Comparteix

Aquesta església, d'època gòtica amb alguns elements de tradició romànica, havia estat la parroquial de Mejà. Es troba emplaçada al costat del Puig, un mas hereu de l'antic castell de Mejà. El castell era situat al cim del turó que hi ha al costat de l'església, però gairebé no en queden vestigis. Més tard, Santa Margarida de Mejà va quedar com a sufragània de la parroquial de Salo.

En l’administració civil Mejà constituïa una mena de quadra autònoma respecte al castell de Salo. L’any 1790 l’església va ser reformada. Un fet insòlit és que a la façana davantera s’hi va adossar una construcció que acollia la Casa del Comú de Mejà; és a dir, un incipient govern municipal. Per acabar-ho d’adobar, durant la Guerra Civil de 1936 l’església fou utilitzada com a magatzem i s’hi obrí un gran portal a la façana nord per facilitar l’entrada dels carros. Amb la despoblament del nucli de Mejà l’església ha quedat fora de culte.

Església més Casa del Comú

El temple presenta una gran nau rectangular, sense absis i amb finestra de creu als peus de la nau. La façana principal, encarada a llevant, conserva un campanar d’espadanya doble. Aquesta part fou tapiada per la construcció del cos adossat que té un pas inferior en forma de porxo. Aquesta petita construcció era coneguda com el Comú i, per tant, devia ser el punt de reunió i d’administració de la quadra de Mejà. El portal més utilitzat, però, era el que es troba a la façana de migdia, construït el 1594 i d’estil renaixentista. És format per sengles columnes rematades amb un frontó que té una fornícula a l’interior. Crida l’atenció la bona qualitat i la solidesa de tots els murs, fets a base de carreus de tampany mitjà perfectament escairats i disposats en filades. Davant de l’església hi ha una petita pallissa del mas i una àmplia era.

Església vinculada al castell i terme de Mejà

Segurament l’origen de l’església està vinculat al castell de Mejà. Aquest es troba documentat a partir de l’any 975. El domini eminent estigué en mans dels comtes de Cerdanya-Berga i passà posteriorment als de Barcelona. En un nivell inferior de l’escala feudal, el primer senyor conegut fou Ramon Bernat de Castelladral, que també posseïa el castell de Coaner. El terme del castell de Mejà era molt petit i és possible que fos absorbit pel de Salo i, com aquest, passés a dependre de la família Òdena. Al segle XIV el castell ja formava part del vescomtat de Cardona. Els Cardona hi exercien la jurisdicció civil i criminal.

L’església apareix documentada l’any 1391. Segons una inscripció, l’any 1594 els que eren priors o administradors de l’església (Francesc Solà, Francesc Riera i Cristòfol Cort) van fer-hi obres que probablement van consistir en l’obertura del nou portal renaixentista. Al segle XVIII l’església hauria tornat a ser reformada. En una època indeterminada la jurisdicció del terme fou cedida a l’abat de Sant Vicenç de Cardona, que l’any 1718 consta com a senyor de Mejà. Aquest domini encara persistia l’any 1831, poc abans de la desaparició dels senyorius.

El raval de Mejà

El castell de Mejà devia iniciar el seu declivi entorn dels segles XV i XVI, quan fou substituït per un mas sorgit al costat de l’església anomenat el Puig, que va heretar alguns dels drets de l’antic castell, per exemple el domini sobre el molí senyorial. Alguns dels membres de la família Puig, propietaris del mas, devien exercir de batlles. Ja al segle XIX, al voltant del mas de cal Domenjó hi sorgí el petit nucli de cases de Mejà, que encara es manté.

BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). “Sant Mateu de Bages”, Història del Bages, vol. II. Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408-409.

CAROL, Josep (1992). Salo, història d’un poble o Fills per l’Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 31.

CATALÀ, Pere; A.P. (1976). “Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret”; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 – 771.

PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2017). “Església de Santa Margarida de Mejà”. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Mateu de Bages. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxes 465, 464. https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-margarida-de-meja

Església de Santa Margarida de Mejà

Autor fitxa
Jordi Piñero Subirana
Poble / Municipi
Salo/ Municipi de Sant Mateu de Bages
Tipologia
patrimoni històric i arquitectònic
Subtipus
Església
Època i estil
Medieval/ Modern/ Gòtic/ Renaixement
Datació
Segles XI - XVIII
Estat de conservació
Dolent
Observacions/visites

Continguts relacionats