Com molts dels molins medievals, aquest pertanyia al senyor del castell, que s’aixeca dalt del turó. Els molins eren un monopoli del senyor, i una de les seves principals fonts d’ingressos, ja que tots els pagesos estaven obligats utilitzar-lo per moldre el seu gra. Les instal·lacions del molí també incloïen una ferreria, que s’ha conservat força bé, així com una interessant fassina del segle XIX, actualment visitable a la casa adjacent de cal Pepò.
Del molí en queda la bassa, la sala de moldre i l’habitatge. Recentment l’edifici ha estat cedit a l’Ajuntament, que té la intenció de rehabilitar-lo. Fins a la dècada de 1970 encara estava en funcionament. La darrera persona que el va fer anar fou Rosa Cots i Closa, coneguda com la Rosita del molí. Els pagesos de la rodalia li portaven a moldre ordi i civada, mentre que el blat, destinat a l’elaboració del pa, el duien a les modernes farineres.
L’edifici de l’antic molí es troba a la part posterior del conjunt, ja que el 1881 s’hi va adossar un cos davanter. La construcció medieval, feta amb carreus de mida mitjana ben disposats en filades, es manté força bé, tot i que amb el temps s’hi han adossat altres edificacions. L’entrada principal es troba a l’est, i encara són visibles les restes d’un portal anterior, adovellat. Segurament el 1881 es va fer una reforma important a l’edifici, tal com indica una inscripció a la llinda del balcó. Al cantó sud, davant de la paret, hi ha un forn de pa amb volta de pedra. A l’interior de l’immoble es conserven quatre grans arcs apuntats que sostenen l’edifici: tres a baix (a la sala de moldre) i un al pis de dalt.
La bassa es troba a la part de darrera. Té una extensió considerable de més de 60 metres de llargada, amb els extrems arrodonits. A la punta de llevant encara és visible el cacau o pou rodó per on l’aigua de la bassa entrava al carcabà, que és la part subterrània del molí. A l’interior del carcabà encara hi ha el rodet (horitzontal) que feia anar la mola. Actualment la bassa, que continua plena d’aigua, ha estat encimentada per evitar fuites. La resclosa que desvia l’aigua cap al rec es troba un quilòmetre i mig aigües amunt, passada la confluència entre la riera de Maçana i la que baixa d’Aguilar, més endavant anomenada de Rajadell.
El molí sempre va estar sota domini del senyor del castell de Castellar. Les primeres referències documentals conegudes són del segle XIV, tot i que és ben segur que ja existia des del principi de l’època feudal. Antigament era un molí amb dos aparells per moldre, conformats per les respectives moles, tot i que darrerament només en funcionava un. El 2013 encara en tenia la propietat el senyor del castell, que aquell any en va fer donació a l’Ajuntament d’Aguilar de Segarra.
Actualment el conjunt inclou tres cases: l’habitatge vell del molí, habitat fins a la dècada de 1950 i conegut com cal Fuster perquè hi vivia un home d’aquest ofici, la Casa Nova del Molí, construïda el 1745 pel senyor Feliu d’Amat i Lentisclar i habitada pels moliners, i Cal Pepò, un cos afegit posteriorment.
A la planta baixa de la Casa Nova hi ha l’antiga ferreria, on es conserva la fornal i altres elements propis de la forja. A cal Pepò s’han restaurat unes instal·lacions molt interessants que corresponen a una antiga fassina, on es destil·lava el vi per fer-ne aiguardent. N’han quedat les construccions on anaven encaixats els alambins, i també s’hi pot veure una maqueta de l’aparell molt detallada. Es tracta d’una contínua. El vi, que sortia d’una tina, s’escalfava amb foc de llenya fins que bullia i d’un alambí passava a l’altre, tot seguint el procés de destil·lació. El vapor que en sortia es recollia en un serpentí que es refredava amb aigua procedent de la bassa del molí. El producte resultant després de la liquació era l’aiguardent. Aquesta fassina està datada a finals del segle XIX, entre 1883 i 1894.
Per completar aquestes instal·lacions preindustrials, prop del molí encara hi ha un pou de glaç, força desconegut.
BELMONTE, Cristina ( 2017). “Molí de Castellar”. Mapa del Patrimoni Cultural d’Aguilar de Segarra. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxa 6. https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-castellar
PARCERISAS I COLOMER, Roser (2000). Memòria d’Aguilar de Segarra. Recull de la vida d’un poble. Monografies, 22. Centre d’Estudis del Bages, Manresa.
PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013). Mil anys d’història. Castell de Castellar. Ajuntament d’Aguilar de Segarra.
L’interior del molí es troba en mal estat i actualment no és visitable, pendent d’una rehabilitació.
Escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa
AFA Agrupació Sant Jordi
Agrupació Cultural de Salo
Agrupació Cultural Riubrogent
Adf amics del bosc Bages-Anoia
Amics de Coaner
Associació cultural de veïns de
Camps Associació cultural i recreativa d’Aguilar de segarra
Associació cultural i recreativa de Fals
Associació cultural i recreativa de Fonollosa
Associació cultural i recreativa de Rajadell
Associació memòria i història de Manresa
Bastoners de Rajadell
Centre d’estudis del Bages
Club esportiu Fonollosa
Comissió de festes de valls de Torroella
Fundació espurnes barroques
Geoparc de la catalunya central
Grup de memòria i recerca històrica de Fonollosa
Institució catalana d’història natural delegació del Bages
L’arada creativitat social
Observatori astronòmic de Castelltallat
Persones dels quatre municipis impulsors