Molí del Carner

El molí es troba al costat de la rasa de Fontanet, just al punt de confluència amb la rasa del Carner. És un indret obac i molt humit que en altre temps es caracteritzava per tenir una gran abundància d’aigua. Les captacions practicades recentment, però, han provocat que la rasa hagi perdut bona part del seu antic cabal. En aquest indret hi ha tres cases: a la dreta (est) cal Jepet Subirana, al seu costat el Molí del Carner, i a l’esquerra (ponent), en una posició més elevada, hi ha la casa anomenada el Molí, que no té res a veure amb l’autèntic molí.

Molí, bassa, rec i resclosa

L’edifici del molí és força petit, obrat amb un aparell format per petits carreus. A la planta superior hi havia l’habitatge del moliner, i a la planta baixa l’obrador del molí, on encara hi resta la mola sotana o inferior, a més d’un recipient anomenat farinera. A un costat hi ha una obertura que permet observar el carcabà; és a dir, el pas subterrani per on corria l’aigua que feia moure el rodet. Se sap que l’any 1917 s’hi va instal·lar un rodet nou.

A la part posterior hi ha adossada la bassa, que adopta una planta més o menys triangular. A la part més fonda té una alçada de més de dos metres. S’omplia amb aigua provinent del rec, que es pot resseguir a peu fins a una distància d’uns 240 metres, on trobarem la resclosa. Situada en un indret frondós, és una obra de força qualitat. Arriba fins a uns dos metres d’alçada i és feta amb carreus, actualment tapats sota una capa d’arrebossat. La resclosa va haver de ser reconstruïda el 1867.

Una llinda que ens transporta al temps dels cavallers medievals

Situada en un dels portals del molí, la llinda conté al centre un magnífic relleu, acompanyat d’una inscripció als costats. Dins d’una orla en forma d’escut hi ha la figura d’un cavaller muntant el seu cavall, amb una creu al damunt. Aquesta figura, que evoca els temps dels cavallers medievals, ens sorprèn col·locada en un molí fariner. Els propietaris actuals la interpreten com una referència a sant Jordi, justificada per la relació d’aquest personatge llegendari amb l’agricultura, però també es podria entendre com una al·lusió més general al tema de la cavalleria. Cal dir que els Fontanet, avantpassats dels actuals propietaris, podrien tenir el seu origen en un llinatge noble i militar.

El text de la inscripció, en llatí, és el següent: “AVE MARIA PURISIMA. JOSEPHUS CARNER ET RAYMUNDUS CARNER EJUS FILIUS ME FECERUNT ANO 1777. MARIANO MES TRE PONS”. És a dir: Ave Maria Puríssima. Josep Carner i Ramon Carner, el seu fill, em van fer l’any 1777. Marià Mestre Pons. El darrer fet curiós és que la llinda està signada per aquest Mariano Pons, que era mestre de cases i va ser l’encarregat de fer l’obra.

Propietaris del molí: la masia de cal Carné

Tal com informa la llinda, l’edifici actual del molí fou construït per Josep Carner i el seu fill Ramon l’any 1777. Eren els amos de la masia de cal Carné, situada al nucli de Sant Mateu. Les seves propietats, que tenien una gran extensió, arribaven fins a la rasa de Fontanet. A l’altra vessant començaven les terres d’un altre gran mas, el de Sant Andreu (ja en terme de Fals, Fonollosa). Amb anterioritat, però, en aquest indret ja existia un molí, que es troba documentat l’any 1596 i es designa precisament com a Molí de Sant Andreu.

El 1810 els Carner es van plantejar construir un segon molí aigües avall, un projecte que finalment no es va portar a la pràctica. Al llarg del temps els propietaris anaven arrendant l’explotació de les instal·lacions a diversos moliners. El primer del que tenim constància és Valentí Canals, el 1789. El darrer va ser Antoni Colillas, conegut com el Moliner o el Ramon del Molí, que els primers anys de la postguerra, en un moment d’escassetat i de retorn als mitjans tradicionals, encara va fer servir el molí per moldre pinso. Poc després la maquinària es va desmantellar. Les moles es conserven actualment a cal Carné.