Església parroquial de la Santa Creu

Una església molt reformada

L’església és de planta rectangular, amb la capçalera a llevant marcada tan sols per una alçada més baixa de la coberta. Al costat de migdia té adossat un cos pertanyent a la sagristia. La façana principal, a ponent, presenta un portal amb llinda recta totalment mancat de decoració i, al seu damunt, un gran finestral rematat amb arc de mig punt, ambdós elements de factura moderna.

A la cantonada de l’esquerra, sobre la teulada s’alça un campanar de torre quadrat. Està dividit en tres pisos, els dos superiors amb arcades, tot i que les del darrer pis es troben actualment tapiades. El segon pis acull la campana, i el tercer té un rellotge que s’hi va instal·lar l’any 1922. El campanar es va reformar el 1949, quan es va sobrealçar sis pams.

Interior de regust neoclàssic

L’interior consta d’una nau central amb capelles laterals (quatre per banda), separades per pilars i amb coberta semiesfèrica. Els paraments són pintats de colors clars, que ofereixen un aspecte harmoniós de gust neoclàssic. Al fons destaca l’absis, cobert amb volta semiesfèrica i emmarcat per grans pilars adossats, els quals suporten un fris prominent que posa de relleu la perspectiva horitzontal d’aquest eix. Presideix aquest espai una imatge moderna de santa Elena. Aquesta santa, mare de l’emperador Constantí, s’assimila amb l’advocació de la Santa Creu ja que, segons la tradició, un cop convertida al cristianisme va viatjar a Jerusalem per fer una excavació al mont Calvari, on hauria desenterrat una part de la Vera Creu.

Alguns objectes de valor que han sobreviscut al pas del temps

El primer esment documental conegut del nucli de Fonollosa és de l’any 1029, quan el vescomte de Cardona féu donació al monestir de Santa Cecília de Montserrat d’unes terres al terme del castell de Montedon (Castelltallat), situades als llocs de Camps i Fonollosa. Per tant, sembla que el repoblament d’aquesta zona durant els segles IX i X es va realitzar sota la tutela dels castells de Castelltallat i Cardona. Les primeres referències a l’església són força més tardanes, però és segur que en aquesta època existí un primer temple romànic.

De l’antiga església es conserva un retaule gòtic molt notable dedicat a Santa Margarida, actualment al Museu Episcopal de Vic. És datat al segle XV i s’atribueix a l’anomenat “Mestre de Fonollosa”. D’altra banda, el tresor de l’església consta d’una interessant creu processional gòtica (probablement del segle XVII) que es va poder salvar de la Guerra Civil. I és que, durant els anys de la contesa, l’església de Fonollosa es va lliurar de les destruccions perpetrades pels escamots anticlericals. Això no obstant, l’Ajuntament convertí el temple en un magatzem, i la majoria dels objectes religiosos foren destruïts. Sortosament, la creu processional i algunes peces més foren resguardades pel grup de salvament del patrimoni, liderat per Lluís Rubiralta, i més tard la creu fou retornada a la parròquia.

El 1968 s’enderrocà completament la rectoria, que era un edifici notable, i al seu lloc s’hi construí el Centre Parroquial.