Estació del tren

Avui a l’estació de Rajadell hi continuen fent parada els trens de la línia de Lleida, tot i que amb un servei limitat. Això ha permès que s’aprofitin alguns espais de l’edifici per a d’altres usos: durant una època el pis superior va hostatjar la seu de l’Ajuntament, després d’haver estat a la casa del carrer Major on avui hi ha el dispensari i abans que es construís l’actual casa consistorial. Actualment a la planta baixa hi ha l’oficina municipal de turisme i Correus. A la primera planta hi ha l’Arxiu Municipal i un espai on es conserva el fons de la pinacoteca municipal.

Una estació ferroviària característica del segle XIX

L’estació de Rajadell segueix una tipologia pràcticament idèntica a l’estació del nord de Manresa, molt característica del segle XIX. És un edifici de planta rectangular amb dos pisos, separats per una àmplia cornisa. Els paraments són obrats amb maó de color vermellós, fet que li confereix un aire molt característic d’estació ferroviària. Totes les façanes presenten obertures disposades de manera simètrica, amb un emmarcament de ciment. A l’interior, l’edifici ha estat objecte d’una remodelació moderna.

En una de les façanes es conserva un gran rètol amb el nom “Rajadell” fet amb rajola vidriada. Ha estat inclòs en un inventari col·laboratiu de vestigis industrials que impulsa el Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya (mNACTEC).

L’arribada del ferrocarril dinamitza Rajadell

En un principi la companyia que gestionava la línia del ferrocarril de Lleida era Caminos de Hierro del Norte de España (els ferrocarrils del Nord). La creació de l’estació a Rajadell comportà una important dinamització del poble a partir de la segona meitat del segle XIX. La circulació de trens era elevada, i el ferrocarril proporcionava ocupació a molts habitants de Rajadell. El tren es convertí en el principal mitjà de comunicació de Rajadell amb Manresa, ja que la carretera era molt dolenta.

El sorgiment d’un barri industrial i de serveis

A principis de segle XX van començar a instal·lar-se les primeres indústries i serveis al voltant de l’estació. Pels volts de 1910 es construí un magatzem que enviava bona part de la producció de raïm de la zona en vagons especials cap a França. Poc després s’obrí una botiga (actualment ca l’Isclet), es bastí la nau del sindicat agrari i, progressivament, altres construccions. L’arribada de l’electricitat el 1923 va permetre la instal·lació de petites indústries, especialment una fàbrica de galetes que va funcionar fins el 1966 i que fou enderrocada a principis del segle XXI. En l’última etapa era coneguda amb la marca Galetes Serra. Durant un temps, el seu amo també va fabricar màquines recreatives del “millón” i de pinball. Al barri hi hagué també una fàbrica de gasoses, de gèneres de punt, una serradora de fusta i un forn de pa. L’actual pàrquing de l’estació era la plataforma on s’emmagatzemaven els productes que després es transportaven per ferrocarril cap a Barcelona.

Fins fa poc, un altre element molt emblemàtic del barri era un lledoner monumental catalogat com a arbre d’interès, que fou eliminat el 2018.