Jaciment del Pla de Mallorca

El jaciment es localitza al vessant d’una petita elevació prop del bosc de Bastardes i de la casa Betlem. Des d’aquí es pot observar el nucli de Sant Mateu de Bages envoltat per les muntanyes i, els dies clars, es diu que fins i tot s’albira l’illa de Mallorca; d’aquí el nom amb què es coneix popularment aquesta zona.

Un mas-torre a l’estil d’una casa forta

L’excavació va posar al descobert la planta d’un edifici quadrangular de grans dimensions, amb una part més noble, conformada per una gran sala central que podria correspondre a habitatge o bé a celler, i una part productiva destinada a l’elaboració de vi, on s’han conservat les restes de la premsa. Al seu entorn es troben també altres edificacions annexes. Per la gruixària dels murs, l’edifici principal devia tenir més d’una planta, probablement a l’estil d’un mas-torre o d’una casa forta. Constituïa un destacat centre de producció i emmagatzematge de vi i, molt probablement, també era lloc de residència. El casal estava molt ben situat, en un emplaçament dominant que permetia controlar el territori de l’entorn.

Amb una premsa de biga

La premsa és del tipus anomenat de biga; és a dir, compta amb una gran biga de fusta en un extrem de la qual s’hi aplicava força perquè anés baixant i pogués premsar la brisa del raïm, col·locada dins d’una gàbia. Segons els germans Coromines (estudiosos en la matèria), es desconeix de quina manera s’aplicava aquesta força: podia ser mitjançant un torn, un cargol, una caixa plena de sorra o qualsevol altre material pesant que empenyés cap avall. En aquest cas les condicions particulars del terreny van obligar a construir una torre de contrapès amb la funció de travar l’extrem oposat de la biga, enlloc de fer-ho amb un forat al terreny com és habitual. D’aquesta torre n’ha quedat tan sols una gran llinda, que en el seu moment es va confondre amb una pedra de dolmen. Una mica més endavant a la roca hi podem veure dos encaixos on anaven els muntants de recolzament central de la biga, a més de diversos desguassos i canals excavats que corresponien al col·lector i sobreeixidor de recollida del most. El conjunt es completava amb el cup o piador.

La hipòtesi d’un antic cellarium

Durant l’excavació es van recuperar dos fragments de ceràmica romana; no suficients per evidenciar una primera ocupació en aquesta època però que són indicadors de la presència humana en aquest lloc ja des de molt antic. La construcció del mas es pot datar vers els segles XII-XIII, potser abans. Sobre la identitat d’aquest mas les directores de l’excavació (Roser Arcos i Cristina Belmonte) plantegen dues opcions. La primera és que podria tractar-se d’un cellarium esmentat en el testament d’Engúncia, vescomtessa de Cardona, datat al 1039. Segons aquesta hipòtesi, desenvolupada per Josep Bastardas, el magatzem de vi estaria situat en el lloc anomenat Garviso, que posteriorment es coneixeria com a solarium ( Soler) i que podria correspondre al mas Soler Reig . Bastardas sosté que, a partir de l’any 1010, pertanyia a la família Bonfill, i que entorn del 1134 hauria passat a l’Orde del Temple, una institució poderosa que l’hauria convertit en un centre productiu de primera magnitud. Segons aquest estudiós, els templers s’haurien establert a la zona de Castelltallat fins l’any 1230. La segona opció és que les restes corresponguin a un mas anomenat Maset, del qual se’n desconeix la ubicació precisa. Sigui com sigui, al segle XVII aquest lloc ja estava completament abandonat.

Un exemple força similar i també molt interessant el trobem al jaciment anomenat mas i necròpolis de les Coromines, a Aguilar de Segarra. Es tracta d’un centre especialitzat en la producció de vi amb una datació molt antiga, entre els segles IV i VIII, que també compta amb una premsa de raïm.

Els incendis de 1994 van permetre localitzar el jaciment

Els incendis de 1994 van fer possible la identificació en aquest indret d’uns grans blocs de pedra caiguts que, per la seva disposició, semblaven formar part d’un dolmen. I així van ser catalogats en aquell moment. En realitat, ja hem dit que les pedres formaven part de la torre de contrapès de la premsa. En èpoques més recents el lloc s’havia utilitzat per guardar-hi arnes d’abelles i, a la vora, hi havia una construcció de pedra seca de forma rodona on els pastors hi tancaven les ovelles.