Església de Santa Maria de les Coromines

L’any 1685 l’església va passar a dependre de Sant Miquel de Castellar i, a partir de 1878, va quedar sufragània de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer. També és coneguda com la Mare de Déu del Candeler o la Candelera, per una imatge d’aquesta Verge que es venera a l’altar major. Actualment només s’hi diu missa dos cops a l’any, per la Candelera i per la festa major, el segon diumenge d’agost.

Església profundament transformada al segle XVIII

És una església d’una sola nau, de planta rectangular i amb la capçalera orientada a llevant. En el seu origen devia ser romànica, però actualment presenta una barreja d’estils de diferents èpoques (sobretot al segle XVIII) que n’han alterat la fesomia. La porta d’entrada es troba a la façana de migdia, molt a prop dels peus de la nau. És formada per una volta catalana que emmarca una porta adovellada ara enfonsada en segona línia. Això ens indica que la nau originària ha estat profundament transformada. Al damunt del portal s’alça un petit campanar d’espadanya doble, desproveït de campanes.

Actualment, per accedir a l’església cal travessar la tanca del cementiri, que es troba al sector de ponent. S’hi conserven unes interessants esteles funeràries, probablement d’època medieval. Totes mostren la creu grega, que simbolitza la vida eterna.

Interior de l’església

Als peus de la nau hi ha un arc que sosté el cor i que aixopluga el baptisteri. La nau consta de de dues capelles al lateral nord i tres al de migdia. Al costat del presbiteri trobem la sagristia, amb una porta d’accés que té gravada la data 1758. Al passadís central es conserva una làpida funerària amb una inscripció que diu: “Sepultura del Santellas. Ell l’ha feta fer. Josep Centelles, 1762”. Es tracta de l’amo de l’antiga casa de Centelles.

La torre, l’església i el veïnat de les Coromines

A prop d’aquí hi ha les restes arqueològiques conegudes com les Coromines I i II, que corresponen al període de transició entre l’època antiga i l’altmedieval. Ens indiquen que aquest lloc ja era poblat abans de la reconquesta dels segles X-XI. Ja sota domini feudal, s’hi establí la Torre de les Coromines, que formava part de la xarxa de guaites del castell de Castellar en la seva zona d’expansió cap a ponent. Torre i església són documentades l’any 1022, en el testament de Seguí, senyor de Castellar. De fet, la torre és designada com a “Torre de Santa Maria”. El veïnat de les Coromines s’ha mantingut al llarg del temps i encara avui és habitat. Durant la Guerra Civil de 1936 l’església va ser profanada i se’n va destruir el retaule que acollia la imatge de la Candelera.