Església de Sant Simeó de Centelles

L’església, enrunada des de feia segles, va ser objecte l’any 1985 d’una sèrie d’intervencions per part dels Amics de l’Art Romànic del Bages. Això va posar al descobert l’estructura arquitectònica amb els dos absis i va motivar que els anys successius s’hi dugués a terme una excavació arqueològica en profunditat que permeté aclarir-ne l’evolució constructiva. D’altra banda, en una prospecció efectuada el 2002 a les immediacions de l’església s’hi van recollir materials ibèrics, romans, tardoantics i altmedievals, cosa indica l’existència d’un jaciment anterior a l’església.

Una església romànica amb dos absis aparentment contraposats

Avui la construcció que es pot veure és rectangular i té dos absis: un orientat a llevant i l’altre a ponent. L’absis de ponent és el del primer temple romànic. Presenta un aparell més regular i una lesena o pilastra cega al centre. El de llevant, més gran, correspon a una remodelació feta al segle XIII. Al nord i al sud s’hi poden veure alguns murs adossats.

La primera fase es pot datar al segle XI pel tipus de parament amb carreus allargats. Aquesta primitiva església era de planta trapezial, amb una nau de 5 per 4 metres, més ampla que llarga. Part dels dos murs laterals corresponen a aquesta fase. Durant l’excavació van aparèixer dins el recinte cinc sitges (forats per guardar el gra) que estarien vinculades a aquest moment.

En una segona fase, corresponent a la primera meitat del segle XIII, l’església fou reestructurada amb la construcció de l’absis de llevant i un mur interior que cegava el primer absis. Per tant, els dos absis contraposats mai van coexistir. El nou es va fer segurament amb el propòsit de normalitzar l’orientació de l’església, situant la capçalera a llevant. A aquesta fase corresponen part dels murs amb carreus més grossos i ben escairats, uns graons i l’empedrat del presbiteri est. Aquí, sota la posició que ocupava l’altar, hi aparegué un enterrament.

La tercera fase correspon a l’edificació d’un mas adossat a l’església que es pot datar entorn del segle XIV. D’aquesta casa en resten els murs situats a migdia, que defineixen una planta quadrangular d’uns 12 metres. Dins d’aquesta habitació s’hi va trobar un graner format per dos dipòsits.

Primitiva parròquia

Les primeres referencies d’aquesta església són dels anys 1025-1050 i 1150-1154, quan Sant Simeó apareix esmentada en els llistats de les parròquies del bisbat de Vic. El 1296 s’esmenta amb el nom sencer: Sant Simeó de Centelles. Probablement aviat va perdre la categoria de parròquia i quedà com a sufragània de Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell. L’any 1297 ja es troba documentat el mas que estava adossat a l’església. Al segle XV Sant Simeó estava adscrita a la demarcació de Sant Amanç de Rajadell, i sembla que des d’aquest moment ja només fou utilitzada com a oratori pels habitants dels masos de la rodalia.

Abandonament i construcció de la nova capella de Sant Simeó

El conjunt format per l’església i la casa van perviure fins el segle XVI. Després el lloc fou abandonat, i el 1615 ja estava en ruïnes. Aquest any l’hereu de Centelles va demanar permís per reedificar la capella al costat del seu mas. Segurament per construir l’església nova va aprofitar les pedres de la vella. El mas Centelles, documentat ja l’any 1248, era explotat per la família Morera i al segle XV hi consten com a propietaris els Centelles, que devien adoptar el topònim del lloc com a cognom.