Fortificació de Sant Amanç

El recinte consta de grans cinturons de pedra seca, amples i llargs, amb alguns trams que superen els dos metres d’alçada. En diferents punts hi trobem espitlleres per als fusellers i restes d’alguna cabana.

Un recinte obert fet amb grans murs de pedra seca

El perímetre d’aquesta fortificació queda definit per un gran mur corregut que dibuixa un recinte quasi circular. En lloc de tancar-se, però, el recinte resta obert tot dibuixant un altre semicercle en direcció contrària. En la part on el mur perimetral és més recte s’hi observa una garita amb dues troneres o espitlleres a cada costat. A l’interior del segon semicercle trobem un petit edifici ensorrat, adossat al mur. A continuació hi ha una cabana de planta ovalada amb coberta de falsa cúpula i porta amb arc fet amb dovelles de bona factura. Més enllà trobem una altra espitllera, de forma obliqua i adaptada per als fusellers, així com unes escales encastades al mur.

El mur perimetral, força gruixut, és obrat amb lloses planes col·locades en sec amb gran precisió. No té portes ni finestres, i sembla construït sobre uns retalls de roca en forma de ziga-zaga que s’hi han fet expressament. Aquests retalls s’observen en altres llocs del turó. En un sector del mur, per la part exterior hi ha recolzada una fita de pedra rematada de forma semicircular que té una inscripció difícil de llegir i d’interpretar: “U I _ _ D E S / B E D A D O”. A l’altra banda del camí es pot veure que el gran mur de pedra continua encara un bon tros.

Un possible fort construït per l’Exèrcit governamental

Malgrat que no es coneixen notícies documentals ni memòria oral sobre aquesta fortificació, tot sembla indicar que es tracta d’algun tipus de campament militar construït amb motiu de les guerres carlines; tal vegada durant la segona guerra carlina, també coneguda com a guerra dels Matiners (1846-49). Durant aquesta contesa el Bages estava sota control del govern liberal i les partides carlines sovintejaven per la zona de Castelltallat en amunt. Ernest Molins dona notícia d’un fort que l’Exèrcit governamental va instal·lar al terme de Fonollosa. Se sap que el 1848 l’alcalde d’Aguilar de Segarra hi portava roba i queviures per ordre del comandant del destacament. La ubicació concreta del fort en qüestió no és coneguda, però Molins aventura que podria tractar-se d’aquesta fortificació, que es troba prop de cal Quius i a uns centenars de metres del terme de Fonollosa. També sabem que en aquest fort els d’Aguilar van instal·lar-hi una campana dalt d’una torre.