Església de Santa Maria del Grauet de Maçana

En una de les parets es conserven dues interessants anelles de forja, força grans i amb representacions d’una figura humana i, possiblement, un animal. Van ser fetes a la dècada de 1970 per Paolo Flor (pseudònim de Paolo Camiciottoli), el mateix artista que va forjar unes anelles semblants a la Capella propera de Sant Valentí.

Petita capella amb argolles de forja dels anys 1970

La capella és de planta rectangular, força estreta i orientada a llevant. La construcció actual és feta amb pedres més o menys escairades i disposades en filades. La façana de ponent és rematada amb un campanar d’espadanya doble que conserva dues campanes, una de gran i un altre de més petita. Es pot intuir que la part alta ha estat recrescuda en el punt on hi ha una petita obertura, actualment tapiada.

El portal es troba a la façana lateral de migdia, on també hi ha una espitllera, ambdós elements delimitats amb carreus ben escairats. En aquesta paret, reforçada per dos contraforts, hi podem observar el curiós detall de les anelles de forja.

Capella d’origen medieval, restaurada el 1979

La primera notícia documental coneguda d’aquesta església data del 1058. Era situada a la quadra autònoma de Maçana. A l’edat mitjana a Maçana hi hagué un castell i dues parròquies: a la Maçana Sobirana la parròquia era Sant Martí de Maçana, i a la Maçana Jussana ho era Santa Maria del Grau. Al segle XIV la Maçana Baixa o Jussana ja era del senyor de Castellar. Tenia tres masos importants: Boladeres, El Soler i el Grauet o Grau, vora la capella i ara desaparegut.

L’any 1360 Santa Maria del Grau ja consta com a parròquia, més tard fou sufragània de Sant Martí de Maçana i, a partir de 1868, va quedar simplement com a capella rural.
L’església fou modificada entre el 1540 i 1550, quan probablement es va suprimir una part de l’absis. A principis del segle XVIII, en època del barroc, la coberta es va dotar amb una volta. Aleshores es van eliminar les ultimes restes visibles de l’absis originari, del qual ara nomes en resta l’arc presbiteral, completament tapiat. Actualment, el manteniment de la capella del Grauet va a càrrec del propietari de Comanroca.   

Una tomba medieval 200 metres a l’oest

A prop de la capella alguns autors apunten que podia haver existit un convent de monges. El que sí que es conserva (200 metres a l’oest) és una sepultura altmedieval excavada a la roca, que està situada en una roca despresa. Es del tipus “banyera” perquè recorda aquesta forma, amb la part del cap arrodonida.