L’església de Sant Mateu es troba allunyada del castell, en una zona més planera on es va aixecar també al mas de can Pla. D’origen medieval, al primer terç del segle XIX el temple va ser reconstruït pràcticament de nou, però se’n va conservar la torre del campanar preromànic, sens dubte la joia més preuada del conjunt.
Es tracta d’una construcció del segle X que constitueix un dels pocs exemples de campanar de torre coneguts a Catalunya d’època preromànica. En un angle l’església té adossat l’edifici de la Rectoria, que és coneguda popularment com el Museu, perquè acull una petita exposició i s’hi poden veure les tombes d’una necròpolis.
Es tracta d’una torre quadrada que es situa al mig de la façana de migdia, formada per una ampli sòcol més tres pisos, amb diversos finestrals en forma de ferradura. La torre es conserva gairebé sencera, per bé que se n’ha atalussat la base. El parament és de pedres escairades a cop de martell en filades d’alçada desigual, unides amb morter. El primer tram té una sola finestra, amb arc de ferradura. A la part superior, els finestrals intermedis són geminats i acabats amb arcs que adopten també una lleugera forma de ferradura. Descansen sobre una columna central sobre la qual hi ha una reproducció dels capitells originaris. Avui aquests capitells s’exposen al Museu de Manresa. La part superior té un finestral a cada cara, rematat igualment amb arc de ferradura. Als segles XII-XIII a la torre se li afegí un coronament amb espitlleres per utilitzar-la com a lloc de guaita, però en l’última restauració es decidí eliminar-lo per tal de restituir l’aspecte originari d’època preromànica.
La resta de l’església és una construcció molt sòbria, de planta rectangular i sense creuer. És orientada amb la capçalera a l’est, amb pocs graus de desviació. La façana consta d’un senzill portal emmarcat amb brancals i dovelles motllurades, i té un òcul al seu damunt. A la part superior hi podem veure una llosa reaprofitada que conté un relleu i una inscripció gòtiques (del segle XIV). La inscripció fa referència a un tal “A. Puig-Abadal” (A. DE PODIO ABADAL), el qual devia impulsar l’obra de l’església.
L’interior del temple és d’estil neoclàssic i segueix l’ordre jònic. S’estructura en una nau central amb tres capelles laterals per banda, amb un característic cor situat als peus. Sobre el presbiteri s’aixeca una cúpula, mentre que la nau és coberta amb voltes de llunetes. Entre els elements de més interès destaca un sarcòfag gòtic del segle XIV on hi havia enterrat el rector Guillem Despuig, mort el 1392. A la zona del presbiteri hi trobem diferents elements procedents de masies del poble que s’hi van introduir en la remodelació feta després del concili Vaticà II. Així, els faristols de les lectures són afaiçonats amb corrons i una pedra de trull, mentre que el del costat de l’epístola (a la dreta) té a la base una pedra de creu de terme. Rere l’altar hi ha col·locada una pica d’oli que té gravada la data 1800.
L’edifici de la rectoria és un antic mas d’origen gòtic. Al seu interior es conserva part d’una necròpolis de tombes antropomòrfiques excavades a la roca. Es poden datar de manera genèrica entre els segles VIII i X; per tant, molt probablement són anteriors a l’església preromànica. En aquest espai s’hi pot visitar també una interessant exposició permanent d’eines agrícoles tradicionals.
L’any 983 es va fer la consagració d’aquesta església, dedicada aleshores a Sant Llorenç. En aquest moment el campanar ja hi figura. L’església consta com a donació del comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. L’any 1078 consta una església de Sant Mateu, que cal suposar que és la mateixa, en una deixa dels vescomtes de Cardona. Cal suposar també que aleshores l’església pertanyia a aquesta important nissaga. L’any 1154 consta com a parròquia. El primer rector documentat és Maimó Rossella (1264). A partir d’aquesta data el registre de mossens continua, amb unes poques llacunes, fins als nostres dies.
La Confraria del Roser es devia fundar l’any 1600. En aquesta data comença el seu llibre de comptes, conservat a l’Arxiu parroquial. Del 1601 és un pergamí amb el segell del Papa Climent VIII en el qual es concedeixen diverses indulgències als membres de la confraria, que era la més popular i arrelada a la parròquia. Participava en l’organització d’una de les celebracions principals, que es coneixia com a “fer la gala del ciri” i que tal vegada consistia en una mena de ritual per simbolitzar el traspàs de poders entre els administradors d’un any i el següent.
Les dones encarregades de la confraria del Roser eren anomenades Priores, una tradició que existia en molts altres pobles. La particularitat de Sant Mateu és que aquesta fórmula antiquíssima es manté viva en l’actualitat i és motiu de trobada per a les poques dones que viuen al poble. Els càrrecs de priores els ocupen dues dones que cada any, i per la festivitat de Tots Sants són renovats. Les Priores tenien la missió d’administrar la confraria i, recentment, han anat assumint funcions parroquials de caire més general. En l’actualitat fan un acapte en totes les festes del poble i obsequien un ramet de flors a tots els qui col·laboren.
L’església, que ja havia sofert diverses reformes al llarg dels anys, es trobava molt malmesa el 1831, quan fou substituïda per una de nova, que es va inaugurar el 17 de setembre d’aquell any. De la construcció antiga només se’n conservà el campanar preromànic. Durant la Guerra Civil de 1936 l’església va ser profanada, i pràcticament tota l’ornamentació interior va quedar destruïda.
L’any 2002 es va inaugurar l’obra de restauració del campanar, que el va restituir a la seva forma originària. Pel que fa a la rectoria, entorn de 1972 s’hi va habilitar a la planta baixa l’anomenat Museu de Sant Mateu.
BARRAL ALTET, Xavier (1981). L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 232.
BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). “Sant Mateu de Bages”, Catalunya Romànica, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452.
NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa.
PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2017). “Església parroquial de Sant Mateu de Bages”. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Mateu de Bages. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxa 176, 177, 178, 179, 180, 181. https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-mateu-de-bages
SITJES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 180-183, 201-201.
Escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa
AFA Agrupació Sant Jordi
Agrupació Cultural de Salo
Agrupació Cultural Riubrogent
Adf amics del bosc Bages-Anoia
Amics de Coaner
Associació cultural de veïns de
Camps Associació cultural i recreativa d’Aguilar de segarra
Associació cultural i recreativa de Fals
Associació cultural i recreativa de Fonollosa
Associació cultural i recreativa de Rajadell
Associació memòria i història de Manresa
Bastoners de Rajadell
Centre d’estudis del Bages
Club esportiu Fonollosa
Comissió de festes de valls de Torroella
Fundació espurnes barroques
Geoparc de la catalunya central
Grup de memòria i recerca històrica de Fonollosa
Institució catalana d’història natural delegació del Bages
L’arada creativitat social
Observatori astronòmic de Castelltallat
Persones dels quatre municipis impulsors