoració neoclàssica

L’interior, d’una sola nau, consta d’un petit cor situat als peus. La coberta és amb volta de canó amb llunetes. S’hi conserva de manera força íntegra una decoració neoclàssica prou interessant, feta en base a motllures i pintura mural en voltes i parets, tot simulant una sèrie de pilars i un fris decorat amb palmes i rosetons. A la part rere l’altar la pintura deriva cap a un il·lusionisme més ingenu que recrea uns cortinatges de color porpra, amb una al·legoria sobre la il·luminació divina al capdamunt. En el paviment algunes rajoles tenen inscripcions amb la data 1772.

L’origen de l’església i la quadra de Vallformosa

El riu Formós, també dit torrent de l’Infern, forma una estreta vall orientada de llevant a ponent. La Vallformosa ja s’esmenta l’any 977, en un judici motivat per uns pagesos que s’havien instal·lat en aquestes terres. L’església és documentada el 1282. Al segle XI aquest sector formava part del terme de Manresa, i Sant Salvador era una filial de l’església de la Seu. A més del paborde de la Seu, també hi tenien drets senyorials el Veguer de Manresa, el Monestir de Sant Pere de la Portella (que l’any 1311 n’exercia el patronat) i altres particulars.

Al segle XIV la quadra o terme de Vallformosa (no sabem si també l’església) eren propietat de Ramon d’Àrea o Saera, que la deixà al seu fill Berenguer, i el 1374 passà a la seu de Manresa per haver mort sense descendència. Posteriorment la Seu va vendre Vallformosa a Bernat Aymerich, veí i senyor de Monistrol de Rajadell, que des d’aleshores n’exercí els drets senyorials. A les acaballes de l’edat mitjana a la Vallformosa hi havia vuit masos habitats, que a començaments del segle XVI es van reduir a tres (Rouric, Mulnell i Servitja), els mateixos que han arribat a l’actualitat. El 1576 l’hereva dels Cruïlles (aleshores senyors de Rajadell) es casà amb Bernat d’Eimeric, senyor de Monistrolet i Vallformosa. D’aquesta manera les jurisdiccions de l’actual terme de Rajadell van quedar ajuntades i sota el domini d’una sola família: els Cruïlles Eimeric.

La masia i l’església passen a l’associació de propietaris

L’actual edifici de l’església es pot datar als volts de 1772, tal com suggereixen les marques de les rajoles, tot i que el 1896 va ser remodelada o reedificada. A partir dels anys 1960 la finca al voltant de can Servitge fou venuda en parcel·les i s’inicià la urbanització actual, que va haver de travessar un procés administratiu i judicial complex fins que pogué més o menys regularitzar-se. Els veïns, organitzats a través d’una associació de propietaris, van acabar comprant la masia, que incloïa l’església. Actualment can Servitge fa funcions de local social i s’hi fan alguns actes públics, ja sigui el 24 de juny, per la festa major del barri, o en altres ocasions.