Les torres de Fals

Envoltat per torrents i rieres, l’indret queda una mica enclotat, però els espadats del turó el converteixen en una fortalesa pràcticament inexpugnable. Amb 19,6 metres, la Torre Vella és la més alta del Bages pel que fa a aquest tipus de castells. Al seu torn, la Torre Nova és només uns centímetres més baixa. Les dues torres quedaven unides per un pont, del qual se’n conserva tan sols una pilastra i l’arrencada de l’arc, que sembla de factura gòtica. Al costat de la primera torre hi ha la Rectoria Vella, la Rectoria Nova i l’antiga església parroquial de Fals. Aquest nucli, que a la banda de migdia quedava tancat per una muralla, també incloïa unes poques cases de pagesos arraulides sota la falda del turó. 

La Torre Vella

Situada al punt més alt d’aquest turó abrupte, l’anomenada Torre Vella fou la primera que es va construir, entorn de l’any 1000. Formava part del castell de Fals, que es devia complementar amb algunes dependències on ara hi ha la Rectoria. Es tracta d’una torre de planta circular, una mica deformada a la base. És obrada amb pedres grosses sense escairar i unides amb morter de calç. A la base se sustenta sobre uns gruixuts murs de 3 metres que li donen consistència. Com era habitual, la porta estava situada a mitja alçada, a 8 metres de terra. Per accedir-hi es feia mitjançant una escala mòbil que, en cas d’atac, era retirada, cosa que convertia el castell en pràcticament impenetrable. Interiorment la torre està dividida en diferents plantes.

La porta de la torre comunica amb l’actual Rectoria Vella, on originàriament hi havia la residència del castlà o guàrdia del castell. Més endavant hi passà a residir el rector de la parròquia.

La Torre Nova

La segona torre fou construïda a finals del segle XIII, com a complement defensiu en el flanc sud del torrent de l’Infern. Té unes característiques similars a la Torre Vella, pràcticament amb la mateixa alçada (19 metres) però en aquest cas obrada amb un aparell més regular, fet amb carreus ben escairats. La porta és a 7 metres de terra, i interiorment es distribueix en tres pisos. A cada costat té uns forats que devien servir per pujar-hi provisions, estris o persones. Un detall curiós són les abundants marques de picapedrer que es poden veure als carreus. N’hi ha de 15 tipus diferents, algunes molt semblants a les que trobem en les esglésies gòtiques.

Posteriorment aquesta torre es fa reforçar amb un baluard o barbacana que n’envolta tot el perímetre amb un mur atalussat. Té diverses espitlleres, per la qual cosa es dedueix que servia per a la defensa d’armes de foc i artilleria. Podria datar-se al segle XIX, en època de les guerres carlines, tot i que alguns especialistes la situen més aviat al segle XV.

Un castell de frontera sota l’òrbita dels Cardona

A finals del segle IX el comte Guifré el Pilós va fixar la frontera amb els sarraïns als rius Cardener i Llobregat. A partir d’aquest moment es va crear una estreta xarxa de castells de frontera, connectats visualment entre si. El castell de Fals formava part del comtat de Manresa, que progressivament s’anà allargassant vers les terres de ponent, en direcció a la Segarra.

La primera notícia documental coneguda del castell de Fals és de l’any 979, tot i que possiblement abans ja existia en alguna forma més precària. Des del seu emplaçament controlava el camí que discorria per la vall de la riera de Fonollosa i l’accés a la plana de Fals. Més a ponent, s’entrava ja en dominis musulmans, amb capitals a Lleida i Balaguer.

Els Fals: una nissaga de castlans i guerrers

L’any 986 Borrell II, comte de Barcelona, va cedir als vescomtes d’Osona el castell de Cardona. Així, aquesta poderosa nissaga, que en endavant adoptaria el cognom de Cardona, va obtenir entre molts altres territoris el castell de Fals. L’any 1012 aquesta possessió és confirmada en un judici d’alta volada que va comptar amb la participació del comte de Barcelona i la seva mare, la comtessa Ermessenda. Aquí es va dictaminar que el castell de Fals pertanyia a Engonça, vescomtessa de Cardona, ja que la seva família el tenia en alou des de feia més de 30 anys. L’any 1018 el vescomte de Cardona Bremon va cedir a Bonfill de Fals la Torre Vella. D’aquesta manera esdevenia un fidel o vassall dels Cardona i el primer castlà del castell de Fals, un càrrec que passaria als seus successors. La nissaga dels Fals o Falcs, que es va mantenir fins al segle XIII, va jugar un paper important en la conquesta i repoblament de la Segarra.

Les dues torres enfrontades en la Guerra Civil Catalana

Al segle XIV el castell de Fals havia quedat plenament vinculat al vescomtat de Cardona quan, el 1314, Ramonc Folc VI va organitzar el seu patrimoni, i després passà a formar part del nou comtat de Cardona, que des de feia temps havia esdevingut el principal poder feudal de la zona. Aquesta situació es va mantenir fins al final dels senyorius, al segle XIX. Com a representant del castell i terme de Fals hi havia la figura d’un síndic o procurador que tenia dret a anar a la vila de Cardona i reunir-se en una mancomunitat.

Al segle XIII ja s’havia edificat la segona torre del castell. Durant la Guerra Civil Catalana del segle XV les dues torres van caure a mans dels bàndols en confrontació. Va ser entre el 25 de juny i el 10 de juliol de 1468, quan els manresans, fidels a la Generalitat, volien prendre el domini de l’altra torre i van proveir d’artilleria un tal Bernat Obiols, que va acabar passant-se a l’altre bàndol, partidari del rei Joan II. Els manresans van haver de fer retirada.

Decadència i restauració

Després d’aquest episodi bèl·lic el castell va quedar deshabitat i els seus murs van començar a caure. Només la Rectoria va quedar habitada. El darrer rector hi va morir l’any 1956. Arran de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) la Rectoria Vella es trobava en ruïnes i el 1969 fou adquirida, juntament amb la torre, per una família que la va reconstruir i preservar. La resta del conjunt ha estat cedit pel bisbat a l’Ajuntament de Fonollosa, i la Torre Nova fou adquirida el 1993 per l’Associació Cultural.