Aquesta capella és situada a la Maçana Jussana o baixa, prop d’on hi havia l’antic mas del Grau o Grauet. Tot i ser d’origen romànic (segle XI) les restes actuals es poden situar entre els segles XII i XIII. L’edifici, però, va ser substancialment reformat al segle XVI, i també en l’última restauració de 1979. Va ser llavors quan es van eliminar les restes que encara quedaven d’un absis romànic amb arcuacions llombardes.
En una de les parets es conserven dues interessants anelles de forja, força grans i amb representacions d’una figura humana i, possiblement, un animal. Van ser fetes a la dècada de 1970 per Paolo Flor (pseudònim de Paolo Camiciottoli), el mateix artista que va forjar unes anelles semblants a la Capella propera de Sant Valentí.
La capella és de planta rectangular, força estreta i orientada a llevant. La construcció actual és feta amb pedres més o menys escairades i disposades en filades. La façana de ponent és rematada amb un campanar d’espadanya doble que conserva dues campanes, una de gran i un altre de més petita. Es pot intuir que la part alta ha estat recrescuda en el punt on hi ha una petita obertura, actualment tapiada.
El portal es troba a la façana lateral de migdia, on també hi ha una espitllera, ambdós elements delimitats amb carreus ben escairats. En aquesta paret, reforçada per dos contraforts, hi podem observar el curiós detall de les anelles de forja.
La primera notícia documental coneguda d’aquesta església data del 1058. Era situada a la quadra autònoma de Maçana. A l’edat mitjana a Maçana hi hagué un castell i dues parròquies: a la Maçana Sobirana la parròquia era Sant Martí de Maçana, i a la Maçana Jussana ho era Santa Maria del Grau. Al segle XIV la Maçana Baixa o Jussana ja era del senyor de Castellar. Tenia tres masos importants: Boladeres, El Soler i el Grauet o Grau, vora la capella i ara desaparegut.
L’any 1360 Santa Maria del Grau ja consta com a parròquia, més tard fou sufragània de Sant Martí de Maçana i, a partir de 1868, va quedar simplement com a capella rural.
L’església fou modificada entre el 1540 i 1550, quan probablement es va suprimir una part de l’absis. A principis del segle XVIII, en època del barroc, la coberta es va dotar amb una volta. Aleshores es van eliminar les ultimes restes visibles de l’absis originari, del qual ara nomes en resta l’arc presbiteral, completament tapiat. Actualment, el manteniment de la capella del Grauet va a càrrec del propietari de Comanroca.
A prop de la capella alguns autors apunten que podia haver existit un convent de monges. El que sí que es conserva (200 metres a l’oest) és una sepultura altmedieval excavada a la roca, que està situada en una roca despresa. Es del tipus “banyera” perquè recorda aquesta forma, amb la part del cap arrodonida.
BELMONTE, Cristina ( 2017). “Mare de Déu del Grauet”. Mapa del Patrimoni Cultural d’Aguilar de Segarra. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxa 90. https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-grauet
PARCERISAS I COLOMER, Roser (2000). Memòria d’Aguilar de Segarra. Recull de la vida d’un poble. Monografies, 22. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 52.
Escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa
AFA Agrupació Sant Jordi
Agrupació Cultural de Salo
Agrupació Cultural Riubrogent
Adf amics del bosc Bages-Anoia
Amics de Coaner
Associació cultural de veïns de
Camps Associació cultural i recreativa d’Aguilar de segarra
Associació cultural i recreativa de Fals
Associació cultural i recreativa de Fonollosa
Associació cultural i recreativa de Rajadell
Associació memòria i història de Manresa
Bastoners de Rajadell
Centre d’estudis del Bages
Club esportiu Fonollosa
Comissió de festes de valls de Torroella
Fundació espurnes barroques
Geoparc de la catalunya central
Grup de memòria i recerca històrica de Fonollosa
Institució catalana d’història natural delegació del Bages
L’arada creativitat social
Observatori astronòmic de Castelltallat
Persones dels quatre municipis impulsors